A Catalunya, tenir més de 50 anys s’està convertint gairebé en un avantatge en el mercat laboral. Amb experiència, puntualitat i una àmplia xarxa de contactes, aquests professionals planten cara als candidats més joves als ulls dels reclutadors. Posem el focus en unes joies que potser no són tan difícils de trobar.
És un bistrot com gairebé ja no en queden a Barcelona. Un lloc on, assegut en una taula de la terrassa, a tocar de la Diagonal, el cafè arriba calent, servit amb un gest precís i un somriure amable. Així és com a Jorge, de 57 anys, li agrada servir les tasses de cafè, acompanyades d’una cullereta i un sobre de sucre. Armilla negra botonada, camisa blanca impecable i un llacet perfectament centrat. El seu toc de distinció. Un detall més que s’afegeix a tants d’altres, tots plens d’encant.
«La manera com serveix una copa de vi, com agafa la tassa, els seus gestos. És el que em fa tornar aquí, és l’experiència», enumera Xel May, un francès resident a Barcelona, mentre observa Jorge. Aquí, a Entrepanes Díaz, els clients l’anomenen «l’amfitrió perfecte». Dedicat, acollidor, amable, rigorós, sociable i atent. En definitiva, un professional que es mostra tal com és i que és apreciat precisament per això.
Tanmateix, fa vuit anys, quan estava a punt de perdre la feina, Jorge no tenia gens clar que pogués tornar a trobar un lloc al mercat laboral. «Em deia a mi mateix: aviat faràs 50 anys. Qui et voldrà contractar? A Europa, a partir d’aquesta edat et tornes invisible».
Però als ulls del seu cap, Kim Díaz, són precisament aquests treballadors considerats sèniors els que es converteixen en els cambrers ideals. Aquells capaços de fidelitzar qualsevol client que valori un servei ben fet.
«M’agrada la seva vocació, el fet que estimin la seva professió. Tenen moltes qualitats: són puntuals, polits i educats», comenta l’empresari. I encara hi afegeix una altra virtut: «La seva manera de relacionar-se amb els clients. Hi estableixen una complicitat meravellosa. Alguns fins i tot els envien postals quan marxen de vacances. És increïble».
Per això, Kim Díaz ha contractat nombrosos treballadors sèniors com Jorge. L’octubre passat va posar en marxa una campanya de contractació per al seu futur establiment. «Tots els cambrers tindran almenys 50 anys, i espero poder comptar amb professionals d’aquesta edat en tots els restaurants que obri».
I a Espanya no és l’únic que valora l’experiència dels treballadors de més edat. A poc a poc, i més ràpidament que la veïna França, el país sembla haver pres consciència del valor afegit dels sèniors, que representen una part important de la població.
Contractacions cada any en diversos sectors a Espanya
«És una tendència que observem amb més força a Espanya, tot i que França també s’hi està incorporant progressivament», explica Thierry Alberola, responsable de la consultora de selecció de personal A Human Touch, que opera als mercats francès i espanyol.
«Cada any aconseguim fer una o dues contractacions de perfils sèniors. El meu rècord és una persona de 58 anys». Segons ell, no hi ha cap dubte: a Espanya es dona més importància a la trajectòria professional que no pas a l’edat.
I les xifres semblen confirmar aquesta tendència. A Espanya, la taxa d’atur entre les persones de 55 anys o més continua disminuint. El segon trimestre del 2026 es va situar en el 9%, davant del 10% del trimestre anterior, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A França, el 12% de les persones d’entre 50 i 74 anys no tenen feina ni cobren una pensió de jubilació, segons Eurostat.
Els sectors de l’enginyeria civil, les professions tècniques vinculades a la mecànica o la caldereria, per exemple, i l’àmbit científic són alguns dels que més oportunitats ofereixen als treballadors sèniors espanyols.
D’una banda, perquè falten professionals joves. Amb l’auge del món digital, molts han deixat de banda la formació professional tradicional o directament han optat per altres itineraris. «Quan costa trobar candidats, les empreses dubten menys a recórrer als sèniors, fins i tot als de més edat».
Però també perquè els professionals que s’acosten a la jubilació, tant homes com dones, disposen de competències molt valorades: una àmplia xarxa de contactes i una gran experiència.
«S’han trobat amb tots els problemes possibles i imaginables i saben com resoldre’ls immediatament. Això és el que busquen les empreses», afegeix el reclutador Thierry Alberola.
De fet, el professional de recursos humans acaba de presentar un candidat de 64 anys a una empresa madrilenya del sector de la construcció. «I encara continua dins del procés de selecció!».
Xarxa de contactes, estabilitat i experiència: els seus grans punts forts
Aquestes qualitats també marquen la diferència en l’àmbit comercial, malgrat la forta competència dels professionals més joves, que arriben al mercat laboral amb moltes ganes de treballar.
Però tenen la paciència del cambrer barceloní del llacet? El temps necessari per conversar amb l’home que es pren una copa de vi a la terrassa? La delicadesa de recordar l’aniversari de la clienta que cada migdia demana el mateix cafè tallat?
«Crec que, a partir d’una certa edat, desenvolupem el gust per la qualitat. Perquè hem guanyat estabilitat, hem viatjat i ens hem enriquit amb tot el que hem vist i viscut», afirma amb humilitat Jorge, de 57 anys.
Ell, com els més joves, ha adquirit experiència passant per diverses feines. Però hi ha una diferència generacional que continua separant els candidats sèniors dels júniors: el currículum.
Entre els professionals de 55 anys o més, és habitual trobar contractes de diversos anys en una mateixa empresa, mentre que entre els més joves sovint apareixen experiències laborals de només uns quants mesos.
«Aquest és un dels grans avantatges dels sèniors: la fidelitat i l’estabilitat. Es quedaran a l’empresa fins que es jubilin», confirma el reclutador francès que treballa al mercat espanyol.
A més, amb les reformes recents que han endarrerit l’edat de jubilació —fins als 67 anys a Espanya, davant dels 64 a França—, els responsables de contractació ja no haurien de témer tant la durada dels nous contractes. Perquè els anys de vida laboral que tenen al davant aquests professionals ja no es compten, necessàriament, amb els dits d’una sola mà.
