Mentre que París brillarà als colors olímpics aquesta nit, Barcelona es remunta amb emoció els seus propis Jocs, l’any 1992. Un esdeveniment que va transformar la ciutat i va marcar les ments dels habitants, entre els quals, per descomptat, els expatriats francesos.
«No ens vam adonar immediatament de l’impacte que tindria sobre Barcelona». Philippe Saman, antic director de la Cambra de Comerç francesa, recorda sobretot els sentiments d’orgull i alegria que envaïen llavors la ciutat. Apassionat de l’esport, va assistir a les cerimònies d’obertura i de clausura, així com a diverses proves. «Sempre eren jocs de mida humana, no hi havia els reptes socials o polítics, ni tan sols de seguretat que es poden veure ara», ens conta des de París, on va anar precisament per als Jocs Olímpics.
El seu amic Serge Bourgeois, que treballava llavors en el màrqueting, recorda també l’alegria que hi havia a l’ambient des de l’anunci de la selecció de Barcelona, el 1986. «Et pots imaginar la festa que es va aixecar aquell dia a la Plaça Catalunya, amb l’alcalde de l’època que saltava a l’escenari!». Després van començar els grans treballs i una ciutat durant anys en desordre: reconstrucció total del front de mar, creació dels perifèrics, rebaixament de façanes, renovacions en tots els fronts. «Barcelona va recuperar la joventut, era meravellosa».
Amb aquest entusiasme, els Barcelonins van participar activament en l’organització, i en particular a través de tots els joves voluntaris mobilitzats. «Hem viscut els Jocs a fons, és una de les meves millors experiències», explica Claire, que estudiava en aquell temps al Lycée français de Barcelona. «La ciutat s’obria al món, amb atletes i visitants de tot el món, era completament nova!». A partir d’aleshores es renova la guia turística.
Una herència esportiva encara viva
I per a aquesta joventut en particular, l’esport s’ha convertit ràpidament en un valor quotidià. «Tothom es va posar a fer esport, es veia gent fent-ho al carrer, això va crear un renaixement esportiu», conta Serge Bourgeois. Una herència que, 32 anys més tard, perdura: Barcelona és una de les ciutats més esportives d’Europa amb el 66% dels habitants que fan exercici regularment, 17 punts més que la mitjana europea.
«La meva generació ha estat molt marcada pels JO», confirma Claire, que es remuta també el passatge emotiu de la flama olímpica. La multitud era densa, els nens i els adolescents corrien darrere, era la caiguda de la nit, i «era màgica» segons Serge Bourgeois.
I per descomptat, hi va haver aquest himne, que fa vibrar encara els Barcelonins tant de naixement com d’adopció: la cançó Barcelona interpretada per Freddie Mercury i Montserrat Caballé. La primera vegada que Serge Bourgeois la va escoltar, va ser a les fonts màgiques, especialment renovades per a l’ocasió. Va baixar de Montjuic, on va assistir a una prova de waterpolo. La cançó ressonava al ritme dels jets d’aigua. «Se’t posava la pell de gallina».
De proves, ell i el seu amic Philippe en veuran diverses, sobretot d’atletisme, amb la victòria mítica de Marie-José Pérec. Encara conserva el record viu d’un partit de waterpolo a la piscina de Montjuic, «amb una vista esplèndida sobre Barcelona» i dels atletes «que jugaven fort». Era un França-Estats Units, però ja no sap qui havia guanyat. Perquè finalment, com deia Pierre de Coubertin, fundador dels JO moderns, que més dona la victòria, «l’important és participar».
