Es troben de vegades sense recursos per fugir del seu cònjuge violent i tornar a França. No formen part de les estadístiques franceses de feminicidis. Les expatriades són les oblidades de la lluita feminista?
Però qui ajuda les dones expatriades víctimes de violència conjugal? És la pregunta que es feia Laure Carchon-Veyrier fa uns anys. Aquesta treballadora social, sensibilitzada per la violència intrafamiliar per la seva experiència personal, des del començament havia decidit posar en marxa una exposició per mostrar d´una manera diferent el procediment dels agressors. “Sempre és el mateix esquema: les provocacions, seguides del pas a l´acte verbal o físic, les excuses, i a la fi, la lluna de mel. I tornem a començar. Aquest patró es repetirà cada cop amb més freqüència”.
Cansada de les campanyes de prevenció amb dones amb l´ull de vellut, Laure Carchon-Veyrier ha volgut il.lustrar el control, la manipulació, la violència psicològica. La part submergida de l´iceberg: invisible per l´entorn, peró devastadora.
Encoratjada pel seu èxit, l´expografia ha estat sol.licitada a més de 500 ciutats de tot el món i la Laure ha creat junt amb el seu marit i la seva filla, l´associació Mots et Maux de Femmes. “Haviem observat que les dones expatriades no estaven sent comptabilitzades a la llista de decesos per violència conjugal a França i aixó significava que hi havia víctimes de les quals ningú no se´n ocupava”. Ella no es podia imaginar en aquell moment la magnitud de la tasca, i sobretot, “les situacions grotesques” viscudes per les franceses arreu del món i especialment a Europa.
A Espanya, per exemple, l´associació acompanya la Jocelyne, una francesa que s´ha separat del seu cònjuge violent, però que té prohibit per la justícia espanyola tornar a França amb la seva filla. Sortir del territori de residència sense el consentiment de l´altre progenitor, tot i que sigui violent i tots tres siguin de nacionalitat francesa, és considerat com segrest d´una menor i té com a conseqüència la persecució penal. En aquest tipus de situacions, les ambaixades de França no poden pas intervenir públicament i encara menys quan la justícia ja està implicada en el cas. “Tot i així, ens ajuden entre bastidors i de vegades, financerament”, explica la portaveu de l´associació.
La presa de consciència, un pas crucial
La prevenció és aleshores el cavall de batalla. Aconseguir que les víctimes prenguin consciència de que estan patint agressions intolerables i fer que reaccionin abans que es trobin al mig de situacions més complexes i enquistades. Un procés de vegades llarg i dolorós, “perquè totes les històries són al principi històries d´amor”. Comprendre i acceptar que això no és amor, és encara més complicat quan la relació està establerta des de fa temps.
Recolzada per 900 madrines arreu del món, algunes de les quals es troben dintre de l´àmbit polític, l´associació treballa en una proposició de llei europea, per tal que les víctimes puguin tornar a França amb els seus fills, en cas d´agressions provades. Un avanç que sembla indispensable mentre que la xifra d´expatriades no cessa d´augmentar cada any.
Si vostè té nacionalitat francesa, es troba a l´estranger i és víctima de violència conjugal, intrafamiliar o post separació, contacti amb Mots et Maux de Femmes per Whatsapp o per telèfon al +33 7 61 01 70 01
L associació no està reservada només per les dones, els homes també poden demanar ajuda.
El número espanyol d´assistència de víctimes de violència de gènere és el 016, el Whatsapp és el 600 000 016, el xat en línia violenciagenero.igualdad.gob.
