El 1853, existien, al mateix temps, dues “avingudes més belles del món”. Les Champs Elysées (els Camps Elisis) parisencs tenien la seva rèplica a Barcelona.
El 10 d’abril de 1853, s’inaugurava un gran jardí de vuit hectàrees, l’equivalent avui en dia de vuit illes de cases de l’Eixample, que s’estenien des del carrer Aragó fins a Rosselló i des del Passeig de Gràcia fins al carrer Roger de Llúria. El seu nom: Camps Elisis.
Abans de 1821, el Passeig de Gràcia, conegut sota el nom de Camí de Jesús, era un antic i petit camí rural que conectava Barcelona amb el municipi independent de Gràcia.
Durant la construcció de l’Eixample, el Pla Cerdà convertí el Passeig de Gràcia en un bulevard a l’estil francès, amb acàcies, plàtans, moreres, llorers roses i alzines.
La idea era crear un lloc de repòs i distraccions pels habitants de la ciutat. Un gran parc d’atraccions, amb teatres, cafès, salons de ball, espectacles culturals i espais d’esbargiment va ser instal.lat als Camps Elisis. En aquest recinte, el 1862, s’interpretava a Wagner per primer cop a Barcelona i el 1871, es va cantar una versió de La Marseillaise (La Marsellesa) traduïda al català.
De mica en mica, l’espai va caure en decadència. Concretament, l’especulació immobiliària va fer decaure el jardí als anys 1870.
El 1881, el banquer Evarist Arnús va comprar la parcel.la de la cantonada dels carrers Mallorca i Pau Claris per fer construir el Teatre Líric-Sala Beethoven, que va desaparèixer també a principis del segle XX, al construir-se els edificis que hi han a l’actualitat, com explica l’historiador Agustí Colomines.
L’Ajuntament ha volgut retre homenatge a aquest jardí instal.lant un faristol de memòria al creuament entre Passeig de Gràcia i el carrer Mallorca.
