El ritme ràpid de la parla catalana sovint sorprèn els francòfons establerts a la península. És només una sensació o una realitat? Aquí tens alguns elements per entendre-ho.
Per a molts francòfons que viuen a Catalunya, la rapidesa amb què s’expressen els catalans continua sent sorprenent. Aquesta percepció va ser objecte d’un estudi científic realitzat l’any 2011 pel Laboratori de Dinàmica del Llenguatge de la Universitat de Lió, publicat a la revista Language.
«El nostre objectiu era determinar si, pel que fa a l’eficiència comunicativa, hi ha llengües més avantatjoses que d’altres», explica Egidio Marsico, investigador del laboratori.
Per mesurar la velocitat de parla, els investigadors van redactar textos amb la mateixa informació semàntica en 17 idiomes diferents, que després van ser llegits per una seixantena de parlants. «Una seixantena de persones van fer l’exercici i també vam calcular, llengua per llengua, la càrrega informativa de cada síl·laba en comparació amb una llengua patró: el vietnamita», precisa Egidio Marsico.
Un ritme elevat però una densitat informativa constant
Els resultats de l’estudi mostren que cada llengua transmet, en un mateix lapse de temps, una quantitat similar d’informació. No obstant això, els mitjans per fer-ho són diferents. Com més informació conté cada síl·laba d’una llengua, més lent és el ritme de parla. A la inversa, si una llengua és menys densa, necessita un ritme més ràpid per transmetre el mateix volum d’informació.
Conclusió: els catalans parlen efectivament més de pressa que els francesos. Per comparar, l’anglès, amb una densitat informativa de 0,91 per síl·laba, es parla a una mitjana de 6 síl·labes per segon. El català, menys dens, arriba gairebé a 8 síl·labes per segon. El francès se situa entre els dos: 7 síl·labes per segon.
Malgrat aquestes diferències de ritme, el conjunt de llengües estudiades arriba a una velocitat d’unes 39 bits per segon. «Aquest és el ritme d’informació potencialment òptim per al processament de la parla pel cervell humà», destaca Egidio Marsico. Així doncs, tot i la sensació de rapidesa, un parlant català transmet, en general, la mateixa quantitat d’informació que un parlant francès en un mateix temps.
