Mentre que a França alguns comerciants encara rebutgen els petits pagaments amb targeta, Espanya sembla anar un pas per davant: no s’exigeix cap import mínim legal i el pagament sense contacte s’ha imposat arreu. Als cafès, les farmàcies o els mercats, treure la targeta bancària s’ha convertit en un reflex quotidià.
A Espanya, treure la targeta bancària, fins i tot per comprar medicaments a 25 cèntims la capsa, s’ha convertit en un hàbit. Els comerciants accepten cada vegada més els pagaments electrònics sense imposar cap import mínim. Cap llei prohibeix el pagament amb targeta, i la tendència, afavorida per la reducció de les comissions bancàries i la generalització del pagament sense contacte, avança cap a una acceptació total, també per a quantitats petites.
Els espanyols han adoptat àmpliament les solucions de pagament mòbil, com Apple Pay o Bizum, una aplicació local que permet transferir diners instantàniament entre particulars o pagar en nombrosos comerços. Aquesta flexibilitat reforça encara més la cultura del pagament digital, ja molt arrelada en la vida quotidiana.
A França, pagar amb targeta encara és menys automàtic
A França, la situació continua sent més contrastada. Tot i que el pagament sense contacte s’ha estès àmpliament des de la pandèmia, els comerciants encara poden establir un import mínim, generalment d’entre 5 i 10 euros, per compensar les comissions bancàries. Legalment, res no els obliga a acceptar la targeta per a imports petits, sempre que n’informin el client. Aquesta condició, per tant, s’ha d’indicar clarament a l’establiment, per exemple a la caixa o a l’entrada.
Si el comerciant rebutja un pagament amb targeta sense haver-ne informat prèviament els clients, aquests poden denunciar aquesta pràctica davant dels organismes de protecció del consumidor.
Les comissions bancàries tenen aquí un paper determinant. A França, les comissions aplicades a cada transacció varien de mitjana entre el 0,3 % i l’1,75 %, segons el banc i el tipus de targeta. A Espanya, sovint són més baixes, sobretot per als imports petits: alguns bancs apliquen entre un 0,1 % i un 0,2 % als pagaments inferiors a 20 euros.
Aquests costos més baixos afavoreixen un ús més sistemàtic de la targeta, mentre que a França les comissions més elevades encara porten alguns petits comerciants a imposar un import mínim de compra.
El resultat és que, mentre que a Espanya ja es pot pagar una barra de pa o un bitllet de metro amb un simple gest, a França no és estrany que una compra de 2 euros acabi amb el client buscant unes quantes monedes al fons de la cartera.
Impulsada per la ràpida digitalització del comerç i la confiança en els pagaments electrònics, Espanya apareix com un model europeu en matèria de pagaments fluids i accessibles per a tothom. A França, la transició continua, però encara es veu frenada per la cultura de l’efectiu i el cost de les transaccions.
Aquest article, publicat inicialment el novembre de 2025, ha estat actualitzat.
