El nombre de parelles de fet a Catalunya s’ha disparat en els darrers set anys. Entre unions blanques i veritables relacions, costa distingir què és real i què no.
Foto de portada: Ajuntament de Barcelona
Ja fa un any que se’n parla, i les xifres continuen desbocades. En set anys, el nombre de parelles que han oficialitzat la seva unió “de fet” —l’equivalent al pacte civil o pacs francès— davant notari, ha augmentat un 365 % a Catalunya. Una progressió impressionant: hem passat de 6.374 el 2017 a prop de 30.000 el 2024.
Què explica aquest creixement exponencial? A diferència d’altres comunitats autònomes, Catalunya permet constituir una parella de fet amb molt poques condicions: n’hi ha prou amb demostrar dos anys de convivència, o fins i tot, saltar-se aquest requisit si es fa el tràmit davant notari. Una simple declaració és suficient per obtenir un estatus gairebé equivalent al del matrimoni. No cal presentar expedients, ni superar entrevistes o verificacions. Un tràmit ràpid i un marc jurídic immediatament accessible. Aquestes facilitats converteixen Catalunya en la regió més sol·licitada per registrar parelles de fet: el 81 % de totes les unions d’aquest tipus a l’Estat es fan aquí.
Una via ràpida amb conseqüències administratives
Aquest accés exprés obre també la porta a drets administratius: reagrupament familiar, permís de residència, facilitats per regularitzar la situació legal. I és aquí on comencen les preocupacions de les autoritats. Els seus dubtes es confirmen amb una dada reveladora: a Catalunya, el 65 % de les unions de fet es produeixen entre un ciutadà espanyol i una persona extracomunitària.
Cap a un negoci molt lucratiu
L’administració sospita, amb raó, de matrimonis de conveniència. Fa un any, vam recollir els testimonis de Davide i Camille, un italià i una francesa que van acceptar unir-se civilment amb una russa i un canadenc respectivament, per tal que aquests obtinguessin la documentació. Un gest de solidaritat molt senzill, explicava Davide: «No vaig haver de fer res, només assistir a algunes cites. Ella ho va gestionar tot.»
També ens explicaven fins a quin punt aquesta pràctica és habitual: coneixen desenes d’amics que han fet el mateix per ajudar algú que volia quedar-se a Espanya. I pel que fa al risc de multa, que pot oscil·lar entre 500 i 10.000 euros, Davide assegura que no està gens preocupat.
I efectivament, si aquestes unions proliferen, és perquè escapen de qualsevol control, fins a convertir-se en un negoci real. A les xarxes socials, nombroses persones ofereixen formalitzar aquest tipus d’unions a canvi de centenars o milers d’euros. Fa un any, la Policia Nacional va desarticular una xarxa criminal que gestionava aquestes unions entre espanyols i ciutadans del Marroc o Algèria.
Un negoci sobre l’esquena dels migrants
Aprofitant-se de la situació de vulnerabilitat de molts migrants, aquesta xarxa catalana pagava 8.000 euros a ciutadans espanyols perquè es registressin com a parella de fet de joves migrants —moltes vegades, noies catalanes—. El grup exigia després 12.000 euros per persona a qui volia regularitzar la seva situació —homes de mitjana edat, principalment—, i s’encarregava de fer tot el tràmit davant del registre perquè, un cop reconeguda oficialment la parella no casada, poguessin obtenir la residència legal.
Un problema greu per a les autoritats catalanes, que perden així un instrument de control demogràfic i constaten la seva incapacitat de gestionar l’afluència migratòria. Davant d’aquesta situació, el sector reclama una reforma de la Llei d’Estrangeria que incorpori «filtres» perquè la Policia Nacional pugui verificar la veracitat de cada parella abans de completar el procés. Una mesura que requeriria, però, una inversió humana immensa, tenint en compte el nombre de parelles de fet que ja s’han registrat.
