Cada estiu, Barcelona es transforma en un escenari a cel obert. Des de les festes majors de Gràcia fins a les de Sants, els barris competeixen en creativitat per oferir concerts, decoracions espectaculars i pistes de ball improvisades. Un programa gratuït, popular i 100% barceloní.
Fotos: Louise Garcia
A Barcelona hi ha dos tipus de festers. D’una banda, els apassionats de les discoteques, entrant al Shôko i a l’Apollo com si fossin casa seva; i de l’altra, els bojos de les festes de barri. Cada vegada més, aquests últims substitueixen els primers, amb arguments imbatibles: menys despeses, bon ambient i arrelament local.
En Julien, de 30 anys, viu a Barcelona des de fa 5 anys i no té por de dir-ho: adora les festes majors. Per a ell és ben senzill, ho tenen tot (i tot millor que les discoteques): “És gratuït, les cerveses no són cares, ets a l’aire lliure, està obert a tothom així que no corres el risc que et facin fora, és gestionat per associacions i així fas viure el barri, hi ha un ambient familiar i a més sembla un festival: en només 3 o 4 carrers pots passar d’un escenari de techno a un de reggaeton! N’hi ha per a tots els gustos.” El químic és categòric: no hi ha res millor que les festes majors.
I l’Ajuntament de Barcelona ho sap prou bé. Aquestes festes són un gran motor d’atracció que permet, com diu el francès, fer viure els barris i sobretot vendre una determinada idea de Barcelona, menys enfocada en el glamur i més en els costums tradicionals com els correfocs, els castellers i els gegants. La capital catalana organitza més de 70 festes d’aquest tipus a l’any, una trentena de les quals entre juny i setembre.
La tradició i una certa sensació “de pertinença a la ciutat” és també el que atrau en Clément (el nom ha estat canviat), que viu a Barcelona des de fa tres anys i mig. A ell, de totes maneres, no li agraden gaire les discoteques. Amb les festes majors hi troba tot allò que li agrada de la festa: una gran varietat de música, cerveses barates i un bon ambient.
La Laura, de 35 anys i casada amb un català, hi està del tot d’acord: “Durant les festes, la gent hi va per riure, no només per lligar, no hi ha mals rotllos, tothom hi va només per divertir-se!” Ella, que té dos fills, ho sap bé: el que agrada és també la intergeneracionalitat, impossible de reproduir en una discoteca. Aquí, nens i avis ballen junts fins ben entrada la nit, afegeix en Julien: “M’encanta veure els petits de 7 o 8 anys saltant a mitjanit com si fos la festa de la seva vida, fins als avis de 80 anys movent-se amb la cervesa a la mà com si encara en tinguessin 20!”
Víctimes del seu èxit?
Aquesta atmosfera de bon ambient atrau cada vegada més gent, turistes inclosos. A les festes de Gràcia o de Sants, s’hi apleguen desenes de milers de persones cada any. La de Gràcia, la més emblemàtica, registra més de 500.000 visitants en una setmana, mentre que la festa de la Mercè, al setembre, supera el milió i mig.
Però aquesta popularitat té una cara fosca. En Julien confessa que, segons ell, la festa de Gràcia ha perdut encant: “Els dos darrers anys, les festes de Gràcia s’han convertit en una atracció turística. Els turistes hi arriben en massa, els carrers s’omplen, i aviat es fa pesat haver d’obrir-se pas amb colzades per avançar 20 metres i poder veure només 3 decoracions en una hora… A causa de l’afluència turística els preus també han pujat molt! Els locals han començat a abandonar-la.”
Sants, en canvi, encara conserva un ambient més popular. “Les decoracions rivalitzen amb les de Gràcia i els preus de les consumicions continuen igual”, assegura en Julien. Però fins quan? A Barcelona, fins i tot les festes més autèntiques no resisteixen gaire a la crida de les multituds.
