L’estil de vida barceloní, les terrasses i els plaers gastronòmics de la ciutat fan que molts expats guanyin pes durant els primers mesos a la capital catalana.
Begudes ensucrades, amb alcohol o sense, una alimentació poc equilibrada, festes i vida nocturna sense límits… Són molts els factors que poden posar a prova l’organisme durant els primers mesos a Barcelona. Les ganes de gaudir de l’àmplia oferta gastronòmica local, combinades amb la manca d’activitat física, provoquen un augment de pes entre molts expats acabats d’arribar.
És el cas de Pape, de 34 anys. «Vaig guanyar una mica més de tres quilos durant els primers mesos a Barcelona», explica. Instal·lat a Catalunya des de fa dos anys, aquest enginyer informàtic assegura que «no tenia temps de vigilar què menjava ni de cuinar». «A més, no coneixia ningú i havia de sortir per conèixer gent», afegeix. També havia deixat de fer esport per falta de temps. «Al cap de sis mesos o un any, molts estrangers han guanyat pes després d’arribar a Barcelona», assegura Cathy Morghese, dietista i nutricionista establerta a la capital catalana. Segons explica, molts expats «es llancen a tastar una mica de tot».
Aquest fenomen afecta especialment els joves, tot i que, segons l’especialista, ningú no n’està exempt. Els nouvinguts aprofiten aquesta «manera de viure a l’espanyola». «A Barcelona, el bon temps convida a seure a les terrasses, i després arriben les begudes i les tapes», explica.
«Molts aliments rics en greixos»
A tot plegat s’hi afegeixen les sortides nocturnes. «L’alcohol té moltes calories i, a més, sortim fins a les quatre o les cinc de la matinada», explica l’enginyer. «Si tenim en compte que dormir malament també afavoreix l’augment de pes, és una combinació fatal».
Durant les trobades amb amics, les tapes acostumen a acompanyar les rondes de begudes. La nutricionista posa especialment el focus en aquests plats, sovint elaborats amb «molts aliments rics en greixos, com les croquetes, les patates braves, els fregits, el formatge o el pernil». «En realitat, tot porta molt de greix», assenyala. «Sobretot, els expats i altres estrangers mengen tapes com si fossin turistes, però ho fan durant molt de temps».
Cal destacar que la gastronomia local ha estat reconeguda en una classificació publicada a principis de mes. Segons una enquesta feta a 30.000 turistes per Toluna-Harris per a Atout France, Espanya i Itàlia comparteixen la primera posició, per davant de França.
Tanmateix, aquest costum de menjar tapes contrasta amb els hàbits dels residents locals, que «tendeixen a menjar sovint el mateix i opten per una alimentació molt més senzilla», segons la nutricionista. Morghese recorda que els espanyols no mengen tapes «cada divendres, dissabte i diumenge».
Un estil de vida «molt diferent del de França»
Menjar fora de casa en lloc de cuinar fa que sigui més difícil controlar l’alimentació. Melike, de 26 anys, també va experimentar un augment de pes considerable, d’entre cinc i sis quilos, durant els primers mesos a la capital catalana.
Aquesta jove expat no ha acabat de connectar amb la gastronomia local, que considera «poc variada i massa cara als restaurants». Per això, cuina menys i recorre més sovint al menjar ràpid, que troba «més assequible» econòmicament.
I no és l’única. Aquest fenomen tampoc no és exclusiu de Barcelona. Meltem, de 20 anys, que estudia Economia a Sevilla, també assegura haver guanyat pes després d’adoptar un estil de vida «molt diferent del de França».
«Aquí és més la vida loca, amb tantes sortides», explica. Segons la jove, els productes alimentaris dels supermercats espanyols «són de menys qualitat que a França, encara que siguin més barats». Una opinió lleugerament diferent, però amb alguns punts en comú, és la de David, de 33 anys. «Quan vas a comprar, la carn és de menys qualitat», afirma aquest comptable. «He vist bistecs de vedella barrejats amb porc, cosa que en redueix la qualitat i el gust».
Tot i això, David, originari de l’illa de la Reunió, no ha notat cap augment de pes des que va arribar a Espanya, fa gairebé dos anys. Ho atribueix a la seva constitució física i al fet que presta especial atenció a la qualitat del que menja, fins i tot quan va a restaurants.
L’esport, el millor aliat
És precisament el que recomana Cathy Morghese. La nutricionista aconsella, per exemple, optar pel marisc als restaurants, sempre que no estigui «nedant en oli d’oliva».
Per evitar guanyar pes a llarg termini, l’especialista recomana especialment la dieta mediterrània, «de la qual es parla molt com una de les millors». Tot i el seu reconeixement internacional i els beneficis per a la salut, aquest model alimentari està perdent terreny a Espanya.
«És extraordinària», insisteix la dietista. «És una alimentació rica en verdures, fruita fresca i llegums, que molts expats han deixat de consumir habitualment. També inclou peix i carn amb moderació».
«Adoptar la dieta mediterrània quan vius a Barcelona és fantàstic i, a més, tenim a l’abast tots els productes necessaris», destaca. Més enllà de l’alimentació, la nutricionista insisteix en la importància de l’activitat física per evitar guanyar pes.
Un cop més adaptat a la vida barcelonina, Pape va reprendre l’esport i va aconseguir perdre els quilos que havia guanyat després d’arribar. «En general, no vigilo gaire el que menjo, però faig molt d’esport», explica. El mateix ha fet Melike, que fa tres mesos va decidir «començar a fer esport» per poder «continuar menjant i gaudint del menjar». «Al final, tot són matemàtiques: consumim calories i després les hem de cremar», conclou la jove.
