A França, el xec encara resisteix. A Espanya, fa temps que pràcticament ha desaparegut. Dos països veïns, dues històries bancàries oposades. Mentre els francesos continuen signant xecs, els espanyols transfereixen diners amb un simple clic.
Antigament símbol de confiança i formalitat, el xec no ha tingut el mateix destí a banda i banda de la frontera. A França, continua sent un mitjà de pagament habitual, especialment entre particulars o per fer tràmits administratius. A Espanya, en canvi, s’ha convertit en un objecte poc freqüent, de vegades fins i tot desconegut per les generacions més joves. Aquest contrast posa de manifest les diferències culturals i tecnològiques entre dos sistemes bancaris europeus que, malgrat la proximitat geogràfica, han evolucionat de manera molt diferent.
Usos oposats a banda i banda dels Pirineus
Tot i que pràcticament han desaparegut del dia a dia, a Espanya encara es fan servir alguns tipus de xecs. El més habitual és el xec bancari (cheque bancario), emès i garantit pel banc, que s’utilitza en operacions importants, com ara la compra d’un habitatge o d’un vehicle. Ofereix un alt nivell de seguretat, però té un cost, amb comissions que poden arribar a l’1 % de l’import.
També existeixen els xecs conformats (cheques conformados), en què el banc garanteix que el compte del client disposa dels fons necessaris. Són més segurs que els xecs personals, però continuen sent poc habituals. Finalment, alguns xecs són barrats o porten la indicació para abonar en cuenta, que significa que s’han d’ingressar en un compte bancari i que no es poden cobrar en efectiu, una mesura de seguretat addicional.
Els xecs ordinaris, en canvi, s’han tornat poc pràctics: el cobrament és lent, les comissions són elevades i molts establiments no els accepten. Segons el Banc d’Espanya, els pagaments amb xec representen actualment una part ínfima de les transaccions, ja que han estat substituïts en gran mesura per les transferències immediates i els pagaments digitals. Des dels anys noranta, els bancs espanyols van apostar per la targeta bancària i la digitalització.
Actualment, la majoria dels espanyols també utilitzen Bizum, un servei de transferència de diners instantània integrat a les aplicacions bancàries que s’ha convertit en un hàbit quotidià a tot el país.
El xec francès, una excepció que perd força
A França, el xec encara ocupa un lloc destacat. Els bancs continuen oferint talonaris gratuïtament i aquest mitjà de pagament continua sent habitual per a les transaccions entre particulars, els donatius o el pagament dels lloguers. Segons el Banc de França, el país concentra per si sol prop del 90 % dels xecs emesos a Europa, tot un rècord.
Però el seu ús pràcticament s’acaba a la frontera: els xecs francesos no s’accepten com a mitjà de pagament a Espanya i sovint és impossible cobrar-los. A l’estranger, aquest sistema resulta car i poc pràctic, a causa de les comissions bancàries i dels terminis de tramitació. Per als pagaments internacionals, la targeta bancària i les transferències SEPA s’han consolidat com a alternatives més ràpides i segures.
A poc a poc, França segueix, doncs, el camí que ja ha recorregut el seu veí espanyol: el d’una economia cada vegada més digital, més àgil i sense paper.
