Ubicada entre el Born i la Barceloneta, l’estació de França és una de les infraestructures ferroviàries més emblemàtiques de la capital catalana. Però, per què s’anomena així?
Construïda al segle XIX i renovada al segle XX per rebre l’Exposició Universal de 1929, l’estació de França ha esdevingut un dels llocs més característics de la ciutat de Barcelona. El 1926, l’enginyer Andreu Muntaner i l’arquitecte Pedro Muguruza, van unir els seus esforços per erigir una estació moderna i elegant, amb l’objectiu d’acollir la primera línia ferroviària que va conectar Espanya i França; d’aquí el seu nom: estació de França. Tres anys més tard, el 1929, l’estació va ser inaugurada pel rei d’Espanya Alfons XIII i va acollir la famosa Exposició Universal.
Una joia de l’arquitectura
L’estació de França és sovint considerada com la més bella de la ciutat. Mostra una amalgama d’estils clàssics i més moderns, amb decoracions en marbre, bronze i cristall, així com escultures modernistes.
Una de les principals proeses arquitectòniques és el seu vestíbul interior d’estil noucentista, construït especialment per l’Exposició Universal per dos arquitectes de renom: Raimon Duran i Reynals i Pelayo Martínez Aparicio.
D’altra banda, un elegant rellotge presideix el vestíbul i una gran maqueta presenta l’estació en conjunt.
Dins de l’estació, és difícil no fixar-se en el gran nombre de representacions de mussols, que podem trobar tant a les façanes interiors com exteriors. En un primer moment, la seva presència tenia com a objectiu espantar els coloms que entraven a l’estació. No obstant, a dia d’avui, ha esdevingut un dels elements més fotografiats pels visitants de l’edifici.
Renovacions de postguerra
L’estació de França va ser tancada per rehabilitació entre 1988 i 1992, per raó dels danys produïts durant la guerra civil. Va ser reoberta a temps pels Jocs Olímpics de 1992. El recinte ara està disposat d’una forma que resulta més acollidora pels visitants, particularment gràcies als diferents cafès instal.lats al seu interior.
Malgrat això, des de 1970, l’edifici ferroviari, que és la primera estació en superfície de Barcelona, es troba en declivi davant el desenvolupament de l’estació soterrània de Sants. Actualment, l’estació de França juga un paper secundari, acollint sobretot trens de mitjana distància.
