Per derrotar Espanya i esdevenir una república independent, Catalunya va posar, en va, les seves esperances en la França de Richelieu.
El 1638, la influència d’Espanya a Europa i a la resta del món, es troba en el seu moment més baix. El rei Felip IV té grans dificultats per subvenir a les necessitats econòmiques de l’imperi. A més d’això, la situació defensiva de l’interior de la península espanyola es troba en un mal moment.La Casa Reial acaba de demanar a les regions del país defendre les seves pròpies fronteres, a la qual cosa Catalunya es nega, creant així una forta tensió amb Madrid.
El 1639, França entra per sorpresa a la Guerra dels Trenta Anys, i lluita contra una Espanya cada cop més debilitada. Catalunya, territori geogràficament estratègic, rebutja posar els seus recursos a disposició d’Espanya, creant d’aquesta manera una situació de crisi sense precedents.El 1640, els catalans es subleven contra el sobirà espanyol Felip IV, el qual havia augmentat les taxes agrícoles destinades a finançar la guerra contra França. La situació degenera i dóna lloc a la Guerra dels Segadors, que durarà dinou anys.
A principis de maig de 1640, mentre les tropes militars espanyoles eren desplegades massivament a territori català, pagesos de Girona es revolten contra aquestes.A finals de maig, els pagesos, als quals s’uniran els segadors al juny, arriben a Barcelona i la conquereixen ràpidament. Aquests, assassinen funcionaris espanyols i jutges representants del rei Felip IV. El virrei mateix, va ser mort mentre intentava fugir per mar. Aquests dramàtics esdeveniments es coneixen amb el nom de Corpus de Sang.
A l’hora de triar entre França i Espanya, la Generalitat de Catalunya es decanta per la primera i decideix anar a la recerca dels favors de Richelieu. El 7 de setembre de 1640, els representants del govern català, Ramon de Guimerà i Francesc de Vilaplana (nebot del president Pau Claris) signen un acord amb Bernard Du Plessis-Besançon, representant de Lluís XIII i enviat del cardenal Richelieu a Ceret (Perpinyà).
Segons el pacte de Ceret, Catalunya hauria de rebre ajuda militar, esdevenir independent d’Espanya i constituir-se en república sota la protecció del monarca francès.
A Barcelona, el president Pau Claris convoca el parlament de l’època (les Corts) el 10 de setembre, però, simultàniament i sense consultar les ciutats, comença els contactes amb França. Pau Claris emet un emprèstit per finançar les despeses militars. La victòria de les tropes franceses durant les batalles de Cambrils, Tarragona i Martorell, col.loca Catalunya sota pressió. Finalment, Lluís XIII ja no vol una República Catalana i esdevé comte de Barcelona. La capital de Catalunya passa a ser oficialment francesa.
El 1644, Espanya aixeca el cap. Els exèrcits de Felip IV recuperen les ciutats catalanes de província, que havien estat perdudes davant França. El rei espanyol recupera Barcelona el 1652, quan les tropes franceses abandonen la ciutat. Novament es reconegut com a sobirà, malgrat que França conserva el control del Rosselló. 29El 1659, Espanya i França signen el tractat dels Pirineus. Aquest divideix Catalunya en dues parts: al sud, les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i al nord, Perpinyà.