Espanya té una pressió fiscal inferior a la de França, però això no significa que tots els contribuents hi paguin menys impostos. El nivell d’ingressos, la situació familiar, el patrimoni i, fins i tot, la comunitat autònoma de residència poden canviar considerablement el resultat. Dos economistes analitzen les principals diferències entre els sistemes fiscals dels dos països.
És habitual sentir que a Espanya es paguen menys impostos que a França. Però fins a quin punt és cert? La resposta depèn de molts factors. No és el mateix ser un treballador solter que una família amb tres fills, un autònom o una persona amb diverses propietats immobiliàries.
Les dades generals donen avantatge a Espanya. Segons les estadístiques de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), els ingressos fiscals, incloses les cotitzacions socials, representaven el 36,7% del producte interior brut (PIB) espanyol el 2024, davant del 43,5% de França. La diferència és de 6,8 punts percentuals.
França se situava així com el segon país de l’OCDE amb més pressió fiscal, només per darrere de Dinamarca. Espanya, tot i tenir una càrrega tributària inferior, també superava la mitjana de l’organització, situada en el 34,1%. Ara bé, aquestes xifres no reflecteixen necessàriament el que paga cada ciutadà.
«L’impost sobre la renda depèn de molts elements, perquè està condicionat pels trams impositius i les circumstàncies personals», explica José María Durán Cabré, professor de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB).
Els impostos sobre el treball són més elevats a França
Una de les diferències més significatives entre els dos països es troba en la fiscalitat laboral. Segons les dades de l’OCDE del 2025, per a una persona soltera i sense fills que cobra el salari mitjà del seu país, els impostos sobre la renda i les cotitzacions socials, tant del treballador com de l’empresa, representen el 47,2% del cost laboral total a França. A Espanya, aquest percentatge baixa fins al 41,4%.
Això no vol dir que un treballador francès perdi gairebé la meitat del sou brut en impostos. El càlcul també inclou les cotitzacions que paga l’empresa i compara els salaris mitjans de cadascun dels països, que no són necessàriament equivalents.
«En general, Espanya és més favorable per a molts treballadors i empreses, sobretot perquè les cotitzacions empresarials són més baixes», assenyala Oriol Amat, professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
La situació és menys clara en el cas dels autònoms. Els ingressos, el tipus d’activitat i les cotitzacions aplicables poden modificar substancialment la factura fiscal. Pel que fa als pensionistes, el cost de la vida generalment més baix a Espanya pot representar un atractiu per als jubilats francesos, però no implica automàticament una tributació inferior.
Les famílies amb fills poden sortir més beneficiades a França
La comparació canvia quan entren en joc els fills i les càrregues familiars. França disposa d’un mecanisme fiscal que no existeix a Espanya: el quocient familiar. Aquest sistema permet calcular l’impost sobre la renda tenint en compte el nombre de membres de la unitat familiar.
«A França existeix el sistema del quocient familiar per a l’impost sobre la renda, que és molt avantatjós per a les famílies amb fills. Espanya no el té», destaca Durán Cabré. El mecanisme divideix els ingressos imposables de la llar per un nombre de parts determinat per la composició familiar abans d’aplicar els trams fiscals. L’estalvi derivat d’aquest sistema, però, està subjecte a límits legals.
Oriol Amat també recorda que França ofereix ajudes familiars més generoses, que poden compensar una part de la càrrega fiscal de determinades llars. Per tant, un país pot tenir una pressió fiscal global més elevada i, al mateix temps, oferir condicions més favorables a algunes famílies. No hi ha una resposta única que serveixi per a tots els contribuents.
L’IVA és més alt a Espanya, però el patrimoni també marca diferències
Més enllà de l’impost sobre la renda, cal tenir en compte altres tributs que afecten el consum, la propietat i les herències. En el cas de l’IVA, Espanya aplica un tipus general del 21%, mentre que a França metropolitana és del 20%. Per tant, en aquest impost concret, el gravamen general espanyol és superior.
