Nico Salvado | 7/10/2026 | Actualitat de Barcelona
Pluges torrencials, tempestes amb núvols que arriben a altituds insòlites i una Mediterrània que continua anormalment càlida: després dels aiguats històrics que han afectat Barcelona i part de Catalunya, els meteoròlegs observen fenòmens amb característiques cada vegada més tropicals.
Les imatges dels carrers convertits en torrents a Barcelona i les quantitats de pluja acumulades en poques hores han impressionat. Però darrere d’aquests episodis excepcionals sorgeix una pregunta més àmplia: el clima de Catalunya s’està tropicalitzant?
Segons diversos especialistes consultats, els darrers temporals presenten efectivament «ingredients clarament tropicals». L’explicació principal es troba a pocs quilòmetres de la costa: una Mediterrània especialment càlida, capaç d’aportar una quantitat considerable d’energia i humitat a les tempestes.
A principis d’octubre, les dades del Meteocat davant de la costa de l’Estartit encara mostraven una temperatura del mar superior als valors habituals a totes les profunditats mesurades, amb anomalies de fins a +2,3 °C a 20 metres de profunditat. Uns dies abans, l’aigua superficial havia arribat als 24,6 °C.
Tempestes pròpies de les latituds tropicals
Contràriament al que s’havia apuntat inicialment, Catalunya no ha estat afectada per un «minihuracà mediterrani», també conegut com a medicà. El fenomen observat era un sistema convectiu de mesoescala: un gran conjunt de tempestes que funciona com un únic sistema i que es pot regenerar durant diverses hores.
La diferència és important. Un medicà presenta generalment una estructura comparable a la d’una tempesta tropical, amb una organització en espiral, de vegades amb un ull i, sobretot, amb vents sostinguts especialment violents.
Durant el darrer episodi a Catalunya, el vent no va ser precisament l’element dominant. En canvi, una altra dada crida l’atenció dels especialistes: els núvols de tempesta van superar els 18 quilòmetres d’altura.
El climatòleg Javier Martín Vide, professor de la Universitat de Barcelona, destaca en declaracions al mitjà digital Nació que aquestes dimensions són més pròpies de les regions tropicals o equatorials que no pas de les latituds catalanes.
Més de 350 litres de pluja a Granollers
Les conseqüències sobre el terreny van ser espectaculars. A principis d’octubre, el Meteocat havia registrat més de 350 litres per metre quadrat a Granollers des de l’inici del mes. Les acumulacions també superaven els 260 litres a Cabrils i Mataró, i els 250 litres al barri del Raval de Barcelona.
A Barcelona, alguns registres van assolir valors extremament poc habituals. L’estació de Can Bruixa, al barri de les Corts, va registrar més de 200 litres en 24 hores, segons les dades publicades després de l’episodi.
Una altra dificultat és la previsió meteorològica. Aquests sistemes es poden formar i evolucionar molt ràpidament, cosa que explica per què de vegades resulta difícil anticipar amb diverses hores d’antelació la localització exacta de les pluges torrencials.
Una Mediterrània cada vegada més càlida
Aquest episodi no significa que Barcelona hagi d’adoptar sobtadament un clima tropical. Però il·lustra una evolució que ja està documentada al conjunt de la Mediterrània.
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) estima que la temperatura superficial del mar Mediterrani augmenta des dels anys vuitanta entre 0,29 i 0,44 °C per dècada. A més, es preveu que els episodis de precipitacions extremes siguin cada vegada més intensos al nord de la conca mediterrània.
Un mar més càlid proporciona més combustible a l’atmosfera quan es donen les condicions meteorològiques favorables a la formació de tempestes.
El Meteocat recorda, de fet, que la Mediterrània ja té de manera natural un paper fonamental en el clima català: aquest mar càlid i gairebé tancat constitueix una font constant d’humitat capaç d’alimentar episodis de pluges intenses al litoral i al prelitoral.
Estius més calorosos i pluges potencialment més violentes
La tendència no afecta únicament les tempestes. L’estiu del 2026 ha estat el més càlid mai registrat a Catalunya, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. El setembre del 2026 també ha batut el rècord del mes de setembre més càlid registrat al territori.
Catalunya podria, per tant, afrontar una paradoxa cada vegada més evident: períodes prolongats de calor i sequera, interromputs per episodis de precipitacions extremament intenses.
No es tracta, doncs, d’una transformació de Barcelona en una ciutat tropical en el sentit estricte del terme. Però l’escalfament excepcional de la Mediterrània està creant les condicions perquè determinades tempestes mediterrànies adquireixin característiques que fins fa poc eren molt més habituals a les latituds tropicals.
I les pluges històriques dels darrers dies podrien oferir un avançament dels fenòmens als quals Catalunya haurà d’aprendre a adaptar-se cada vegada amb més freqüència.
