Gustave Eiffel va construir, probablement, la torre més iconoclasta de la seva època. El 1888, la moda cultural i arquitectònica reflectia l’obsessió per la pedra. És també el moment de l’Exposició Universal de Barcelona, la qual revolucionarà la capital catalana i li donarà el seu rostre actual.
L’Ajuntament de Barcelona tria els projectes que es convertiran en obres arquitectòniques. El Passeig Colom i la seva estàtua del navegant, així com la font del parc de la Ciutadella, ja estan validats.
Durant molt de temps s’ha afirmat, tot i que no hi ha constància documental que ho demostri, que en aquells dies, es va presentar Gustave Eiffel a Barcelona, proposant al Consell Municipal una colossal torre metàl·lica.
Segons aquesta versió, l’ajuntament trobà el projecte estrany, massa costós i poc realista i “en lloc de la Torre Eiffel”, el consistori faria erigir l’actual Arc de Triomf, obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanoves, el qual, per cert, va esdevenir porta d’entrada a l’Exposició Universal, que tindrà lloc al parc de la Ciutadella.
Un any més tard, li arriba el torn a París, que es prepara per celebrar la seva Exposició Universal. Gustave Eiffel, inverteix una fortuna en articles de premsa, publicitat i relacions públiques per lloar els mèrits de la seva obra. Els seus esforços van tenir èxit. L’ajuntament de la ciutat va comprar la Torre Eiffel.
Aquest fet, va provocar reaccions airades i d’horror entre nombrosos parisencs, que acusaven l’obra de “desfigurar” París. Les protestes van arribar a tal punt que, durant un temps, es va exigir el seu desmantellament. Sortosament, de manera progressiva, es va passar de l’odi a l’amor i aquesta controvertida torre, va esdevenir el símbol nacional.
