Apagar el telèfon per tornar a llegir, caminar, escoltar música o, simplement, conversar. A Barcelona, la desconnexió voluntària guanya adeptes. Una tendència que respon tant a la saturació digital com a la necessitat de recuperar temps, silenci i relacions més autèntiques.
Quan entrem a la Casita de Heidi, a la part alta de Vallcarca, el primer que ens demanen és que apaguem el telèfon i el deixem en una mena d’«hotel per a mòbils». Comença així un diumenge sense WhatsApp, Instagram ni notificacions. «Les persones que venen per primera vegada no saben gaire què esperar-se», explica Monique Golay, que des de fa gairebé dos anys organitza els esdeveniments de l’Offline Club a Barcelona. «Al principi senten una certa frustració: “I ara què faig?”»
Tornar a aprendre a estar present
Quedar-se sense telèfon pot resultar desconcertant, especialment en una època en què passem, de mitjana, gairebé quatre hores al dia davant de dispositius digitals, sense comptar les hores de feina o estudi. Precisament d’aquesta necessitat de desconnexió va néixer el 2024, a Amsterdam, The Offline Club. Des d’aleshores, la iniciativa s’ha estès a diverses ciutats europees, entre elles Barcelona.
El col·lectiu organitza trobades periòdiques, jornades de desconnexió i fins i tot reading raves, en què els participants llegeixen junts en silenci abans de compartir una estona de conversa. «Avui dia, el silenci s’està convertint en un luxe, sobretot a les ciutats», considera Monique Golay. «Vivim amb unes rutines molt accelerades: sortim de la feina, fem una altra activitat, una afició, esport, tornem a casa, sopem, anem a dormir i tornem a començar. Gairebé ja no hi ha moments de pausa. Com més temps ens fa guanyar la tecnologia, més coses acabem fent. És una mena de febre de la productivitat.»
Aquesta hiperestimulació constant també va acompanyada, segons Golay, d’una dificultat creixent per construir relacions duradores. Una realitat especialment visible en una ciutat plena de nòmades digitals, on molta gent només s’hi queda uns quants anys. «Hi ha tants esdeveniments, networking, esports, run clubs… que no tenim temps de cuidar una relació si no hi posem intenció i constància.»
Desconnectar per tornar a connectar amb els altres
Tristan comparteix aquesta sensació. Té 28 anys, és parisenc i fa només un mes que viu a Barcelona. El coneixem precisament durant una jornada de l’Offline Club. Abans d’arribar a Catalunya havia passat diverses setmanes a Mongòlia, lluny de la seva rutina habitual i pràcticament desconnectat.
«Em va fer molt de bé. Quan vaig arribar a aquesta nova ciutat vaig pensar que no hi havia una manera millor de conèixer gent d’una forma honesta, humana i present que participant en un esdeveniment pensat precisament per trobar-se amb els altres.» L’experiència, però, comença amb una certa incomoditat. Durant més d’una hora, els participants han d’estar sols amb ells mateixos, sense telèfon i pràcticament sense interactuar.
«Vaig pensar: en realitat, em sento tranquil, gairebé segur amb aquesta gent. Després tot va ser molt fàcil. El context feia que obrir-se als altres sortís de manera natural. Ni tan sols m’ho vaig plantejar, simplement em vaig obrir.» Tristan ja havia començat a replantejar-se la seva relació amb el telèfon intel·ligent. Unes setmanes abans fins i tot havia substituït temporalment l’iPhone per un mòbil de tapa. «Em va funcionar molt bé. Em vaig adonar que podia treballar perfectament i, sobretot, em va permetre desconnectar de les xarxes socials», explica.
Ara procura no treure el telèfon quan pren alguna cosa amb algú i intenta utilitzar-lo de manera més conscient. Però l’experiència de l’Offline Club l’ha convençut sobretot d’una cosa: desconnectar també pot ajudar a connectar millor amb els altres. «En un sol diumenge pots marxar havent creat tres connexions de debò», celebra.
Llibres, excursions i música: què fer lluny de les pantalles
La recerca de relacions més directes va molt més enllà de The Offline Club. El mateix Tristan vol continuar explorant clubs de lectura i altres activitats col·lectives. Pocs dies després de la nostra trobada, aquest aficionat a la meditació participava, per exemple, en una sessió de ioga a la platja. «Compartir una activitat concreta ajuda a crear vincles humans. Això no vol dir que ens convertim immediatament en millors amics, però és una porta d’entrada», explica. «I crec que el que ens impedeix a molts connectar amb els altres és, precisament, trobar aquesta primera porta.»
A Barcelona, les iniciatives d’aquest tipus es multipliquen. El grup Barcelona Chat’n Chapters Book Party compta amb diversos milers de membres a Meetup i organitza Silent Reading Parties als parcs. La fórmula és senzilla: portar un llibre en paper, llegir plegats en silenci i conversar després.
La desconnexió també arriba a la muntanya. A Meetup es poden trobar Silent Hikes, excursions en què els participants caminen sense conversar i sense utilitzar el telèfon, amb l’objectiu de tornar a posar l’atenció en el paisatge i en les pròpies sensacions. La música tampoc queda al marge d’aquesta tendència.
Al Poblenou, AUDE organitza sessions col·lectives dedicades a escoltar un disc sencer. Durant uns 70 minuts, el mòbil queda apartat i l’atenció es concentra completament en una obra, en direcció oposada a la lògica del streaming, les llistes infinites i el consum accelerat de continguts. Al voltant d’aquesta necessitat de desconnexió comença fins i tot a aparèixer una petita economia.
«Hi ha dos moviments», resumeix Monique Golay. «D’una banda hi ha la tecnologia, la intel·ligència artificial, els gadgets. I, de l’altra, apareix un moviment contrari. Com més pressió hi ha en una direcció, més necessitat hi ha de crear un contrapès.»
