Per què en diem biquini? La història d’un entrepà que va néixer en una sala de ball de Barcelona

per Redacció Equinox
A+A-
Reset

Un dels entrepans més populars de Catalunya deu el seu nom a una mítica sala de festes de la Diagonal. La història comença als anys cinquanta, però té connexions inesperades amb París, els Estats Units i fins i tot les proves nuclears al Pacífic.

Dues llesques de pa de motlle, pernil dolç, formatge fos i una planxa ben calenta. El biquini és un clàssic indiscutible dels bars i cafeteries de Catalunya. Però darrere d’aquest entrepà aparentment senzill s’amaga una història que molts catalans desconeixen. Per què es diu biquini? I per què aquest nom no s’utilitza habitualment a la resta de l’Estat, on és conegut com a sándwich mixto?

La resposta ens porta a la Barcelona dels anys cinquanta, quan una sala de ball de l’avinguda Diagonal va aconseguir deixar empremta no només en la vida nocturna de la ciutat, sinó també en el vocabulari gastronòmic de tot un país.

La Sala Bikini, una revolució a la Barcelona dels anys cinquanta

L’any 1953, en plena dictadura franquista, obria les portes la Sala Bikini, un local d’oci situat a l’avinguda Diagonal de Barcelona, al barri de les Corts. En una ciutat marcada per les restriccions morals i socials del franquisme, l’establiment representava una certa modernitat. No era només una sala de ball: també disposava de terrassa, minigolf i espais on els clients podien prendre alguna cosa i passar-hi la tarda.

El local es va convertir ràpidament en un punt de trobada de la societat barcelonina. Entre les seves especialitats hi havia un entrepà calent de pa de motlle, pernil dolç i formatge, inspirat en el croque-monsieur francès.

La recepta era senzilla, però va triomfar. Els clients van començar a associar aquell entrepà amb el nom de l’establiment. Primer demanaven «un entrepà del Bikini» i, amb el temps, l’expressió es va escurçar fins a convertir-se simplement en «un biquini».

L’èxit va traspassar les portes de la sala. Els bars dels voltants van començar a servir el mateix entrepà i a utilitzar-ne el nom. A poc a poc, la denominació es va estendre per Barcelona i després per la resta de Catalunya. El que havia començat com l’especialitat d’un local de festes es va acabar convertint en una paraula del vocabulari quotidià català.

De París a Barcelona: l’origen francès de l’entrepà

Tot i que el nom és barceloní, la recepta té antecedents internacionals. Un dels seus parents més coneguts és el croque-monsieur, un entrepà calent de pernil i formatge que ja apareixia a les cartes dels cafès parisencs a principis del segle XX.

Segons una de les històries més populars, el croque-monsieur es va fer famós cap al 1910 en un cafè del boulevard des Capucines, a prop de l’Òpera de París. La llegenda explica que el propietari del local, un home anomenat Michel, va començar a preparar entrepans amb pa de motlle torrat en lloc de baguette. Quan un client li va preguntar quina carn hi posava, hauria respost, fent broma, que era «carn de senyor». D’aquí vindria el nom croque-monsieur, tot i que aquesta explicació no està documentada amb certesa.

A diferència del biquini català, el croque-monsieur francès acostuma a preparar-se amb una cobertura de formatge gratinat i, en algunes versions, beixamel. La versió barcelonina va simplificar la recepta: pa de motlle, pernil dolç i formatge, tot torrat a la planxa fins a aconseguir una textura cruixent per fora i cremosa per dins.

Què tenen a veure les bombes atòmiques amb el nom biquini?

Per entendre per què la sala barcelonina es deia Bikini, cal viatjar encara més lluny, fins a l’oceà Pacífic. L’any 1946, els Estats Units van començar a fer proves nuclears a l’atol de Bikini, a les illes Marshall. Les explosions van tenir una enorme repercussió internacional i el nom d’aquell petit territori es va fer conegut arreu del món.

Pocs dies després de la primera prova, el 5 de juliol del 1946, el dissenyador francès Louis Réard va presentar a París un revolucionari vestit de bany de dues peces que deixava el melic al descobert. El va batejar amb el nom de bikini, inspirat en l’atol del Pacífic. La seva intenció era que el nou banyador provoqués un impacte tan espectacular com el d’una explosió.

La peça va causar un escàndol en una societat encara molt conservadora. La model Micheline Bernardini, ballarina del Casino de París, va ser l’encarregada de presentar-la públicament. A l’Espanya franquista, on la moral catòlica condicionava profundament la vida quotidiana, el biquini es va convertir en un símbol de modernitat i provocació.

I va ser precisament aquest nom internacional, associat a la novetat i a una certa transgressió, el que va adoptar la sala de festes barcelonina inaugurada el 1953. D’aquesta manera, una paraula nascuda de les proves nuclears al Pacífic va acabar designant un vestit de bany francès, una sala de ball de Barcelona i, finalment, un entrepà de pernil i formatge.

Per què a Catalunya diem biquini i a Madrid, mixto?

La popularitat de la Sala Bikini va ser tan gran que el nom de l’entrepà es va consolidar a Catalunya. Amb el pas del temps, també es va estendre a Andorra. En canvi, a bona part de la resta de l’Estat es va imposar la denominació sándwich mixto o simplement mixto.

Aquest altre nom també té una història internacional. Una de les teories més esteses situa els seus orígens a Cuba, on els entrepans de pernil i formatge es van popularitzar a principis del segle XX, en part gràcies a la influència nord-americana.

D’allà, la denominació hauria arribat a Espanya, coincidint amb l’expansió de les cafeteries modernes durant els anys cinquanta. A Catalunya, però, el nom biquini va arrelar fins al punt d’incorporar-se als diccionaris. La forma normativa catalana és biquini, amb qu, mentre que el nom original de la sala es continua escrivint Bikini.

Un llegat que encara es pot visitar a Barcelona

Més de set dècades després de la seva inauguració, la Sala Bikini continua formant part de la vida nocturna barcelonina. Actualment funciona com a discoteca i sala de concerts al número 547 de l’avinguda Diagonal. El seu llegat, però, va molt més enllà de la música i les nits de festa.

Avui, el biquini forma part de la cultura gastronòmica catalana. Es pot trobar tant als bars de tota la vida com en restaurants que n’han reinventat la recepta amb ingredients com la tòfona, els formatges artesans o el pernil ibèric.

Poques sales de festes poden presumir d’haver donat nom a un dels entrepans més estimats d’un país. I tot gràcies a una curiosa cadena d’esdeveniments que connecta una explosió nuclear al Pacífic, un banyador revolucionari, un cafè parisenc i una sala de ball de la Barcelona franquista.