La pesca accidental, la contaminació per plàstics i les col·lisions amb embarcacions amenacen les tortugues marines del litoral català. Des del Prat de Llobregat, la Fundació CRAM treballa per rescatar, tractar i retornar al mar aquests animals protegits. Entre el 2022 i el 2025, el centre va atendre 263 tortugues, la majoria afectades per l’activitat pesquera.
Darrere el vidre d’un dels tancs de recuperació, la tortuga Atenas puja lentament a la superfície per respirar. A pocs metres, el veterinari Ignacio Peña Pascucci mostra les restes del parany que gairebé li costa la vida: una massa de xarxes, bosses, ampolles de plàstic i fragments de caixes que havia quedat enredada al voltant d’una de les seves aletes.
«Tot això estava embolicat al voltant de l’aleta posterior esquerra», explica el veterinari de la Fundació CRAM, una entitat sense ànim de lucre dedicada a la protecció i recuperació de la fauna marina. Atenas pesa només 5,8 quilos. Quan la van rescatar davant la costa de Tarragona, arrossegava uns 3,5 quilos de residus, més de la meitat del seu propi pes. La pressió havia provocat lesions irreversibles a l’aleta i els veterinaris van haver d’amputar-la.
Ara es recupera al centre del Prat de Llobregat, amb l’objectiu de tornar a nedar en llibertat a la Mediterrània. Pertany a l’espècie Caretta caretta, coneguda popularment com a tortuga careta o babaua, la més habitual de les tres espècies de tortugues marines presents a la Mediterrània. Totes estan protegides.
Els voluntaris, una peça clau en la recuperació
A pocs metres del tanc d’Atenas, Chantal Nicoletto comprova la temperatura de l’aigua amb un termòmetre. «23,4 graus. La temperatura és correcta», confirma. Després de revisar els tancs, comença la preparació dels àpats. El menú d’Atenas inclou calamars, peix blanc i una mica de sardina. Chantal va descobrir la fundació gairebé per casualitat, després de presenciar el rescat d’un dofí en una platja catalana. Aquella experiència la va portar a interessar-se per l’entitat i, finalment, a incorporar-s’hi com a voluntària.
«Vaig voler saber qui eren. Després vaig tenir ganes de fer-me voluntària per donar un cop de mà», recorda. Per a Ignacio Peña Pascucci, la feina dels voluntaris és indispensable per garantir el funcionament quotidià del centre, des de l’alimentació dels animals fins al manteniment de les instal·lacions.
La pesca accidental, responsable del 85% dels avisos
Les xifres mostren l’impacte de l’activitat humana sobre la fauna marina catalana. Entre el 2022 i el 2025, la Fundació CRAM va atendre 263 tortugues marines rescatades al litoral català. Segons les dades del centre, en el 85% dels avisos hi havia implicada l’activitat pesquera. Les tortugues poden quedar atrapades accidentalment en xarxes o altres arts de pesca, fet que pot provocar ferides greus o impedir-los pujar a la superfície per respirar.
Per reduir aquests riscos, la fundació ha format més de 500 embarcacions pesqueres en els protocols d’actuació davant la captura accidental d’una tortuga. El problema va molt més enllà de Catalunya. Segons estimacions de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), més de 120.000 tortugues marines serien capturades accidentalment cada any al conjunt de la Mediterrània.
Quan es detecta un animal en dificultats, s’activa el dispositiu de rescat. «Quan rebem un avís, activem la xarxa de rescat. Ens desplacem fins a
