Segons totes les previsions, Espanya continuarà aquest any batent el seu propi rècord de turisme. Una tendència que ara preocupa els professionals del sector.
94 milions de visitants estrangers el 2024. La xifra oficial, un rècord històric, ha caigut aquesta setmana sense que ningú obri el cava. “Vam a morir del nostre èxit”, repeteix Kike Sarasola, fundador de la cadena hotelera Room Mate. Amb un creixement anual desenfrenat del 10%, el país hauria de superar els 100 milions de visitants el 2025. “Estic terroritzat perquè el país no està preparat per rebre’ls”, continua l’empresari.
Via pública obstruïda, transport públic sobrecarregat, centres urbans saturats, cues d’espera interminables, l'”overturisme” aporta un munt de molèsties, tant per als visitants com per als locals. Però és al parc immobiliari on la pressió és més forta. Davant d’una demanda que sembla il·limitada, els donants prefereixen llogar amb un alt preu als turistes, i els allotjaments per a residents també pugen en preu, a causa d’una oferta que es redueix. La gota d’aigua per a molts espanyols, que van multiplicar les manifestacions l’any passat, des de Canàries fins a Barcelona passant per València o les Balears.
Mesures tardanes… i ineficaces
En reacció, els responsables polítics han anunciat mesures, totes més irrealistes les unes que les altres. L’alcalde de Barcelona ha promès així la fi progressiva dels apartaments turístics de la ciutat, que són de difícil aplicació legal ja que operen sota llicències legalment adquirides. I aquesta setmana va ser el Govern espanyol qui es va posar en marxa anunciant una fiscalitat més elevada sobre els habitatges destinats als turistes.
Mesures que no solucionaran el problema segons els experts. “Estic en contra de la prohibició, prefereixo regular i regular de manera intel·ligent”, explica Kike Sarasola. Per a aplacar les zones en tensió, la solució consistiria en una millor distribució geogràfica dels fluxos turístics. Una idea evocada des de fa temps a Barcelona però difícil d’implementar en absència de museus o altres llocs d’interès en barris perifèrics. “Hem de repartir impactes territorials més importants, millorar una major distribució temporal, però també establir fronteres turístiques que siguin compatibles amb els dos models”, confirma José Donaire, investigador de l’Institut de Recerca de Girona. La distribució dels fluxos en els diferents mesos de l’any també pot permetre descongestionar algunes zones sufocades en temporada d’estiu.
Però si els experts i els professionals s’activen per trobar solucions, els poders públics semblen totalment paralitzats per la por de perdre la gallina dels ous d’or. L’any passat, el sector va acumular 184 000 milions d’euros d’ingressos, una xifra completament inèdita i que ara supera el 12,3% del PIB. D’aquesta manera es pot alimentar la imatge d’una economia espanyola flamejant.
