Un accident ferroviari, desenes de víctimes i unes eleccions a tocar. Fins a quin punt pot una tragèdia com aquesta alterar el comportament dels votants?
El passat dimecres 28 d’octubre, la notícia de la col·lisió entre dos trens d’alta velocitat a Urda va sacsejar el país. Preguntes sobre causes, errors i responsabilitat han dominat el debat públic des d’aleshores. Tampoc no ha passat desapercebut que la tragèdia, que ha provocat desenes de víctimes mortals, es produeix pocs mesos després de l’accident ferroviari d’Adamuz, i a només unes setmanes de les eleccions generals convocades per al 29 de novembre.
Però, més enllà de les conseqüències immediates de l’accident, què sabem sobre el potencial impacte electoral que pot tenir? La recerca en ciència política ens ofereix algunes pistes que ens poden ajudar a entendre com les tragèdies, ja siguin per desastres naturals o accidents, poden influir en les decisions dels votants.
Entendre com decidim el vot
Primer, cal entendre com els ciutadans decideixen el seu vot. En un entorn polític i mediàtic tan complex com el nostre, és difícil disposar d’informació completa sobre totes les decisions dels governs i les causes d’esdeveniments com aquest. Per això, a l’hora d’avaluar els governants i les diferents opcions polítiques, els ciutadans recorren a informació limitada i a dreceres que els ajuden a formar-se una opinió.
En aquest procés, hi ha dos conceptes que són especialment rellevants: el vot retrospectiu i l’atribució de responsabilitats. El primer fa referència a la tendència dels ciutadans a premiar o castigar electoralment els governants en funció de com valoren la seva actuació durant el mandat. Però, per poder premiar o castigar algú, primer cal que determinin de què el consideren responsable. I aquí entra en joc el segon concepte: l’atribució de responsabilitats. El procés pel qual els ciutadans identifiquen a qui atribueixen els èxits i fracassos de la gestió pública.
Totes les tragèdies passen factura electoral?
Els estudis sobre vot retrospectiu han mostrat que els ciutadans poden penalitzar electoralment els governs per accidents similars. Per exemple, una investigació sobre l’accident ferroviari de Tempi, a Grècia, el 2023, va trobar que el partit del govern, Nova Democràcia, va experimentar una pèrdua de suport en les comunitats que havien estat directament afectades per la mort de víctimes de l’accident. A més, també es va reduir la participació en aquelles mateixes zones. Un altre cas rellevant és el col·lapse de la línia 12 de metro de Ciutat de Mèxic el 2021, que va desencadenar un intens debat polític sobre les responsabilitats de l’accident.
Però els votants també poden castigar els governs fins i tot quan aquests no en són directament responsables. Si bé esdeveniments com un accident ferroviari o una fallada en un servei públic poden estar relacionats amb decisions polítiques sobre manteniment, regulació o supervisió, altres fenòmens, com els desastres naturals, escapen en bona part del control dels governants. Tot i això, la recerca ha documentat casos en què els ciutadans també han castigat electoralment els governs després d’aquests desastres.
En un estudi sobre efectes de desastres meteorològics als Estats Units, els autors troben que els presidents i governadors solen ser castigats quan els fenòmens provoquen danys importants. En una altra recerca sobre l’Índia, els autors demostren que, en aquells llocs on les pluges eren molt més abundants o escasses de l’habitual, els partits governants perdien més de tres punts percentuals de vot.
El càstig electoral sí es pot evitar
Ara bé, la recerca també mostra que el càstig electoral no és inevitable: la manera com els governs gestionen aquestes situacions pot mitigar-ne les conseqüències electorals o, fins i tot, convertir-les en una recompensa. Una anàlisi sobre els efectes electorals de les inundacions del riu Elba a Alemanya l’any 2002 troba que la resposta del govern al desastre va contribuir a augmentar fins a 7 punts percentuals el suport al partit governant a les zones més afectades.
En la mateixa línia, dos científics japonesos demostren que les ajudes públiques després de desastres naturals al Japó també van beneficiar electoralment els partits governants, amb un increment d’entre 2,8 i 5,4 punts percentuals de vot per als partits governants.
Aquesta importància de la resposta governamental no només es limita a desastres naturals fora del control dels governs. També s’ha observat en accidents dels quals se’n podrien derivar responsabilitats polítiques.
Per exemple, en un estudi sobre el naufragi d’un ferri a Corea del Sud el 2014 es va trobar que la tragèdia no es va traduir automàticament en un càstig electoral al govern: els ciutadans també van valorar la seva capacitat de resposta. Segons la seva anàlisi, el 60 % dels enquestats que van tenir en compte l’accident a l’hora de votar van reafirmar les seves preferències polítiques prèvies, en lloc de canviar el sentit del seu vot.
Tots interpretem les tragèdies de la mateixa manera?
La recerca mostra que no. A la pràctica, les nostres preferències polítiques condicionen la manera com interpretem el que passa al nostre voltant. Hi ha recerques científiques que mostren que la identificació partidista, és a dir, el fet que ens sentim propers a un o altre partit, pot influir especialment en l’atribució de responsabilitats. Així, tendim a responsabilitzar dels mals resultats aquells partits que ens agraden menys, i a exculpar els partits amb què ens identifiquem.
Un altre estudi de sobre l’huracà Katrina als Estats Units va concloure que els ciutadans tendien a culpar els governants del partit contrari quan coneixien la seva afiliació política. Ara bé, quan també disposaven d’informació sobre les responsabilitats i competències reals de cada càrrec públic, les seves valoracions estaven menys condicionades pel seu partidisme.
Un cop revisat tot el que sabem sobre aquests esdeveniments, què podem esperar de les conseqüències electorals de l’accident d’Urda?
La recerca ens mostra que no hi ha una resposta única. Una tragèdia pot perjudicar electoralment els governants, però també pot reforçar les preferències polítiques dels ciutadans o fins i tot beneficiar-los si es valora positivament la seva resposta. Tot dependrà de com els ciutadans interpreten els fets, a qui n’atribueixen la responsabilitat i com valoren la gestió de l’accident.
