Cada any, milions de francesos travessen els Pirineus per anar a Espanya. Per passar-hi les vacances, treballar, estudiar, sortir de festa, comprar alcohol i tabac més barats, fugir del mal temps o, simplement, perquè Espanya ocupa un lloc força especial en l’imaginari francès. Però per què aquest vincle és tan fort?
Perquè Espanya ofereix la promesa d’un altre món, però no gaire lluny
La primera explicació, i probablement la menys romàntica, és ben senzilla: és pràctic. Per a un francès, Espanya és l’estranger sense acabar de semblar-ho. No cal passaport ni visat: només cal travessar els Pirineus per tenir la sensació de ser en un altre lloc.
Espanya ofereix un autèntic canvi d’aires, però continua prou a prop perquè el viatge sigui fàcil. N’hi ha prou amb pujar a un AVE, agafar un avió o enfilar-se en un cotxe vell compartit amb tres persones més, i ja està. I com que gairebé tothom —tret d’alguns fans de Tokio Hotel que se’n van penedir amargament— va estudiar castellà com a segona llengua estrangera a l’institut, comunicar-se amb els comerciants tampoc no acostuma a ser un gran repte lingüístic.
Exotisme sense jet lag? Sol per a un cap de setmana? Regions molt diverses? I tot plegat a només uns centenars de quilòmetres. No és estrany que tants francesos triïn Espanya per passar-hi les vacances.
Perquè Espanya té una manera de viure que desperta enveja a l’altra banda dels Pirineus
Probablement és un dels factors més difícils de quantificar i, alhora, un dels més importants. Per a molts francesos, Espanya representa una determinada idea del dolce far niente mediterrani: terrasses plenes, àpats que comencen tard, carrers animats al vespre, nens jugant a fora, aperitius que s’allarguen i aquella sensació general d’estar sempre una mica de vacances.
La realitat, evidentment, és molt més complexa. Però els tòpics viatgen molt bé. I no és gens estrany sentir un francès, quan torna al seu país, rondinar: «Quin mal humor té la gent aquí… Res a veure amb Espanya».
Perquè la gastronomia s’ha convertit en una qüestió personal
Fa unes dècades, alguns francesos encara consideraven la gastronomia espanyola una cosa força rudimentària: paella, truita, xoriço i pernil. Avui és impossible reduir tota la península a tres plats acompanyats d’una sangria fluorescent.
Tapes, pintxos, croquetes, conserves d’alta gamma, peix, marisc, embotits, vins, vermuts, olis d’oliva… La cuina espanyola s’ha fet un lloc important a França. Especialment als restaurants parisencs, on les taules per compartir es venen a preus que farien suar fred qualsevol espanyol de vacances.
Perquè Espanya durant molt de temps ha estat més barata
Un argument menys poètic, però fonamental: els diners. Durant molts anys, Espanya va permetre a molts francesos gaudir d’un cost de vida més baix. Restaurants, bars, transports, oci: abans de la inflació, un francès podia tenir la sensació que el seu poder adquisitiu es multiplicava només de travessar els Pirineus.
Aquesta diferència, però, s’ha anat reduint en molts àmbits, sobretot a les grans ciutats i en el mercat immobiliari.
Perquè molts francesos tenen una història personal amb Espanya
Prop de mig milió de refugiats espanyols van arribar a França a principis de 1939 durant la Retirada, l’èxode republicà espanyol al final de la Guerra Civil.
Aquests refugiats s’hi van instal·lar, hi van formar famílies i, després de la caiguda del franquisme, molts van poder tornar a Espanya per passar-hi les vacances. Si bé la majoria dels republicans no van tornar a instal·lar-se definitivament al país quaranta anys després de l’exili, la coneguda com a llei de nets, que facilita l’accés a la nacionalitat als descendents d’exiliats, també ha reforçat aquests vincles familiars entre tots dos països.
Per a d’altres, Espanya està simplement associada a les vacances en família. Uns pares que llogaven un apartament a Roses, una setmana a Lloret de Mar, unes vacances en un càmping de La Manga o una excursió d’un dia a Barcelona.
Després, aquells nens van créixer. I alguns hi van tornar, aquesta vegada sense els pares, per sortir de festa a Barcelona o descobrir Madrid en parella. Espanya es converteix així en un país de records, de vegades fins i tot en un tros de l’adolescència. El primer viatge amb amics. Les primeres nits de festa sense els pares. El primer amor d’estiu.
Una història d’amor plena de contradiccions
L’atracció dels francesos per Espanya és, per tant, potser menys misteriosa del que sembla. Hi ha la proximitat geogràfica, el clima, la cultura, la gastronomia, els preus, els records de les vacances i, cada vegada més, les oportunitats professionals i personals.
Aleshores, per què els francesos estan tan lligats a Espanya? Perquè hi venen de vacances, hi tornen pels records, de vegades s’hi instal·len per la qualitat de vida i, en alguns casos, acaben quedant-s’hi per tota la resta.
