Si Barcelona és una ciutat internacional, les seves empreses també ho són. I treballar junts sense parlar la mateixa llengua o compartir la mateixa cultura, pot crear tant disfuncions com grans beneficis.
“No hi ha cursos de multiculturalitat”, riu l´Antoine, director d’operacions comercials a Computacenter Iberia, una empresa internacional de suport informàtic. I no obstant això, en els moderns locals del Poblenou d’aquesta branca ibèrica gestionada pel francès Christophe Charpentier, treballen més de 40 nacionalitats, i sobretot conviuen juntes.
Mentre passem una tercera part de la nostra vida a la feina, com podem construir una harmonia entre persones que no han nascut en el mateix continent, no parlen la mateixa llengua, ni practiquen la mateixa religió o dieta? “A partir de la curiositat, i sobretot evitant els judicis”, continua l´Antoine, originari de Lió i que ara viu a Sant Antoni.
No es recluta un alemany i un francès de la mateixa manera
A Barcelona, una de cada quatre persones és estrangera, i no és estrany que passin el vespre parlant una altra llengua diferent de la seva quan es passegen per la ciutat. A la feina és el mateix, però amb la diferència que, les relacions socials tenen un matís especial, ja que d’elles depenen el benestar general i les perspectives d’evolució o no dins de l’empresa. A vegades cal fer esforços, i el Simone, un italià de trenta anys, RH a Computacenter des de fa tres anys, ho sap bé.
El Simone parla diàriament amb persones de tot el món, i ha hagut d’adaptar-se, ja que no es recluta de la mateixa manera un francès, que més aviat buscarà «flexibilització, equilibri vida privada i vida professional» o un alemany «per a qui l’ambient d’oficina no té tanta importància, per exemple, perquè el que vol és un bon salari».
Utilitza cada dia les seves tres llengües (italià, espanyol, anglès) amb personalitats diverses i variades, i la traducció pot ser complicada, ens explica rient: “L’humor en un entorn internacional no sempre és fàcil. Hi ha expressions en italià que, traduïdes, no funcionen. De vegades, després has d’explicar la broma…”
Escoltar i deixar temps al temps
El que ajuda a sortir airós, en canvi, és l’escolta, el respecte mutu i sobretot el temps. Al llarg dels mesos d’integració a l’empresa, tots i totes acaben coincidint en un «punt de comprensió» explica l’Antoine, «de manera bastant natural». I aquest procés d’integració, tot i que de vegades sembrat d’obstacles i bromes arriscades, dona resultats beneficiosos. “A l’equip, els alemanys, de seguida, si no ho han entès, fan preguntes fins que ho han entès tot. I això és un avantatge perquè ens adonem del que vam comunicar malament en aquell moment”, explica la Virginie, responsable d’operacions a Computacenter des de fa dotze anys.
La Virginie dirigeix un equip format per diverses nacionalitats i observa diferències en la cultura del treball. En general, un alemany estarà més estressat que un francès pel que fa a l’èxit dels seus objectius comercials, un espanyol tindrà una mica menys de rigor en els horaris, un rus gairebé sempre arribarà a remuntar les situacions amb els clients més complexos… Qualitats o defectes que, certament, formen part de la personalitat de cadascú i cadascuna, però que són també el resultat d’una educació. I junts enriqueixen la vida de l’empresa.
