Fer el vermut és molt més que prendre una beguda abans de dinar. És un ritual social arrelat a la cultura catalana que ha passat de generació en generació. Des de les bodegues tradicionals fins a les vermuteries modernes, aquest vi aromatitzat viu una nova etapa de popularitat. Però d’on ve aquesta tradició i per què continua tan present a Catalunya?
Un diumenge al migdia, una terrassa, un got de vermut amb gel i unes olives. L’escena es repeteix cada cap de setmana a Barcelona i en moltes altres poblacions catalanes. Un costum aparentment senzill que amaga més d’un segle d’història i que s’ha convertit en un dels rituals gastronòmics més característics del país.
«El vermut és molt important en la cultura catalana», explica Pau Matias-Guiu, especialista en disseny de begudes i representant de la històrica casa barcelonina Antich. Segons destaca, la particularitat d’aquesta tradició és que el nom de la beguda també serveix per designar una trobada social.
De fet, fer el vermut no implica necessàriament beure’n. És, sobretot, una manera de trobar-se amb amics o familiars, compartir alguna cosa per picar i allargar la conversa abans de dinar.
Reus, un dels grans bressols del vermut
Tot i que el vermut modern es va popularitzar a Itàlia abans d’estendre’s per Europa durant el segle XIX, Catalunya va desenvolupar una indústria pròpia que acabaria convertint aquesta beguda en un producte emblemàtic. El territori reunia les condicions ideals: una important tradició vitivinícola, productors experimentats i una xarxa comercial consolidada.
«Aquí hi havia molts productors, molt de vi, molt d’alcohol i un autèntic saber fer», explica Matias-Guiu. Reus es va consolidar com un dels principals centres de producció de vermut, amb empreses que van desenvolupar receptes pròpies i van contribuir a donar prestigi al producte. Paral·lelament, Barcelona va construir la seva pròpia cultura del vermut, especialment vinculada a les bodegues i als establiments de barri. Amb el temps, la beguda es va integrar en els costums gastronòmics catalans fins a esdevenir un element habitual de les trobades de cap de setmana.
Una recepta en què cada productor guarda els seus secrets
El vermut és, essencialment, un vi aromatitzat amb plantes, herbes i espècies. El seu nom prové de la paraula alemanya Wermut, que significa donzell, una planta tradicionalment utilitzada en l’elaboració d’aquesta beguda. Les receptes poden incorporar desenes d’ingredients i, en alguns casos, arribar al centenar de plantes i espècies diferents. En els vermuts catalans, les herbes aromàtiques mediterrànies tenen un protagonisme especial.
Però conèixer exactament la composició de cada producte no és fàcil. Les fórmules acostumen a formar part dels secrets més ben guardats de les empreses productores. «Sempre hi ha una part secreta. Cada productor té la seva recepta», explica Matias-Guiu.
Les diferències entre un vermut i un altre no depenen únicament dels ingredients, sinó també de les proporcions, els processos de maceració, les barreges i el tractament del vi. L’especialista ho compara amb un plat quotidià: «És com la truita de patates. Tothom coneix els ingredients, però cadascú té la seva manera de preparar-la».
De beguda digestiva a ritual de diumenge
L’origen del costum de prendre vermut abans de dinar està relacionat amb les propietats digestives que tradicionalment s’atribuïen als vins aromatitzats amb plantes. «Originalment també era una beguda que es prenia abans de menjar, per preparar l’estómac», explica Matias-Guiu. L’amargor de les herbes i la presència d’alcohol s’associaven a l’estimulació de la gana.
Amb el pas dels anys, aquell costum va perdre la seva funció inicial i es va transformar en un ritual social i familiar. «A poc a poc es va convertir en un hàbit social, una cosa molt familiar. A casa meva també era molt present. El meu pare bevia vermut», recorda. Tradicionalment, el moment del vermut se situa els caps de setmana, a última hora del matí, abans de dinar. Olives, patates xips, escopinyes, anxoves o conserves acompanyen una beguda que sovint es converteix en l’excusa per compartir una estona. I és precisament aquesta dimensió social la que ha permès que el costum sobrevisqui als canvis en els hàbits de consum.
El vermut torna a estar de moda entre les noves generacions
Durant dècades, el vermut va estar associat a una clientela d’edat avançada i als establiments tradicionals. Però els últims anys ha recuperat protagonisme, especialment entre consumidors més joves. «Les tendències són cícliques. És com la roba: algunes coses desapareixen i uns anys després tornen a estar de moda», observa Matias-Guiu.
A Barcelona, les vermuteries tradicionals conviuen amb nous establiments que han reinterpretat el costum, ampliant les cartes i incorporant productes de petits elaboradors. El vermut també ha guanyat presència en el món de la cocteleria. Combinats clàssics com el Negroni o el Martini han ajudat a acostar-lo a altres públics.
«Avui la manera de consumir vermut ha canviat. Es pot prendre sol, però també es pot utilitzar en còctels», assenyala l’especialista. Aquest ressorgiment coincideix amb un interès creixent pels productes de proximitat i per la recuperació de tradicions gastronòmiques locals.
Com es pren un bon vermut?
Tot i que les possibilitats són nombroses, Pau Matias-Guiu recomana començar per les preparacions més senzilles. «Per conèixer un vermut, el millor és tastar-lo de manera bastant simple, per poder apreciar-ne les característiques», explica.
Servir-lo fresc, amb uns glaçons i una pell de taronja o de llimona, permet distingir millor el gust del vi, l’amargor i els aromes de les plantes. També recomana tastar vermuts de diferents productors i territoris catalans per descobrir-ne les particularitats. «Quan vas a altres llocs de Catalunya, trobes altres vermuts, amb altres caràcters», assenyala.
Més d’un segle després de la seva expansió, el vermut continua ocupant un lloc singular en la gastronomia catalana. Una beguda d’origen internacional que Catalunya va fer seva i que ha acabat convertint-se en una expressió de la seva cultura quotidiana. «El vermut també explica alguna cosa sobre els nostres hàbits de consum i la nostra cultura», conclou Matias-Guiu. Una tradició que ha evolucionat amb els anys, però que conserva el seu ingredient més important: el plaer de compartir una estona al voltant d’una taula.
