Històricament a la cua europea, Espanya trepitja l´accelerador respecte als habitatges de lloguer públics.
L´ajuntament de Barcelona ja anuncia els seus plans.
Regular els lloguers “no és la única solució” a la crisi immobiliària, això permetria “evitar una escalada” de preus, però definitivament cal “construir més vivendes”, va declarar Jaume Collboni el mes passat a la televisió catalana. La jornada anterior, l´ajuntament de Barcelona va signar un acord històric amb la regió que permet la construcció de 1700 nous habitatges socials al territori.
Un missatge que es fa ressô de les reivindicacions de la “Declaració de Barcelona” presentada el dia anterior. El texte redactat per la Confederació Estatal d´ Associacions Veïnals ( CEAV) que representa 120 federacions locals d´una quinzena de grans ciutats com Barcelona, Madrid o Saragossa, demana l´establiment de fortes mesures per lluitar contra l´alça dels lloguers a Espanya. La primera demanda és simple: implementar ràpidament la nova llei sobre el lloguer, començant per la mesura promesa de la construcció de vivendes socials o amb un “lloguer accessible”.
Com qualificar aquests béns immobiliaris i qui pot tenir accés? Les regles espanyoles són diferents a les de l´Hexàgon, ja que aquestes depenen completament de la política establerta per cada regió autònoma. De tota manera, els criteris queden principalment centrats en els ingressos de la llar i el nivell de precarietat dels seus habitants.
100 000 noves vivendes socials a Espanya
Proposar més de 100 000 habitatges socials dels quals 30 000 seran reservats pels joves, va ser la promesa feta per Pedro Sánchez al marc del pla de recuperació post- Covid el 2021. Una declaració d´importància quan el preu dels lloguers va escalar un 45% des del 2014. L´abril de 2023, el president del govern espanyol va anar encara més lluny, presentant la “primera llei sobre el lloguer” a Espanya des de la fí de la dictadura franquista el 1975. A solament uns dies de les eleccions municipals i regionals del mes de maig, es compromet a augmentar el parc de lloguer social del 2,5% al 20% “en el transcurs del propers anys”.
Un anunci força ambiciós que supera la mitjana actual europea, establerta al 9,5%, i fins i tot la de França que es trobava al 15,9% el gener del 2023 i que es tradueix en prop de 5,3 milions de vivendes, segons el Comissariat general de desenvolupament sostenible.
Per assolir aquest projecte, l´executiu espanyol compta amb 50 000 béns immobles de la Sareb, una estructura creada el 2012 que permet reintroduir al mercat actius incautats per l´Estat al terme de la crisi immobiliària del 2008. 35 000 vivendes ja existents han de ser convertides en habitatges socials, 15 000 adicionals han de ser construïts. Una estratègia que no convenç l´oposició, qui d´altra banda, no ha trigat a senyalar que únicament el 15% dels béns immobiliaris que pertanyen a la Sareb es troben a les capitals de les regions autònomes, on la demanda és més forta.
El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, porta els comptes: s´han fet 17 anuncis referents a la posada a disposició de nous habitatges des de l´ascens al poder de Pedro Sánchez el 2018. Promeses a l´aire pel líder del partit de la dreta que declara: “aquestes vivendes mai han existit i mai existiran”.
