Barcelona, com altres grans ciutats costaneres, és víctima de la contaminació per plàstic. Tot i que el problema és greu i sembla irresoluble, algunes associacions intenten frenar-lo, o si més no alentir-lo.
Foto: Surfrider Barcelona
Avui dia, es calcula que hi ha 150 milions de tones de plàstic als oceans. A Barcelona, segons un estudi universitari recent, es reben cada any 40 mil milions de partícules de plàstic al litoral, l’equivalent a unes 7 tones. Això la converteix en un dels punts neuràlgics de la contaminació per plàstic al món. Algunes platges arriben a concentrar fins a 44 fragments per metre quadrat, xifres comparables a les de les grans illes de deixalles plàstiques als oceans, i les mostres preses pels investigadors mostren una alta concentració de microplàstics flotants a les zones de bany.
La major part dels residus provenen del riu Llobregat, que arrossega unes 4,4 tones anuals. El segueixen el Besòs (1,7 tones) i els abocaments combinats d’aigües residuals i pluvials (1,2 tones). Els rius estàn especialment afectats pel fenomen dels microplàstics i aboquen tots els residus al mar. Aquests provenen del consum humà, tal com explicava a l’abril Lorenzo Proia, coordinador de la unitat de recerca en ecologia de la Universitat de Vic: «Els microplàstics estan formats per les nostres deixalles urbanes, és clar, però també per les fibres de la nostra roba.»
Recollir per netejar
A l’arrel del problema hi ha l’ésser humà. I, lògicament, l’ésser humà n’hauria de ser també la solució. Així ho creuen totes les associacions de protecció dels oceans, com Surfrider, una de les més actives a la capital catalana. Fundada a França, aquesta ONG és present en una dotzena de països europeus i compta amb una cinquantena de delegacions locals, inclosa la de Barcelona. L’Adrien és un francès que viu a la ciutat comtal des de fa tres anys. Preocupat des de fa temps per les qüestions ecològiques, també va voler ajudar Surfrider i va participar en una de les seves accions el passat mes de març. La idea era reunir-se a la platja de la Barceloneta i recollir els residus trobats.
Per ell, que ja estava ben informat sobre l’estat del mar i la seva contaminació, l’acció no és especialment impactant, però sí simbòlica i preventiva: «T’adones de la repetició dels objectes que reculls de terra. No vaig recollir ni una sola burilla, però sí un munt de tampons i tiretes. Entens millor quin tipus de plàstic es llença. Pràcticament, et dona idees per canviar la teva manera de consumir. Fer 45 minuts de recollida i adonar-te que només has netejat 2 metres quadrats d’una platja de 10 hectàrees et fa entendre la magnitud de la tasca. T’adones que això no s’acaba mai. No és això el que canviarà les coses, però és una bona eina de sensibilització.»
Voir cette publication sur Instagram
Arreu, els voluntaris de la Fundació Surfrider treballen per netejar les platges, recollir dades i sensibilitzar sobre la contaminació marina. Mitjançant les seves iniciatives, tothom pot organitzar o unir-se a una operació de recollida, en solitari o en grup, com va fer l’Adrien. Paral·lelament, es poden dur a terme missions de voluntariat tècnic per posar les pròpies competències professionals al servei de la protecció del litoral.
A Barcelona també hi ha altres associacions, com NoMasColillas, que lluita contra la dispersió de burilles, o WWWFBarcelone, més centrada en la protecció animal. Totes aquestes entitats busquen voluntaris: salvar el planeta comença ara.
