A la frontera, els francesos omplen el dipòsit més barat: l’efecte carburant que atreu cap a Espanya
A la Jonquera o al Pertús, les cues de cotxes amb matrícula francesa s’allarguen. Des de fa diverses setmanes, desenes, de vegades, centenars de vehicles travessen la frontera per omplir el dipòsit al costat espanyol. Una escena que s’ha tornat habitual en aquestes estacions de servei frontereres, on la diferència de preu atrau tant els habitants del sud de França com els turistes de vacances a Espanya.
Als panells informatius, la diferència salta a la vista. La gasolina sense plom 95 es mostra al voltant d’1,68 euros el litre, mentre que el dièsel baixa per sota dels dos euros, al voltant d’1,98 euros. Suficient per convèncer immediatament els automobilistes. Amb uns 30 cèntims d’estalvi per litre, un dipòsit ple representa prop de 20 euros estalviats. Alguns van més enllà: algunes estacions de servei fins i tot proporcionen bidons o garrafes per permetre als conductors marxar amb reserves addicionals.
El fenomen afecta primer els habitants de les ciutats properes a la frontera, molts dels quals venen ara a omplir sempre el dipòsit a Espanya. Però també toca els turistes francesos ja presents a Catalunya, que aprofiten la diferència de preu abans de reprendre la ruta cap a França. Per a les estacions de servei frontereres, l’afluència és constant, amb un trànsit que recorda els períodes de forta inflació energètica.
Essència França Espanya: la gran paradoxa
Aquesta diferència s’explica per una política fiscal aplicada a Espanya. El govern ha reduït alguns impostos directes sobre els carburants, alhora que ha rebaixat l’IVA sobre la gasolina. El tipus ha passat del 21% al 10%, creant un doble efecte que fa baixar mecànicament els preus a la bomba. Resultat: un diferencial significatiu amb França, on la fiscalitat sobre els carburants continua sent més elevada.
La paradoxa, però, és evident: els espanyols paguen pels francesos. No hi ha diners màgics. Aquesta reducció no és neutra per a les finances públiques; és finançada pel pressupost de l’Estat espanyol, és a dir, pels contribuents del país, inclosos els francesos residents a Espanya. En altres paraules, els automobilistes vinguts de França es beneficien d’un carburant més barat gràcies a una mesura pagada per les finances espanyoles.
A la frontera, l’equació és senzilla: uns quants quilòmetres recorreguts permeten estalviar diverses desenes d’euros. Però darrere d’aquestes cues i aquests dipòsits a bon preu s’amaga una realitat pressupostària més complexa, en què la competència fiscal entre països transforma la frontera en una autèntica bomba d’estalvi.
