La relació entre el Rei Sol i els catalans va acabar en un genocidi cultural i lingüístic.
En la seva infantesa, Lluís XIV amava Catalunya i els catalans. El futur Rei Sol seria oficialment comte de Barcelona. El seu pare, Lluís XIII, havia protegit Catalunya de Castella durant la guerra dels Segadors. A la correspondència epistolar que el jove Lluís manté amb les autoritats catalanes, plasma el seu amor per la història d’aquest territori. Exaltat, Lluís pronuncia un cert nombre de promeses que finalment no sostindrà al llarg del seu regnat. L’hereu Borbó, s’havia compromès particularment a defensar els Països Catalans de Castella; un jurament violat pel tractat dels Pirineus, el qual dividirà Catalunya en dues parts, divisió que encara existeix a dia d’avui.
Centralisme francès
El Rei Sol va passar a la història pel seu odi, un cop adult, al catalanisme i per la seva defensa de la unitat de França. Tot el poder havia d’estar concentrat a Versalles. Aquest dogma de centralisme extrem, que existeix encara a França, data del 1628.
L’inspirador intel·lectual i ideològic va ser el cardenal Richelieu. El poder catòlic de Lluís XIII i la unitat del Regne de França, van ser desafiats pel protestantisme. La Rochelle, feu de la reforma religiosa, sofrirà un intens setge per part del poder francès del 10 de setembre de 1627 fins el 28 d’octubre de 1628.
Tota Europa contemplava el combat. Quan la ciutat va caure, Lluís XIII va anar a la ciutat rebel per celebrar una missa catòlica. El cardenal Richelieu, orgullós d’haver tornat a França el seu paper central a Europa, dictarà una nova doctrina: “A França es parlarà en francès, es pensarà en francès i es raonarà en francès”, com va escriure Eric Zemmour al seu llibre “Destí francès.”
Genocidi lingüístic
La unitat de França passaria per la unificació lingüística. Dècades després de la caiguda de La Rochelle, Lluís XIV continuarà l’obra del seu pare i de Richelieu. El monarca publicarà la declaració de “prohibició de la llengua catalana al Rosselló” i farà aquest declaració: ”La llengua catalana em causa repulsió, i el seu ús és contrari a la meva autoritat i a l’honor de la nació francesa.”
La conseqüència d’aquest edicte és traduirà en una gradual pèrdua del català a les comunicacions de l’administració i la justícia. La campanya de soscavament del regionalisme a França continuarà, i fins i tot s’accentuarà, després de la Revolució Francesa.
La ideologia de la República serà la unitat de França i el jacobinisme, amb l’objectiu d’acumular tots els poders al si de l’estat central. Els parlaments regionals, sobre els quals s’havien recolzat els pares de la Revolució contra el rei Lluís XVI, serán tancats ràpidament. Només l’Assemblea nacional parisenca representarà el poble unit de França.
