Tenen gairebé la trentena, venen de tots els racons de França i tenen un punt en comú: abans de viure a Barcelona, van viure a Amsterdam. Entre la capital holandesa i la capital catalana hi ha un món. Per què aquesta ruta del sol és tan preuada entre els joves francesos?
Foto: Bérenger Cyne
“Va ser una oportunitat professional”, comença Mehdi, de 28 anys. Com ell, Martin, de 27 anys i Lea, de 28, van optar per començar la seva vida d’expat a Amsterdam. En principi s’havien de quedar uns mesos, però finalment tots van prolongar la seva estada i van passar respectivament 4, 2 i 4 anys en aquesta ciutat que encara els agrada profundament.
En aquest sentit, no es perden elogis. Mehdi, dissenyador digital que va créixer a Bretanya i va viure allà des del 2020 fins al 2023, va fer un retrat ideal: “No és gran, ho fas tot en bicicleta, és una ciutat molt bonica, l’aeroport està ben comunicat, la gent parla molt bé anglès, la cultura de la festa és increïble, globalment tot m’agradava a Amsterdam”. Entre els altres dos, mateixa història, Martin, que s’hi va instal·lar el 2021 i va marxar a finals del 2022 adorava “els canals, la bicicleta”, mentre que Lea, que hi va anar a viure entre el 2018 i el 2022, encara s’extasia de “la cultura i la seva increïble banda d’amics”.
Amsterdam és una ciutat atractiva per als joves expatriats. Agrupa diverses qualitats, entre les quals hi ha un mercat laboral atractiu, bons salaris, una certa qualitat de vida. Però té un problema important: el clima. Joana també va marxar a Amsterdam per a una estada al final de la pandèmia, ens explica: «Si no hi hagués aquest mal temps constant, seria la ciutat perfecta».
Foto: Alfredo Borba
Però els fets hi són, en un any de mitjana, la ciutat coneix 260 dies de pluja. Sobretot, hi ha “un cel gris, pesat i vent”, continua Jeanne, originària de Marsella, i per a qui per força l’absència de sol és difícil de suportar. A més, Martin assenyala amb el dit «la vida és caríssima», i la impossibilitat de passar temps fora amb un temps tan dolent. Així que quan aquest gran esportista va veure el 2022 una nova oportunitat professional a Barcelona, no va vacil·lar, i va començar a somiar amb la dolçor econòmica i climàtica de la ciutat espanyola.
En arribar a la ciutat comtal fa dos anys, ell i la seva xicota s’havien dit: “Ens quedem dos anys i després tornem a marxar, per què no al Regne Unit”. Però han passat dos anys, i Martin i Solène no estan preparats per deixar les seves vides al Poblesec, les seves passejades amb bicicleta i els 90 dies de pluja a l’any.
Per la seva banda, Mehdi i Jeanne, que es van conèixer a Amsterdam i després van venir a Barcelona, encara no estan totalment subjugats per la ciutat comtal, sobretot a causa del nombre de turistes, que havien subestimat. En efecte, la diferència de massa turística entre les dues ciutats és flagrant: mentre que l’any passat 15 milions de turistes havien viatjat a Barcelona, només 9 milions van visitar Amsterdam, sens dubte perquè és la ciutat amb la taxa turística més elevada d’Europa, la qual cosa limita en gran manera el seu nombre de visitants.
Joana ho admet, també perquè viu en un barri ultraturístic –els voltants de la catedral– li costa integrar-se i passar per sobre de tots els turistes que creua diàriament. Però no ha dit la seva última paraula: per al 2025 vol traslladar-se, i sobretot enamorar-se de la seva nova ciutat, com ho havia pogut fer a Amsterdam.
L’únic problema de Barcelona? “Els salaris”, explica Martin, i “menys seguretat als carrers que a Amsterdam”, va dir Lea. Potser per això, a la classificació Forbes de les 25 millors ciutats del món per viure segons els expatriats, Amsterdam és 18è i Barcelona només 21è. No es pot tenir tot.
