Després de les fortes pluges i les alertes meteorològiques dels darrers dies, hi ha un terme que torna a aparèixer sovint: l’episodi mediterrani. Aquest fenomen, típic de la tardor a les costes del Mediterrani, pot transformar en poques hores un cel amenaçador en pluges torrencials. I Catalunya és una zona especialment exposada a aquest risc.

A Barcelona, el contrast pot ser desconcertant. Unes hores de pluja intensa poden arribar després de dies gairebé estiuencs. A finals de setembre, la temperatura del Mediterrani encara arribava als 25 °C davant de les platges barcelonines, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Més al sud, fins i tot assolia els 26 °C a Torredembarra. Aquest mar encara molt calent és un dels elements que permeten entendre els violents episodis de pluja que afecten regularment Catalunya entre finals d’estiu i la tardor.

Un Mediterrani que actua com un immens dipòsit d’humitat

Un episodi mediterrani es produeix quan l’aire càlid i carregat d’humitat procedent del mar es troba amb una atmosfera molt més inestable. Després de diversos mesos de fortes temperatures, el Mediterrani continua calent mentre les primeres masses d’aire més fred comencen a arribar al sud d’Europa.

L’aire situat damunt del mar es carrega aleshores de vapor d’aigua. Quan és empès cap a la costa i obligat a ascendir, es refreda, la humitat es condensa i poden caure grans quantitats d’aigua en molt poc temps.

Météo-France defineix aquests episodis com períodes de precipitacions molt intenses concentrades entre unes poques hores i un dia. En les situacions més complexes, poden caure més de 200 mm en 24 hores, és a dir, més de 200 litres d’aigua per cada metre quadrat.

Catalunya està especialment exposada a aquest tipus de situacions. El Meteocat subratlla que el Mediterrani constitueix una font permanent d’humitat per al territori i que les pluges torrencials són característiques de la tardor, especialment a les zones litorals i prelitorals.

Per què Catalunya hi està especialment exposada

Tanmateix, el mar no ho explica tot. El relleu català també hi té un paper important. Quan un vent humit procedent del Mediterrani arriba a la costa, les masses d’aire es troben ràpidament amb els relleus situats darrere del litoral. Això les obliga a elevar-se.

A mesura que guanya altitud, l’aire es refreda i el vapor d’aigua es transforma en petites gotes. Quan l’atmosfera és especialment inestable, es poden formar tempestes molt potents.

Aquest mecanisme explica per què les zones litorals i prelitorals poden registrar acumulacions de pluja considerables. També pot passar que les cèl·lules de tempesta es regenerin contínuament sobre el mateix indret. Així, un municipi pot rebre diverses tempestes successives mentre que, a pocs quilòmetres de distància, les precipitacions són molt més limitades.

És precisament aquest caràcter extremadament localitzat el que fa que aquests fenòmens siguin espectaculars i, de vegades, difícils de preveure amb precisió. Els meteoròlegs poden identificar amb diversos dies d’antelació una situació favorable a les pluges intenses, però determinar exactament quin municipi rebrà les acumulacions més importants continua sent més complicat.

Una depressió no és necessàriament sinònim de pluges torrencials

A Espanya, hi ha un altre terme que apareix gairebé sistemàticament quan s’anuncien pluges fortes: la DANA, acrònim de «Depresión Aislada en Niveles Altos», és a dir, una depressió aïllada situada a les capes altes de l’atmosfera.

Però una DANA i les pluges torrencials no són sinònims. Aquest fenomen pot afavorir una gran inestabilitat atmosfèrica, però la seva presència no és suficient per provocar inundacions. A la inversa, es poden produir precipitacions mediterrànies molt intenses sense que hi hagi una DANA.

L’Aemet recorda que els episodis de pluja intensa depenen d’una combinació de factors: la circulació dels vents, la humitat disponible, la temperatura del Mediterrani, el relleu i la situació atmosfèrica en altura.

Dit d’una altra manera, un mar a 25 °C no significa que un diluvi sigui imminent. Més aviat constitueix un enorme dipòsit potencial d’energia i humitat. Encara cal que les condicions meteorològiques permetin aprofitar-lo.

Per què aquestes pluges són especialment perilloses a Catalunya

El problema no és només la quantitat d’aigua que cau, sinó sobretot la velocitat amb què ho fa. Unes precipitacions molt intenses concentrades en trenta minuts o una hora poden saturar ràpidament les xarxes de drenatge.

A les zones urbanitzades, una gran part del sòl està impermeabilitzada pel formigó i l’asfalt. L’aigua corre aleshores molt ràpidament cap als punts més baixos.

Les possibles conseqüències són múltiples: carrers inundats, carreteres tallades, aparcaments subterranis plens d’aigua, crescudes sobtades o esllavissades.

Els episodis de pluges torrencials formen part, de fet, de la història climàtica catalana. El Meteocat recull nombrosos episodis importants, entre els quals les devastadores inundacions del setembre de 1962 o les pluges excepcionals del setembre de 1971.

L’escalfament del Mediterrani pot agreujar el fenomen?

Els climatòlegs segueixen aquesta qüestió molt de prop. Les mesures fetes a l’Estartit, a la Costa Brava, mostren que la temperatura superficial del Mediterrani ha augmentat aproximadament 1,5 °C des de 1974. Un mar més calent pot aportar més vapor d’aigua a l’atmosfera quan les condicions són favorables per a la formació de tempestes.

Cal, però, ser prudents abans d’establir una relació entre aquest augment de les temperatures i cada episodi de pluges fortes.

Pel que fa a Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya indica que, de moment, no hi ha una tendència prou clara que permeti afirmar que s’està produint una intensificació general de les precipitacions extremes a escala diària.

Una cosa, però, no canvia: setembre i octubre són tradicionalment un període especialment sensible al litoral català. Després dels mesos d’estiu, el Mediterrani encara és calent just en el moment en què l’atmosfera comença a tornar-se molt més inestable.

Una combinació que explica per què, a Catalunya, de vegades només calen unes hores per passar d’una jornada gairebé estiuenca a pluges torrencials.