A l’esquerra, els bars antics que serveixen cafès amb gel a 2 € sense wifi ni latte art, amb el «bzzz» de l’aire condicionat de fons. A la dreta, els temples de disseny on el flat white amb llet de civada frega els 5 € i els altaveus ragen una playlist lo-fi. Barcelona oscil·la entre dos glops i ja no sap ben bé quin gust donar al seu cafè.
Als carrers de l’Eixample, els aparadors de fòrmica cedeixen a poc a poc el pas a les tasses de ceràmica artesanal. S’ha acabat el cafè amb gel servit amb un got d’aigua tèbia i dos glaçons torts: ara regnen el flat white filtrat en fred, el latte de civada i el caputxino escumós a 4,50 euros. Barcelona, durant molt temps regne del cafè exprés empassat dret al taulell, canvia de gust… i de preu.
Als bars de barri, res no s’ha mogut. Encara es demana el cafè amb llet per 1,50€ o el cafè amb gel per 2€, es fa un petó al cambrer i se n’va en dos minuts. Però a uns carrers més enllà, un nou decorat s’imposa: fusta clara, playlists lo-fi, sifons de disseny i molins de cafè d’última generació. Aquí, l’expresso ara s’anomena «single origin» i costa 3 o 4€. Quant als cafès freds, alguns frega la barrera dels 5€.
Els lattes amb dibuixos i els frappuccinos també troben el seu públic. (crèdit: Espai Joliu)
Dels cafès a 1,50€ als lattes a 5€
Aquesta pujada de nivell no és pròpia només de Barcelona, certament. Però en una ciutat on el cafè forma part de l’ADN popular – barat, accessible, gairebé un servei públic – la transició sorprèn. Durant molt de temps, el cafè a la ciutat comtal es reduïa a un exprés pres al taulell, amb un polsim de sucre abans de marxar a la feina. Després va arribar la «tercera onada» – aquell moviment nascut als Estats Units que tracta el cafè com un gran cru. Aquí ja no es parla de cafeïna sinó de terrer, de notes florals i d’aromes de fruits vermells. Els baristes esdevenen sommeliers, els molins s’ajusten al gram, i els mètodes lents – V60, Chemex, Aeropress – converteixen la pausa cafè en un ritual. En aquests temples del gra, cada glop explica una història: la d’una finca etíop, d’una torrada artesanal i d’una obsessió pel gust que redibuixa els cafès de Barcelona. Darrere el taulell, es parla de fermentació i aromes afruitats més que de cafeïna i d’un cop d’energia matinal. Una experiència que val la pena, segons alguns expats convençuts.
«És un cafè diferent, els bars els compren a un preu diferent! No es pot comparar la qualitat d’aquests cafès, ni el seu gust i, per tant, tampoc el seu preu!», defensa la Fruzsi, una hongaresa establerta a Barcelona des del 2021. Mateix discurs per a l’Alexandra, per a qui els sabors més originals valen la pena (i el preu). «No m’agrada el cafè amb llet i gel, té pitjor gust i sempre en vesses quan el serveixes al got amb glaçons. Però quan bec cafè fora, prenc el meu latte de festuc amb llet de coco, en format gran, per 4€ al meu cafè preferit», afirma aquesta expat arribada a la ciutat fa un any. «Crec que el sabor val bé aquests 2 euros de més. Avui dia tot és més car, també els grans de cafè de qualitat», explica la Lisa*, de 26 anys. «No m’agraden gens aquests cafès a 2€, però és una qüestió personal. En general, compro bon cafè per beure’n a casa, i sortir a prendre’n és un petit plaer.»
Altres, en canvi, es mostren més escèptics amb el concepte. «Prenc el cafè negre. Tinc algunes adreces on vaig, segons si treballo o soc a casa. Per això mai vaig a aquests cafès “modernets”: no necessito tot el que hi afegeixen», explica la Katherine, una anglesa de 51 anys. «Passa igual amb moltes altres coses… Agafen quelcom popular (el cafè) i inventen tot de variacions sofisticades que al final s’allunyen completament del producte original. A mi ja m’està bé quedar-me amb el meu cafè negre dels bars espanyols de tota la vida.»
Els vells cafès-bars espanyols estan en perill d’extinció? (crèdit: Cafè de l’Òpera)
«Un cop hi afegeixes tots aquests extres i glaçons, gairebé ja no sents el gust del cafè. Només vaig als cafès “de disseny” per un ristretto. I compro cafè de qualitat per beure a casa», comenta també la Lili, de 31 anys, traductora freelance. D’altres encara destaquen el preu excessiu. «Jo també penso que el preu del cafè als establiments especialitzats sovint és una mica abusiu. Hi vaig de tant en tant només», indica la Lourdes, una espanyola originària del País Valencià. «Em va xocar veure que un matcha aquí pot fàcilment costar 7,50€… mentre que a Londres ara és més barat, 4,50£! Cal admetre-ho: Barcelona s’ha convertit en la ciutat més cool d’Europa – i això ja no és barat», afegeix la Silvia, una italiana que ha creat la seva pròpia marca de roba.
Els bars «de tota la vida» en perill?
La pregunta agita doncs la ciutat: aquests nous temples del cafè faran desaparèixer els bars històrics, sovint familiars, on encara es demana «un tallat» sense aixecar els ulls del diari? Els lloguers pugen, els hàbits canvien i la clientela estrangera – digital nòmada, turistes, expats – empeny la demanda cap a estàndards més internacionals.
Alguns aposten per una convivència. Els vells bars conserven la seva clientela fidel – jubilats, obrers, veïns de tota la vida – mentre que els cafès moderns sedueixen els joves creatius i els teletreballadors a la recerca de wifi ràpid. «No m’amoïnaria massa – aquests cafès amb gel barats – no desapareixeran (a mi també m’encanten)», prediu la Suzanne, guia turística francesa a la capital catalana. Barcelona moderneta o Barcelona amb presses: al final, cadascú el seu cafè…
*nom fictici
