Nombrosos carrers i places de viles i pobles del nord de Catalunya, han rebut el nom de Francesc Aragó en memòria del català que va ser president de la Comissió Executiva de la República Francesa.
El 1876, Francesc Aragó i Roig naixia a Estagell (El Rosselló), actualment França, a la zona dels Pirineus Orientals.En el transcurs de la seva vida, esdevindria un dels físics i astrònoms més importants de la història científica francesa, pero això no és tot…El 1848, François Aragó seria el segon president de la República Francesa. Aragó, nascut i educat al si d’una família de cultura catalana, va estudiar a Perpinyà i a l’Escola Politècnica de París.
A les notes autobiogràfiques que va deixar, comparteix una curiosa anècdota que va tenir lloc al liceu francès i que posa en relleu els seus lligams amb Catalunya. Va explicar que el professor Legendre li va preguntar el seu nom i quan ell li va dir, el seu mestre va exclamar: “Alors, vous n’êtes pas français…” (Llavors, vostè no és francès) Una història que va marcar particularment el futur president de la República Francesa.
Antropòleg a les seves hores lliures
Un cop va terminar els seus estudis, Aragó va fer un viatge pel Principat, el País Valencià i Mallorca. Un periple que duraria dos anys (1806-1808) durant el qual va dur a terme diverses missions militars.En el transcurs de la seva estada, Aragó va fer moltes observacions antropològiques bastant curioses. Una d’elles feia referència a les dolentes relacions entre catalans, valencians i aragonesos: “Els habitants d’aquestes tres províncies es detesten cordialment.”
Una altra, concernia l’execució, a València, d’una dona condemnada per bruixeria: “Vet aquí les ulleres que la gent es posa (…) a una de les principals ciutats d’Espanya, seu d’una cèlebre universitat i pàtria de nombrosos ciutadans caracteritzats per la seva saviesa, el seu coratge i les seves virtuts.”
Ànima republicana
Aragó va ser un home de fortes conviccions republicanes, que va adquirir durant la seva infantesa a la llar familiar d’Estagel.Durant la Revolució de 1848, que va enderrocar definitivament el règim monàrquic francès, va ser una de les trenta personalitats que van treballar per la proclamació de la República. Aquests darrers van formar part dels primers governs.
Aragó, més concretament, sent membre de la Comissió Executiva (el govern provisional que va emergir tot seguit a la proclamació de la Segona República), va ser el segon president, entre el 9 de maig i el 28 de juny de 1848. Cal destacar que durant la seva presidència, la República Francesa va abolir l’esclavitud. Actualment, molts carrers de diferents pobles i viles del nord de Catalunya s’anomenen Aragó en homenatge a la seva figura.
