Cada any, milers de joves estrangers arriben a Barcelona per estudiar, treballar o començar una nova vida. Atrets pel clima, l’ambient internacional i una oferta d’oci gairebé inesgotable, alguns acaben atrapats en una espiral de festes, alcohol i drogues. Professionals de la salut alerten dels riscos d’una vida nocturna que, en determinats casos, pot acabar en addicció.
Per a molts joves europeus, instal·lar-se a Barcelona és gairebé un somni. Una ciutat mediterrània, cosmopolita, amb platja, bon temps i una vida nocturna que sembla no acabar mai. Però aquesta llibertat, especialment quan es viu lluny de la família i de l’entorn habitual, també pot tenir una cara fosca.
«Barcelona és la ciutat de les temptacions, que reuneix totes les que es poden imaginar arreu del món», assegura el doctor Philippe Emanuely, metge assessor del Consolat de França a Barcelona. El professional coneix la realitat dels francesos que s’instal·len a la capital catalana i alerta que la facilitat per sortir de festa i accedir a determinades substàncies pot convertir-se en un problema per a alguns nouvinguts.
Drogues, alcohol, festes i relacions sexuals ocasionals formen part d’un univers d’oci que, sense límits ni control, pot acabar tenint conseqüències importants sobre la salut física i mental.
De la festa ocasional al consum habitual
El doctor Emanuely adverteix que el consum de drogues no afecta únicament adolescents o estudiants. També es dona entre adults amb una situació professional estable. Segons explica, a Barcelona circulen substàncies com l’MDMA i altres drogues sintètiques que poden provocar efectes adversos greus, fins i tot en un primer consum.
La psicoterapeuta Agathe Fourgnaud, que exerceix a Barcelona, confirma que entre les persones afectades també hi ha «molts adults joves, persones d’uns trenta anys amb bons ingressos». El consum sovint va associat a les sortides nocturnes i a l’alcohol. «Surts, prens unes copes i després, a la discoteca, consumeixes una pastilla d’èxtasi o MDMA. És un esquema relativament freqüent», explica.
Per als joves expatriats, el canvi de país pot afegir-hi altres factors. La necessitat de fer nous amics, integrar-se en un ambient internacional i aprofitar al màxim l’experiència de viure a l’estranger pot afavorir una vida social especialment intensa.
Això no significa que sortir de festa impliqui desenvolupar una addicció. Fourgnaud recorda que moltes persones conviuen amb aquests ambients sense arribar a tenir problemes de dependència. El risc apareix quan el consum es torna habitual i comença a condicionar la vida quotidiana.
Raül Balam Ruscalleda, una història de superació
Les addiccions, però, no són un problema exclusiu dels expatriats. El cas del cuiner català Raül Balam Ruscalleda, fill de la reconeguda xef Carme Ruscalleda, demostra fins a quin punt poden afectar persones de qualsevol origen o entorn social.
En el seu llibre Enganchado, Balam relata la seva lluita contra les drogues i el llarg procés de recuperació. El cuiner reconeix haver provat pràcticament tota mena de substàncies abans d’aconseguir deixar-les enrere. La seva experiència il·lustra una realitat que els especialistes coneixen bé: una vegada instaurada la dependència, recuperar el control pot resultar extraordinàriament difícil.
«Quan l’addicció està molt instaurada, no hi ha cap solució miraculosa i sovint l’entorn té moltes dificultats per ajudar la persona afectada», explica el doctor Emanuely. Segons el metge, moltes persones només decideixen començar un tractament després de patir conseqüències importants, com ara un problema de salut, un accident, un conflicte familiar o dificultats laborals.
Com detectar el problema i buscar ajuda?
Un dels grans obstacles és reconèixer que el consum ha deixat de ser una activitat recreativa i s’ha convertit en una necessitat. En el cas dels joves que viuen a l’estranger, la distància amb la família i els amics de sempre pot dificultar que les persones més properes detectin els primers senyals d’alerta.
Per això, els especialistes insisteixen en la importància de parlar-ne i de buscar ajuda professional abans que la situació s’agreugi. «Sempre és positiu disposar d’un acompanyament terapèutic basat en la paraula. Fins i tot un consum moderat pot tenir conseqüències i és important poder parlar-ne lliurement durant una consulta», recomana Fourgnaud.
La recuperació és possible, tot i que pot requerir un procés llarg. Raül Balam ho resumeix amb una reflexió sobre la seva pròpia experiència: «Idealment, hauria estat millor no haver consumit mai cap substància, ni alcohol. Així la meva malaltia no s’hauria despertat. Però sempre havia estat allà. Cal mantenir els peus a terra».
A Catalunya, les persones que necessiten orientació sobre drogodependències poden contactar gratuïtament amb la Línia Verda, al 900 900 540, o acudir als centres públics d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS).