L’estiu no és només sinònim de tranquil·litat, o si més no, no ho és a Barcelona. Entre robatoris i ocupacions il·legals, molts catalans s’equipen i s’organitzen per protegir casa seva durant la seva absència.
Quan Elegance cantava «Vacances, j’oublie tout» (“Vacances, ho oblido tot”) el 1992, una cosa era segura: el grup no vivia a Barcelona. Perquè, si marxar de casa, deixar les rutines i el confort de la llar pot provocar estrès a qualsevol, en el cas dels barcelonins la sensació es converteix en una autèntica angoixa. Les xifres parlen per si soles: segons un estudi publicat per la marca Ring, filial d’Amazon, el 79% dels catalans enquestats tenen dificultats per relaxar-se quan se’n van de vacances.
És el cas de la Clara (nom fictici), de 30 anys, secretària, que viu amb la seva parella al barri del Fort Pienc. Cada estiu, la seva sortida de vacances es prepara com una operació logística a gran escala. «El que més por ens fa no és tant que ens robin sinó trobar-nos el pis ocupat, amb totes les nostres coses a dins», confessa.
Com molts altres, aquesta catalana s’adapta. Prestar el pis a amics de vacances, oferir l’habitatge a algú conegut que treballa a la ciutat… Enguany, és una amiga qui hi viu durant la seva absència. «Ella viu fora de la ciutat, però treballa a Gràcia. Per tant, per a ella és més pràctic, i per a nosaltres és tranquil·litzador.»
A més, la parella ha instal·lat una càmera de vigilància connectada, que activen a distància des del mòbil. «No costa gaire, i quan ningú pot venir, almenys podem comprovar que tot està bé.» Formen part del 36% de catalans que utilitzen dispositius intel·ligents per vigilar casa seva, una xifra en augment, alimentada per la por creixent a les intrusions. El 72% de les persones enquestades citen la seguretat com la seva principal preocupació durant les vacances.
El problema de l’ocupació il·legal d’habitatges que esgarrifa a la Clara, és especialment sensible a Catalunya. El 2024, Espanya ha registrat més de 16.400 casos, el 42,6% dels quals a Catalunya, fet que la converteix en la regió més afectada del país per aquest tipus d’infraccions.
«Ja no sortim a la terrassa»
Més enllà de la ciutat, no són els ocupes el problema, sinó els lladres. A Nou Barris, al barri de Virrei Amat, l’Alex-Dídac, de 43 anys, administrador de sistemes, viu amb la seva dona en un àtic. Un habitatge a l’última planta, amb una terrassa compartida. L’estiu passat, un episodi va canviar el seu dia a dia. «Estàvem a punt de sortir quan algú va trucar. No vam obrir, no esperàvem ningú. Deu minuts després, veiem dos homes entrant a la nostra terrassa des del terrat. Els vam sentir dir: “Hi ha gent, marxem!” Un d’ells va passar pel nostre pis destrossant-ho tot.»
Des de llavors, la por s’ha instal·lat, fins i tot sense anar-se’n de vacances. Els és impossible gaudir de la terrassa. «A les 5 del matí, només que se senti un soroll, ens despertem. Fins i tot els coloms ens posen en alerta.» Malgrat les demandes repetides per assegurar l’accés comú, l’administrador de la finca es nega a canviar res, afirmant que «és el que passa quan vius en un àtic».
La parella ha invertit, doncs, en seguretat: una càmera exterior a la terrassa, una altra a l’interior i una tercera, més discreta, a l’espiell de la porta. «Fa una foto tan bon punt una persona s’hi queda més de tres segons i envia una alerta si algú intenta obrir. Fins i tot podem parlar-hi a distància.» Cost de l’aparell: entre 90 i 100 euros. El seu model envia les imatges directament al núvol, sense targeta de memòria, i en cas d’intrusió podran transmetre-les a la policia. Tot aquest dispositiu els permet anar-se’n de vacances més o menys tranquils.
Un problema generalitzat
Però el clima de por va més enllà de les parets de casa seva. L’Alex-Dídac ja ha presenciat un intent de robatori al seu carrer. «Vaig voler intervenir, però el paio em va colpejar.» Segons les dades oficials, Barcelona ha registrat el 2024 prop de 155.682 infraccions contra el patrimoni, més de la meitat de les quals són furts. Únic punt positiu: per primera vegada en anys, els robatoris amb força es mantenien per sota de la barrera dels 100.000.
Per a l’Alex-Dídac, aquestes estadístiques no tranquil·litzen. La seva dona polonesa compara la situació amb la dels seus pares instal·lats a Noruega, on la inseguretat gairebé no existeix. Cansats, es plantegen marxar de Barcelona cap a Mataró o Manresa. «No volem anar-nos-en, jo vaig néixer aquí. Però no en podem més. És simplement de bojos, ser a casa teva i no sentir-te segur.»
