Cada estiu, milions de visitants arriben a la Costa Brava atrets per les seves platges. Però aquesta afluència també comporta un augment dels residus i una pressió creixent sobre el litoral. A Lloret de Mar, una petita embarcació anomenada la Gavina neteja cada dia les aigües de bany. És una de les iniciatives que s’han posat en marxa al litoral català per reduir l’impacte de la temporada turística.
Són les 13 hores d’un dimarts de finals d’agost a la Costa Brava. A Cala Canyelles, a prop de Lloret de Mar, la platja ja és plena. Sota els para-sols, entre tovalloles i neveres portàtils, famílies i estiuejants comparteixen cada metre de sorra.
A l’aigua, dins la zona de bany, avança lentament una petita embarcació d’aspecte poc habitual. És la Gavina, encarregada de recollir els residus que floten davant les platges de Lloret de Mar.
20 quilos de residus cada dia
Jordi, mariner professional, aixeca les dues cistelles metàl·liques perforades instal·lades a banda i banda de la seva petita embarcació. Llaunes, plàstics, porexpan, embolcalls i productes d’higiene recollits a la superfície de l’aigua acaben dins de bosses d’escombraries. Cada estiu, de juny a setembre, la Gavina recorre diàriament el litoral de Lloret, des de Cala Treumal fins a Cala Canyelles, per retirar residus sòlids i greixos que floten al mar.
Segons l’Ajuntament de Lloret de Mar, el dispositiu permet recollir uns 20 quilos de residus cada dia. Però també té limitacions: no pot capturar els microplàstics ni els residus que ja s’han enfonsat sota la superfície. «El turisme i la massificació generen més residus. És inevitable. No es tracta de quin tipus de turista ve, sinó que, si dobles o triples la població, necessàriament generes més deixalles», explica Jordi.
A l’aigua hi troba principalment residus procedents de les platges i de les embarcacions, però també deixalles arrossegades pels rius després dels episodis de pluja. Tot i això, assegura que la situació ha millorat amb els anys. Quan va començar a treballar-hi, l’any 2000, recollien molts més residus. Ara hi ha dies en què només omplen mitja bossa, mentre que fa dues dècades en podien arribar a omplir quatre cada dia.
A l’estiu, la producció de residus es dispara
La neteja també és intensa a terra. Entre les quatre i les deu del matí, màquines especialitzades recorren la sorra per recollir les deixalles. A més, dos equips fan cada dia una neteja manual per evitar que aquests residus acabin al mar. Ampolles, llaunes, para-sols, tovalloles i altres objectes abandonats a la platja: segons el responsable del servei, entre Cala Treumal i Cala Canyelles es recullen uns 30 metres cúbics de residus cada dia.
Al llarg dels quatre mesos de temporada alta, això representaria aproximadament 3.600 metres cúbics, l’equivalent a una piscina olímpica i mitja. La pressió, però, va molt més enllà de Lloret. El 2025, la Costa Brava va rebre 7,2 milions de turistes, que van generar 26,3 milions de pernoctacions.
En diversos municipis turístics del litoral, aproximadament una quarta part de tots els residus de l’any es generen només durant els mesos de juliol i agost. A Platja d’Aro, gairebé el 40 % dels residus anuals es produeixen durant els tres mesos d’estiu.
Netejar i reciclar, però sobretot evitar que els residus arribin al mar
Davant d’aquesta pressió estacional, administracions i entitats ciutadanes han multiplicat les iniciatives. A Lloret de Mar, les platges són espais sense fum des del 2024, una mesura que també busca reduir la presència de burilles a la sorra i al mar, uns residus especialment difícils de retirar.
A Platja d’Aro, la recollida selectiva supera el 50 %, una proporció similar a la mitjana catalana malgrat la forta afluència turística. L’Ajuntament atribueix en part aquest resultat a l’elevada densitat de contenidors disponibles. A Palamós, els pescadors també participen en la retirada de deixalles marines que queden atrapades accidentalment a les xarxes a través del programa Pesca Neta. En diversos punts de la Costa Brava també s’organitzen jornades de neteja dels fons marins amb submarinistes voluntaris.
El Patronat de Turisme Costa Brava Girona, per la seva banda, forma part de la Global Tourism Plastics Initiative de les Nacions Unides, que promou la reducció de l’ús de plàstics en el sector turístic. Però per a Jordi Cruz, membre de SOS Costa Brava, el problema va molt més enllà dels residus que els estiuejants deixen directament a les platges.
Una part important de la contaminació arriba a través dels rius, especialment després de pluges intenses, que arrosseguen restes vegetals, plàstics i microplàstics fins al mar. Segons Cruz, cal abordar el problema des d’una perspectiva molt més àmplia: reduir de manera dràstica el consum i la producció de plàstic i desenvolupar materials realment biodegradables.
La Gavina continuarà navegant per les aigües de Lloret fins a finals de setembre. La seva feina és útil per mantenir netes les platges, però actua quan els residus ja han arribat al litoral. En una Costa Brava que rep milions de visitants cada any, el gran repte continua sent evitar que aquestes deixalles arribin a la sorra i al mar.
