Com adaptar els seus serveis per plaure alhora als locals, als francesos i a d´altres internacionals, quan es treballa al turisme a Barcelona?
Entre el xovinisme encès dels francesos, l´orgull indòmit dels catalans i l´exhuberància clixé de l´internacional, els estereotips concernents els turistes i els locals semblen indestructibles. Per curiositat en hem inmers al cor d´aquestes idees heretades, a la recerca de la veritat, al costat dels que conviuen quotidianament amb aquest mosaic humà: els professionals del turisme i del sector immobiliari.
Primer clixé confirmat: el del català orgullós en extrem de la seva regió. Jeremy Solsona, guia turístic de Voyage en Français, senyala la importància d´adequar les visites pels locals: “M´haig d´adaptar, per exemple, explicant més anècdotes, secrets dels carrers…perquè ells ja coneixen prou bé la seva història,” declara a Equinox.
Arriben a probar els coneixements del guia francès que tenen davant…I estan a anys llum dels turistes internacionals. “Aquí per contra, es té una idea molt general de Barcelona i es cau bastant ràpidament en els clixés per les visites turístiques. Per exemple, jo tinc un tapas tour que funciona prou bé. Adoren que els parlem de la gastronomia i la qualitat de vida d´aquí,” indica el guia.
En quant els francesos, Solsona creu que es troben entre dos mons: “ Els turistes francesos no s´interessen veritablement per la cultura de Barcelona…Tenint en compte la proximitat amb França, es diuen que en el pitjor dels casos, tornaran en una altra ocasió per les visites culturals.”
La seva estratègia per despertar el seu interès: mostrar Catalunya sota una prisma diferent de França, per aportar una mica d´exotisme.
Entre el xovinisme i la desconfiança
Els francesos són coneguts pel seu xovinisme (sorpresa!), afirma Jérémy Solsona : “Al restaurant passen la meitat del temps analitzant els aliments que consumeixen i el comportament dels cambrers. “ Romain Traversino, director de l´agència immobiliària de J’achète en Espagne, a Barcelona, destaca pel seu costat una tendència a preferir treballar entre francesos, contràriament als locals: “Un client català o espanyol no mostra un nacionalisme respecte als seus locals.”
Traversino remarca també una divergència en els mètodes de treball: “Als negocis, els francesos intenten més aviat buscar solucions…Mentre que espanyols i catalans entren més en la cultura de la confrontació.” Una percepció que influeix en la seva manera de negociar i d´adaptar-se a les exigències locals.
Frédéric Redon, conseller immobiliari de IAD, parla de l´exigència del client francès i de la seva desconfiança lligada al desconeixement del mercat espanyol. Ell destaca la importància d´adaptar-se al sistema espanyol, sovint incomprès pels francesos, que de vegades tenen expectatives poc realistes: “Més d´un cop he rebut sol.licituds amb un pressupost de 40 000 euros per un àtic amb terrassa, ascensor, a primera línia de mar…” És clar, els hi haig d´explicar – amb un toc d´humor – que “no existeixen oportunitats d´aquest tipus”, riu ell.
