La distància entre Madrid i Catalunya s’eixampla entre els patrimonis més elevats. Segons les últimes dades de l’Agència Tributària, el patrimoni mitjà declarat a la Comunitat de Madrid arriba als 11,67 milions d’euros, mentre que a Catalunya se situa en 2,83 milions. És a dir, més de quatre vegades menys.
Madrid confirma així el seu paper com a principal pol d’atracció de les grans fortunes de l’Estat. El 2024, 25.524 contribuents madrilenys van declarar conjuntament prop de 298.000 milions d’euros en patrimoni. A Catalunya, en canvi, hi havia gairebé 95.000 declarants, prop de quatre vegades més, però el seu patrimoni conjunt era inferior: uns 268.300 milions d’euros.
Madrid concentra els patrimonis més elevats
La diferència no només és important, sinó que continua creixent. El patrimoni mitjà dels declarants madrilenys va augmentar més d’un 4% en un any, fins a superar els 11,6 milions d’euros. A Catalunya, en canvi, la mitjana es va reduir lleugerament i es manté al voltant dels 2,8 milions.
Les dades mostren dos models molt diferents. Catalunya concentra un nombre molt elevat de persones obligades a declarar patrimoni, mentre que Madrid té menys contribuents però amb fortunes molt més grans. De fet, el 94,97% dels declarants madrilenys se situen en la meitat superior de la distribució estatal de patrimonis, davant del 37,88% dels catalans.
Una fiscalitat molt diferent
La política fiscal també explica part del contrast. Dels més de 25.500 contribuents madrilenys que van presentar la declaració de patrimoni el 2024, només 11.448 van acabar pagant quota. A Catalunya van ser 92.487 dels 94.875 declarants.
Malgrat aquestes diferències, Madrid i Catalunya són les dues grans potències patrimonials de l’Estat. En conjunt, els 227.424 declarants registrats a Espanya acumulaven el 2024 gairebé 987.000 milions d’euros en patrimoni. Més d’un miler de persones superaven els 30 milions d’euros.
Les xifres confirmen, sobretot, una tendència: Madrid concentra cada vegada més les fortunes més elevades, mentre que Catalunya continua tenint una base molt més àmplia de contribuents amb patrimonis importants.
A Catalunya, els turistes estrangers mai no havien gastat tant
El turisme internacional ha tornat a batre rècords a Catalunya. El juliol del 2026, els visitants estrangers van gastar 3.707 milions d’euros al país, un 13% més que durant el mateix mes de l’any anterior. I això malgrat que el nombre de turistes gairebé no va créixer.
Durant aquell mes, Catalunya va rebre 2,37 milions de turistes internacionals, només un 0,8% més que el juliol del 2025. La principal explicació del nou rècord, per tant, no és l’arribada de molts més visitants, sinó el fort augment de la despesa de cadascun d’ells.
Més de 1.500 euros per turista
Cada turista estranger va gastar de mitjana 1.561 euros durant la seva estada a Catalunya, un 12,1% més que l’any anterior. La despesa diària també va augmentar fins als 241 euros per persona, mentre que la durada mitjana dels viatges es va situar en 6,5 dies.
Això reforça una tendència que les administracions catalanes observen des de fa anys: l’economia turística creix més ràpidament que el nombre de visitants. Un canvi especialment significatiu en un moment en què Barcelona i altres destinacions catalanes intenten reduir la pressió turística i apostar per un model amb més despesa per visitant.
Entre gener i juliol, Catalunya ja havia rebut 11,94 milions de turistes internacionals, un 2,9% més que en el mateix període del 2025. Continua sent així la comunitat que ha rebut més turistes de tot l’Estat des de principi d’any.
Catalunya concentra gairebé una cinquena part de la despesa
En termes econòmics, Catalunya va concentrar el 20,4% de tota la despesa turística internacional registrada a Espanya durant el juliol. Només les Illes Balears, amb el 22,8%, van quedar per davant aquell mes. En l’acumulat dels set primers mesos de l’any, Catalunya ocupa el primer lloc, amb el 18,9% de tota la despesa turística internacional de l’Estat.
En total, els turistes estrangers van gastar 18.218 milions d’euros a Espanya només durant el juliol, un 10,9% més que un any abans. Un nou rècord que confirma el pes creixent del turisme internacional en l’economia catalana i espanyola.