Gran format a Equinox. Els “chatarreros” (ferrovellers) són aquests homes que empenyen carretons als carrers de Barcelona. Qui són i quin és el seu treball? Hem sortit a conèixer-los de prop.
Es diuen Boubakar, Moussa, Belsem. No se’ls coneix, però se’ls veu recorrent els carrers de Barcelona amb els seus carretons, desgastats per centenars de quilòmetres recorreguts. Són a la recerca del més mínim tros de ferralla, trobat en unes escombraries o en les restes d’una obra acabada.
Aquests homes, la major part de les vegades originaris de l’Àfrica Negra, sense papers, després venen els seus materials per un grapat d’euros. Des de la carcassa de bicicleta fins als caragols d’un grapat de portes, els buscadors de ferro tenen com a única missió acumular el màxim d’elements en un temps rècord.
El seu objectiu és no ser expulsats del país en els pròxims 24 mesos. Un cop passats dos anys en territori espanyol, la llei decreta que aquests immigrants clandestins es converteixin en elegibles per demanar papers. Mentrestant, per sobreviure, empenyen els seus carretons. Se’ls anomena els «chatarreros», els buscadors de ferralla.
Retrobament a l’avinguda Diagonal de Barcelona, hem fet un tros de camí al costat de Belsem, treballador indefallent des de fa 14 mesos, que ha volgut compartir la seva història.
Ens pot explicar com és el seu dia?
Em llevo a les cinc de la matinada, prenc un esmorzar, faig la meva pregària perquè soc musulmà. Després, prenc un tren durant una hora o dues perquè visc als afores i una vegada arribat a Barcelona, camino pel carrer des del matí a la nit per trobar materials a les escombraries o al carrer. A la nit torno a casa amb el tren.
Vostè és originari de Senegal, no té papers. Has vingut sol?
Sí, la meva família, la meva dona, els meus fills es van quedar al Senegal. És molt dur per a ells. Vull tenir papers per tornar-los a veure.
Aconsegueix enviar diners a la seva família per ajudar-la?
No, no en tinc prou.
Quant guanya al dia?
Vaig a Poblenou i venc el que trobo en un taller. Paguen entre 2 i 22 cèntims el quilo. Depèn dels materials que tinc. El ferro val 22 cèntims. De vegades guanyo 6,50 euros al dia, depèn. De vegades puc guanyar més. 10 euros, 15 euros, 30 euros, és el màxim.
El carretó de Belsem pràcticament buit després d’un matí de feina
Al Senegal, en quin sector treballaves?
Al Senegal, jo era mariner. Vaig navegar pels vaixells. Soc un gran mariner. A Barcelona em diuen que per a embarcar en els vaixells i treballar cal tenir papers. Però no en tinc.
Per què vas venir aquí si eres mariner al Senegal?
Al Senegal hi havia molts problemes. No es pot treballar en tots els vaixells. Si no tens un familiar que està al port, no t’agafen. Així que, com soc mariner, vaig creuar els mars durant vuit dies per arribar a Barcelona.
Quines són les seves condicions d’allotjament?
Som set persones al mateix apartament que un banc ens ha donat. Allà cadascú per ell i Déu per tots. No hi ha aigua al pis. Anem a buscar aigua on podem. T’agafes aigua per rentar-te i rentar-te la roba.
Com veus el teu futur a Barcelona?
Tenir papers, convertir-me en mariner, treballar, tenir aliments per a la meva família que s’ha quedat al país. El fet que la meva dona i el meu fill estiguin allà, és el que m’ha motivat a venir aquí. Per tenir una bona feina, per alimentar la meva família. Amb papers vull tenir la meva pròpia casa. Ja saps, tenir una casa, tenir una família, allotjar la meva família, aquesta és la meva ambició.
És difícil, però sempre s’ha de creure en si mateix. És Déu qui ho dona tot.
