El govern espanyol proposa incrementar el salari mínim un 5,3% a partir de l’1 de gener de 2027, fins als 1.500 euros bruts mensuals en dotze pagues. La mesura, encara pendent d’aprovació, arriba en plena campanya electoral. Mentrestant, França estudia avançar una nova pujada del salari mínim al desembre i superar els 1.500 euros nets.
El salari mínim interprofessional (SMI) tornarà a augmentar a Espanya si prospera la proposta presentada pel Ministeri de Treball. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha plantejat una pujada del 5,3% per al 2027, que situaria la remuneració mínima en 1.286 euros bruts mensuals en catorze pagues, equivalents a uns 1.500 euros si es distribueixen en dotze mensualitats.
Això representaria un increment de 65 euros per paga respecte als 1.221 euros actuals, fins a assolir els 18.004 euros bruts anuals.L’anunci arriba en un moment polític particular, a poques setmanes de les eleccions generals espanyoles del 29 de novembre. El Ministeri de Treball vol aprovar la mesura abans dels comicis perquè pugui entrar en vigor l’1 de gener, sense dependre dels terminis de formació del futur govern.
El projecte de reial decret es troba actualment en fase d’audiència pública, amb un termini per presentar aportacions que finalitza el 16 de novembre. La seva aprovació definitiva correspon al Consell de Ministres.
Una pujada del 75% des del 2018
L’evolució del salari mínim espanyol ha estat especialment pronunciada durant els darrers anys. El 2018 se situava al voltant dels 858 euros bruts mensuals en dotze pagues. Amb l’increment previst per al 2027, arribaria als 1.500 euros, una pujada acumulada de prop del 75%.L’augment proposat supera fins i tot les recomanacions del comitè d’experts que assessora el Ministeri de Treball, que havia suggerit una revalorització del 4,9%.
La proposta, però, no compta amb el consens dels agents socials. Els sindicats CCOO i UGT reclamaven un increment del 7%, mentre que les patronals CEOE i CEPYME s’oposen a la mesura i acusen l’executiu d’utilitzar el salari mínim amb finalitats electorals.
A Catalunya, i especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, la pujada també reobre el debat sobre el poder adquisitiu. L’encariment de l’habitatge, l’alimentació i altres despeses quotidianes ha reduït l’impacte real dels increments salarials dels darrers anys. Tot i que el salari mínim és el mateix a tot l’Estat, el cost de la vida varia considerablement entre territoris. Un treballador que cobra l’SMI a Barcelona ha de fer front a un mercat immobiliari molt diferent del d’altres ciutats espanyoles més assequibles.
França vol superar els 1.500 euros nets
A l’altra banda dels Pirineus, el govern francès també prepara una possible revalorització del salari mínim. Després de diverses mobilitzacions socials relacionades amb els salaris i el poder adquisitiu, el ministre de Treball francès, Jean-Pierre Farandou, ha plantejat la possibilitat d’avançar a l’1 de desembre l’augment que habitualment s’aplica a principis d’any.
El ministre també s’ha mostrat favorable a superar el llindar dels 1.500 euros nets mensuals, davant dels 1.477,93 euros nets actuals. El primer ministre francès, Sébastien Lecornu, ha convocat aquest dilluns 9 de novembre una conferència social amb sindicats i patronals per abordar les remuneracions i el poder adquisitiu.
A diferència del projecte espanyol, a França encara no s’ha concretat el percentatge de la possible pujada extraordinària ni se n’ha confirmat l’aplicació. Els sindicats reclamen increments més importants, mentre que les organitzacions empresarials alerten dels efectes que un augment del cost laboral podria tenir sobre l’ocupació.
Quin país tindrà el salari mínim més alt?
Tot i els increments previstos a Espanya, França continua tenint un salari mínim legal superior en termes bruts. Actualment, el salari mínim francès és de 1.867,02 euros bruts mensuals, amb una jornada de referència de 35 hores setmanals. Això equival a 22.404 euros bruts anuals. En canvi, amb la pujada prevista per al 2027, el salari mínim espanyol arribaria als 18.004 euros bruts anuals. La diferència seria, per tant, d’uns 4.400 euros anuals a favor de França.
La comparació també exigeix tenir en compte les diferències en les cotitzacions socials, la fiscalitat, les jornades laborals i el cost de la vida de cada país. Per als treballadors de Catalunya, el nou increment suposaria una millora dels ingressos nominals. Però la qüestió de fons continuarà sent fins a quin punt aquests augments permeten compensar l’encariment de la vida, especialment en una ciutat com Barcelona, on l’habitatge representa una part important del pressupost de moltes llars.
