Mentre els lloguers es disparen i milers de famílies tenen dificultats per trobar un lloc on viure, Espanya acumula prop de quatre milions d’habitatges desocupats. Una paradoxa que genera interrogants en un país on la construcció de nous pisos es presenta com una de les principals solucions a la crisi de l’habitatge.
Persones que busquen desesperadament un sostre i milions d’habitatges que continuen buits. Espanya presenta una paradoxa immobiliària espectacular. Segons l’últim cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al país hi ha 3,8 milions d’habitatges considerats buits, és a dir, el 14,4% del parc immobiliari. Dit d’una altra manera, gairebé un de cada set habitatges està desocupat.
Aquestes dades, procedents del cens del 2021, tornen a situar-se al centre del debat sobre la crisi de l’habitatge. En lloc d’apostar únicament per la construcció de nous edificis, Espanya hauria de començar per reincorporar al mercat una part del seu immens parc immobiliari sense utilitzar. Una proposta que pren una rellevància especial després que els desnonaments de Maricarmen a Madrid i d’Olga a l’Hospitalet de Llobregat, prop de Barcelona, hagin revifat les tensions al voltant de l’accés a l’habitatge.
Espanya ja disposa d’un dels parcs d’habitatges més grans d’Europa
Contràriament al que sovint es pensa, a Espanya no hi falten habitatges en proporció a la població. Amb 544 habitatges per cada 1.000 habitants, el país presenta una de les ràtios més elevades de la Unió Europea. En comparació, Alemanya en té 512 i els Països Baixos, 455.
Aquesta particularitat s’explica, en part, per la història immobiliària del país. Durant la dictadura franquista es va fomentar massivament la propietat privada. Entre el 1961 i el 1975 es van construir prop de quatre milions d’habitatges socials per donar resposta a l’èxode rural i al creixement demogràfic.
Però, a diferència d’altres models europeus, una gran part d’aquests pisos va acabar passant del parc d’habitatge protegit al mercat privat un cop finalitzat el període de protecció.
Després va arribar la febre immobiliària dels anys 2000. Entre el 2003 i el 2006, Espanya va construir aproximadament quatre milions d’hab