José María Durán Cabré matisa, però, que els impostos indirectes tenen un pes inferior en l’economia espanyola. El tipus general de l’IVA, per si sol, no permet comparar la recaptació total ni la càrrega fiscal efectiva dels consumidors. Les diferències també són importants en la fiscalitat patrimonial. «Espanya té un impost sobre el patrimoni més ampli, mentre que França grava específicament les grans fortunes immobiliàries», explica Oriol Amat.
A Espanya, l’impost sobre el patrimoni pot afectar tant els béns immobles com els actius financers, tot i que existeixen exempcions i bonificacions segons la normativa aplicable. A França, en canvi, l’impost sobre la fortuna immobiliària (IFI) se centra en el patrimoni immobiliari net subjecte a tributació que supera els 1,3 milions d’euros. Així, una persona amb un patrimoni financer important pot trobar-se amb una situació fiscal molt diferent segons el país on resideixi.
Catalunya, Madrid i la resta de comunitats: no es paga el mateix a tot Espanya
Un altre factor determinant és el territori de residència. A diferència del que podria semblar en una comparació entre països, el sistema fiscal espanyol no és completament homogeni. Les comunitats autònomes disposen de competències normatives sobre diversos impostos, com el tram autonòmic de l’IRPF, el patrimoni o les successions i donacions.
Això significa que una persona amb els mateixos ingressos i patrimoni pot acabar pagant quantitats diferents segons si resideix a Catalunya, Madrid o una altra comunitat autònoma. «Hi ha diferències, i cada vegada són més accentuades», adverteix José María Durán Cabré.
L’economista recorda que no n’hi ha prou amb comparar els tipus màxims de l’IRPF, que la majoria de contribuents no arriben a pagar. També cal analitzar els trams intermedis, les deduccions i les bonificacions aplicables. Oriol Amat assenyala que aquestes diferències territorials són especialment rellevants en els impostos sobre les herències. Per tant, afirmar que a Espanya es paguen menys impostos que a França pot ser una simplificació excessiva. En determinats casos, la comunitat autònoma de residència pot ser decisiva.
Quins serveis públics es reben a canvi dels impostos?
La comparació fiscal també planteja una altra qüestió: què reben els ciutadans a canvi dels diners que aporten a les administracions? «En general, tots tenim la sensació que paguem més del que rebem», observa Durán Cabré. Tanmateix, l’economista recorda que el balanç depèn de factors com l’edat, la situació familiar, les necessitats sanitàries o els períodes d’atur.
França presenta una despesa pública considerablement superior a la d’Espanya. Segons l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics francès (Insee), la despesa de les administracions públiques representava el 57,3% del PIB el 2025. Aquesta xifra inclou tant el funcionament dels serveis públics com les prestacions socials, les pensions i altres transferències.
Oriol Amat destaca que França disposa d’un sistema de protecció social més ampli, especialment pel que fa a les pensions i les ajudes a les famílies. No obstant això, també planteja interrogants sobre la sostenibilitat del model a llarg termini. «La qüestió fonamental no és només saber quants impostos es paguen, sinó quins serveis es reben a canvi i, sobretot, si el sistema es podrà mantenir en el futur sense deixar una factura excessiva a les pròximes generacions», reflexiona.
Aleshores, on es paguen menys impostos?
Les dades macroeconòmiques mostren que Espanya té una pressió fiscal inferior a la francesa. També presenta una càrrega tributària més baixa sobre el treball en el cas del perfil salarial de referència analitzat per l’OCDE. Però aquesta diferència no es tradueix necessàriament en un estalvi per a tots els contribuents.
Les famílies amb fills poden beneficiar-se de determinats mecanismes fiscals i ajudes a França, mentre que la tributació del patrimoni, les herències o els rendiments del capital pot fer variar el resultat en una direcció o una altra.
A més, a Espanya cal incorporar-hi les diferències entre comunitats autònomes, especialment importants en territoris com Catalunya i Madrid. La conclusió dels experts és que no existeix un país fiscalment més avantatjós per a tots els perfils. Per saber on es paguen realment menys impostos, cal comparar situacions personals equivalents i tenir en compte no només la renda, sinó també el patrimoni, la composició familiar i els serveis i prestacions que ofereix cada sistema.
