Un informe del Ministeri espanyol per a la Transició Ecològica encén les alarmes: 51 riscos es consideren ara crítics per al futur del país davant l’escalfament global. Sequeres prolongades, incendis incontrolables, inundacions devastadores, pèrdua de biodiversitat… Les conseqüències afecten 14 sectors estratègics i amenacen directament la salut, l’economia i l’estabilitat del territori.
Segons el document Avaluació dels riscos i impactes derivats del canvi climàtic a Espanya (ERICC-2025), els escenaris més pessimistes es confirmen. Onades de calor rècord, pluges torrencials, fenòmens meteorològics extrems: Espanya evoluciona en un entorn cada cop més inestable i difícil de preveure. La ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va recordar la setmana passada que el canvi climàtic “no farà cap pausa” i que Espanya es troba “a primera línia dels impactes”. Fa una crida a convertir la política climàtica en una prioritat nacional, més enllà de les diferències polítiques.
Aquesta presentació arriba mentre el govern intenta reunir els actors econòmics i socials entorn d’un pacte d’Estat contra l’emergència climàtica, un objectiu compromès pel rebuig del Partit Popular i de diverses comunitats autònomes governades per la dreta.
51 riscos clau per al país
L’informe identifica 141 amenaces, de les quals 51 són considerades prioritàries, repartides en catorze àmbits essencials: salut, recursos hídrics, biodiversitat, boscos, agricultura, litoral, energia, ciutats, indústria, transport, turisme, patrimoni, finances i cohesió social. Més de la meitat d’aquests riscos interactuen entre si, provocant efectes en cadena. Les sequeres extremes són les més preocupants, capaces de desencadenar més de 25 altres impactes, especialment sobre l’aigua, els sòls i els ecosistemes. Les inundacions també figuren entre les principals amenaces, a causa de la modificació dels règims de pluja i el desgel.
A continuació, sector per sector, els principals riscos identificats:
Salut
– Augment de morts i malalties relacionades amb les onades de calor.
– Empitjorament de les patologies respiratòries per la contaminació i les altes temperatures.
– Riscos més grans per als treballadors exposats a condicions extremes.
Aigua
– Sequeres prolongades amb pèrdua de quantitat i qualitat dels recursos.
– Inundacions més freqüents per canvis en les precipitacions.
– Conflictes d’ús entre agricultura, indústria i consum domèstic.
Biodiversitat
– Col·lapse local d’espècies i desaparició d’ecosistemes.
– Alteració dels cicles de reproducció, migració i pol·linització.
– Pèrdua de serveis ecosistèmics essencials (regulació del clima, fertilitat dels sòls).
Boscos
– Transformació de la composició i estructura forestal.
– Erosió accelerada i degradació dels sòls.
– Disminució de la capacitat dels boscos per emmagatzemar carboni.
– Avanç de la desertificació per la calor, la sequera i els incendis.
Agricultura i pesca
– Descens dels rendiments agrícoles per estrès hídric.
– Destrucció de collites a causa de fenòmens extrems.
– Reducció de la productivitat ramadera per les temperatures excessives.
– Desplaçament d’espècies marines i caiguda dels estocs pesquers.
Litoral i mar
– Erosió i submersió de zones costaneres per l’augment del nivell del mar.
– Danys a infraestructures portuàries i turístiques.
– Pèrdua d’hàbitats marins per acidificació i escalfament de l’aigua.
Espais urbans
– Fallades en el subministrament d’aigua, energia i comunicacions durant episodis extrems.
– Disminució del confort i de l’habitabilitat dels habitatges i espais públics en períodes de calor intensa.
– Augment de l’efecte d’illa de calor a les grans ciutats.
Patrimoni cultural
– Deteriorament d’edificis històrics, jaciments arqueològics i patrimoni litoral per inundacions i erosió.
– Danys en frescos, pintures murals i obres sensibles a la humitat.
– Incendis que amenacen paisatges culturals i patrimoni rural.
Energia
– Descens de la producció hidroelèctrica per manca d’aigua.
– Menor eficiència de la xarxa elèctrica amb altes temperatures.
– Avaries per pics de consum durant les onades de calor.
Transports
– Danys a carreteres, ponts i vies ferroviàries durant episodis extrems.
– Alteracions en el transport marítim i terrestre.
– Riscos d’interrupció prolongada del trànsit en algunes regions.
Indústria i serveis
– Aturades d’activitat per talls d’aigua o electricitat.
– Degradació de les infraestructures industrials.
– Increment del cost de les matèries primeres dependents del clima (agricultura, fusta, ramaderia).
Turisme
– Reducció de la freqüentació en zones on la calor supera els llindars de confort.
– Pèrdua d’atractiu de regions per la degradació del paisatge natural.
– Propagació de malalties transmeses per mosquits, perjudicial per a la imatge turística del país.
Finances i assegurances
– Devaluació d’actius i caiguda d’inversions en zones afectades.
– Augment dels impagaments en sectors dependents de l’aigua i l’agricultura.
– Increment de les indemnitzacions per desastres naturals.
Cohesió social i seguretat
– Desestabilització econòmica i pèrdua de mitjans de vida en zones rurals.
– Riscos de tensions socials o migracions internes per escassetat de recursos.
– Major vulnerabilitat de les infraestructures crítiques (aigua, energia, alimentació).
Accions urgents per implementar
L’informe assenyala que tres quartes parts d’aquests riscos requereixen una planificació immediata, especialment en els àmbits de la salut i la gestió de l’aigua. També indica que 17 d’ells són irreversibles, com la mortalitat associada a les onades de calor, els grans incendis o la pèrdua definitiva d’ecosistemes.
Espanya, per la seva situació geogràfica, es troba a la primera línia de l’escalfament global. Segons els experts, només una coordinació estreta entre les comunitats autònomes, l’Estat i els actors econòmics podrà frenar una degradació que ja està molt avançada.
