Fins aquest moment, nombrosos especialistes han convingut que el segon pla del quadre representa un lloc imaginari. No obstant, alguns amants de l’art, particularment, en José Civil Borque, creuen que el paisatge evocaria Montserrat, a Catalunya.
Sovint qualificat com el quadre més famós del món, La Gioconda, no cessa d’alimentar diverses teories. Efectivament, més de 500 anys després de la seva creació, l’obra de Leonardo da Vinci encara suscita moltes controvèrsies, especialment pel que fa a la identitat de la Mona Lisa. Qui era ella segons l’il.lustre pintor? És realment aquest el retrat de Lisa Gherardini, esposa del comerciant Francesco del Giocondo? El misteri continua.
Paral·lelament, especialistes i aficionats a l’art conjecturen sobre la localització del paisatge plasmat a la pintura. Oficialment, el fons de l’obra encara roman desconegut. Tanmateix, el català José Luis Espejo sitúa, en el seu llibre titulat “Leonardo, los años perdidos”(2008), el paisatge de l’obra a Montserrat.
En José Civil Borque, també va dur a terme la seva recerca durant 8 anys, durant la qual, els seus descobriments corroboren les conclusions de l’Espejo. Entrevistat per Equinox, Civil Borque comparteix les seves teories i la seva investigació sobre la ubicació catalana de la pintura.
Superposicions de paisatge
Segons el català, el fons de la Gioconda, seria un muntatge de quatre vistes de la muntanya de Montserrat, unides per elements comuns. A la part esquerra de la pintura, hi hauria dos llocs diferents (vegeu fotos a continuació). A la part superior, es trobaria un monestir on desembocaria el riu Llobregat per la part inferior. Més abaix, podem observar un camí que condueix a un massís.
En opinió d’en Civil Borque, el lligam entre els dos paisatges s’estableix amb un element comú: el blau del cel i el blau del riu. En efecte, hi hauria una continuïtat entre el color del cel del paisatge de la part inferior i el color del riu a la part superior.
Un altre element que permetria suposar la superposició de quatre paisatges: la perspectiva. “Quan s’observa atentament la muntanya a la part inferior esquerra del quadre, així com el riu i els arbres situats a la part superior esquerra, ens adonem que hi ha línies d’horitzó diferents”, explica José Civil Borque.
“Com és possible que els arbres que es troben més lluny que la muntanya, que està en primer pla, semblin més grans que aquesta última?”, es demana. En total, aquest aficionat a l’art compta quatre línies d’horitzó a la pintura, que demostrarien el collage de quatre llocs diferents.
La Gioconda. El pont podria ser català?
Observant amb atenció el quadre del pintor italià, remarquem també un pont d’arc de mig punt. Segons la teoría de l’Espejo, l’edifici que es troba a la dreta de la Mona Lisa es localitzaria també a Montserrat. Es tractaria del pont Monistrol.
Tanmateix, l’historiador català Albert Fortuny, es decanta pel pont de Castellbell. En José Civil Borque, aprova més bé la teoría del primer. Intrigat per aquestes dues hipòtesis, el català es va desplaçar als llocs esmentats durant la seva investigació. “Segons el meu parer, sí que es tractaria del pont de Monistrol”, afirma.
Els dos investigadors han senyalat la sorprenent semblança amb el pont del poble de Monistrol de Montserrat, així com diversos elements topogràfics. Entre ells, Civil Borque evoca, lògicament, els arcs de la construcció, però també l’apèndix rocallós (encerclat en taronja a les fotografies de sota), així com les corbes del vessant esquerre (en vermell) i dret (en groc) de Montserrat.
A dia d’avui, aquestes teories no han estat pas verificades i els especialistes que sostenen que el paisatge és imaginari, encara s’imposen. Per tant, el misteri sobre la ubicació continua sense resoldre’s. Malgrat això, una cosa és segura, la Gioconda continua fent parlar sobre ella.
