Amb el Mundial de futbol en plena ebullició, proliferen els partits improvisats als carrers de Barcelona. Les associacions de veïns i de comerciants de la zona denuncien les molèsties que provoquen aquests partits.
Fotos: Ajuntament de Barcelona
Com passa cada dia en sortir de l’escola, nens i adolescents recreen partits recents del Mundial en camps improvisats al llarg de la Ronda de Sant Antoni. A l’ombra dels arbres, fan regats i passades abans de xutar cap a dues motxilles col·locades a terra que fan de porteria.
Tanmateix, aquests partits estan causant malestar entre alguns veïns i comerciants. Segons les seves associacions, els jocs dificulten el pas dels vianants, generen soroll i sovint fan que la pilota impacti contra les façanes dels edificis, els aparadors o les terrasses. Alguns impactes fins i tot han arribat a activar les alarmes dels establiments.
Un conflicte veïnal en una zona concorreguda
Des que es va pacificar el tram inferior de la Ronda de Sant Antoni —una mesura que forma part de la política municipal per recuperar espai per als vianants—, la zona s’ha convertit en un lloc habitual per jugar a futbol de manera improvisada. Això ha generat tensions inevitablement. «De vegades xuten la pilota directament cap a la botiga», explica el responsable de la botiga Moda Re, que té els aparadors encarats a la Ronda de Sant Antoni. «De tant en tant sortim a seure a l’entrada i hem d’anar amb compte que no ens colpegi una pilota al cap. També hi ha cops que xuten contra els vianants. Molts comerciants de la zona n’estan farts».
Consultat per Equinox, l’Ajuntament va confirmar que és conscient de la situació, però va afirmar que no es contempla cap prohibició general. Sosté que és «fonamental preservar el dret dels infants a jugar i a utilitzar l’espai públic com a part essencial del seu desenvolupament». No obstant això, va anunciar plans per «treballar aviat en la identificació d’espais alternatius més adequats per a aquesta mena d’activitat, prioritzant ubicacions on les característiques urbanes permetin limitar l’impacte en la vida quotidiana».
Per trobar una solució, l’Ajuntament recorre especialment als seus equips de mediació comunitària. Treballant sobre el terreny, es reuneixen amb veïns, comerciants i joves per observar els conflictes, escoltar les diverses parts implicades i identificar les solucions més adequades. Paral·lelament, els agents cívics continuen amb la seva tasca de sensibilització. «La seva funció és informar la ciutadania sobre les normes de bon ús de l’espai públic —pel que fa a la neteja, el mobiliari urbà, la circulació i la convivència—, sense tenir l’autoritat per imposar sancions», explica l’Ajuntament.
La Guàrdia Urbana només intervé en casos de molèsties per soroll confirmades —especialment al vespre o a la nit— o quan el joc suposa un perill per als vianants o el trànsit, o bé obstaculitza l’ús normal de l’espai públic.
El dret a jugar davant del dret al descans
Aquest malestar no és nou. L’estiu passat ja es van col·locar cartells al barri demanant als jugadors que no allarguessin les partides fins tard i que no utilitzessin arbres, comerços o mobiliari urbà com a porteries improvisades. Tanmateix, actualment no existeix cap normativa municipal que prohibeixi jugar a futbol als carrers de Barcelona. L’Ajuntament assenyala que no és el joc en si el que es regula, sinó «l’ús adequat de l’espai públic i la convivència entre els diferents usuaris».
Consultada per *Equinox*, la Sindicatura de Greuges de Barcelona (l’organisme independent encarregat de vetllar pels drets de la ciutadania en la seva relació amb l’Ajuntament) va coincidir amb aquest plantejament i va assenyalar que una prohibició generalitzada seria contraproduent. «L’objectiu no és trobar solucions específiques per a cada ubicació, sinó una solució general que permeti que Barcelona sigui una ciutat on la gent pugui jugar, alhora que es garanteix el respecte al dret al descans», va explicar la institució.
La Sindicatura assenyala que Barcelona ja disposa d’un marc de polítiques —la iniciativa de «ciutat jugable»— que s’hauria d’implementar en zones com la Ronda de Sant Antoni en lloc de substituir-lo per noves prohibicions.
També dona suport al procés de mediació iniciat per l’Ajuntament entre els comerciants de la zona, els veïns i els usuaris de l’espai públic. Al seu parer, la solució rau en la «responsabilitat compartida» de totes les parts —infants, pares, veïns i administracions públiques— per conciliar el dret al joc amb el dret al descans.
«Garantir un dret no ha de ser a costa d’altres. Cal trobar un equilibri perquè totes les parts puguin gaudir tant del dret al joc com del dret al descans», conclou.
