No hi ha cap diferència horària sobre el paper, però sí en el dia a dia. A Barcelona, un bon nombre de famílies franceses s’han quedat amb l’ús i organització del temps de l’Hexàgon pel que fa als seus fills. Qüestió de tradició o de cultura? Testimonis de pares en immersió total, excloent l’educació dels fills.
Foto : AC/Equinox
Motxilla preparada, berenar llest, despertador programat. L’inici del curs escolar ha començat a Barcelona. A la ciutat catalana, els fills de les famílies d’expatriats han acabat bescanviant les vacances i els dies de platja, amb el pati d’esbarjo, les lliçons i els bancs de l’escola. Després tota la resta. L’esport, els jocs, els àpats. La rutina quotidiana, que d’altra banda, no està sempre sintonitzada localment. No íntegrament, al menys. Perquè quan arriba el moment de reprendre els bons hàbits, aquells amb colors francesos retornen al galop
No obstant, la voluntat general passa per l’obertura a d’altres llengües i cultures. Alguns s’han adaptat a tot plenament. L’ Audrey, de 44 anys, viu a prop de Barcelona des de fa 16 anys. Va conèixer el seu marit, un català, i es van instal.lar a Terrassa. Parla amb fluïdesa espanyol, ha fundat una família i ha inscrit els seus fills a l’escola catalana. 100% local. Però hi ha un camp que no s’ha tenyit de grog i vermell: l’educació del seu fill.
Dormir i menjar com a França
“Sempre he seguit els horaris francesos. Trobo que pel vespre el nostre esquema és millor. El meu marit sempre ha estat d’acord amb això. També li agrada més”, explica la parisenca. Fins i tot en Luca, el seu fill de 13 anys, se’n va a la seva habitació tots els vespres a les 22 hores màxim. “Molts dels seus companys aquí, se’n van al llit a les 23 o 23:30 hores. Mai he entès perquè es fiquen al llit tan tard”, assegura l’Audrey.
No obstant, ella no desitja infringir la regla. Tampoc la Lilia, mare francesa de dos fills. “A casa”, al Poblenou, ella i el seu marit han “reequilibrat” l’hora d’anar a dormir de la seva filla de 6 anys i el seu fill d’ 11, uns deu cops abans del començament del curs. “Entre 20:00 i 20:30 hores per la petita i entre 20:30 i 21:00 hores pel gran.” Un ritme que ja havien adoptat a França, abans de canviar Orléans per Barcelona fa un any. De vegades, els dos gaudeixen d’una petita migdiada. “La meva filla no té opció. Cada dimecres i dissabte, disposa d’aquest temps de repòs”, explica la Lilia, de 41 anys, insistint en la importància del descans. “Segons l’edat, calen entre 10 i 12 hores de son”, estima ella.
No s’imaginaven que la variable declinaria segons el país. Als dormitoris dels nens a Barcelona, no és estrany sentir activitat passades les 23:00 hores. Quan parlem de migdiada, les mares espanyoles es sorprenen: “Em diuen que des dels 3 anys els seus fills ja no fan la sesta”, explica l’expatriada francesa. No desaproven aquest concepte, “la meva veïna em diu que estaria encantada si el seu fill anés al llit a les 21:00 hores”, afegeix la Lilia. Amb tot, aquest rigor francès va a contracorrent de la quotidianitat local.
El desfasament horari per viure a l’espanyola
A Espanya, l’horari estaria desfasat entre mitja hora i una hora. Malgrat tot, la primera part de la jornada és bastant similar sigui aquesta una escola francesa o una catalana. S’aixequen entre 7:30 i 8:00 hores, entrada a l’escola a 8:50 o 9:00 hores, l’entrepà sobre les 11:00 hores, dinar a l’escola sobre les 13:00 hores, fi de la jornada escolar a les 16:00 o 16:30 hores. És a partir d’aquí que els hàbits difereixen. “Fins els 11 anys, cap problema; però a partir d’aquí, l’esport comença a les 19:00 hores, així que el meu fillno arriba a casa abans de les 21:00 hores”, declara l’Audrey. Conseqüències? Es menja més tard i l’ús del temps, mica en mica, s’adapta als horaris locals: sopar davant del televisor, el telenotícies a les 21:00 hores, la pel.lícula a partir de les 22:00, anar al llit una o dues hores més tard. És difícil fer-ho d’una altra manera: “Així són les coses i no tinc més remei que adaptar el planning de la família”.
Per aconseguir fer dormir els nens a la francesa, existeix una metodologia que cal respectar. Es basa sobretot en l’hora del sopar. La Lilia, l’Audrey i els seus cònjuges, paren la taula entre les 19:30 i les 20:30 hores. Els caps de setmana, l’esmorzar es fixa segons l’horari de l’Hexàgon. Les activitats i les sortides, també. “De vegades, això causa un xoc cultural, sobretot a nivell de la vida social. Els berenars d’aniversari, per exemple, comencen a les 18:00 hores perquè els espanyols acaben de dinar sobre les 15:30 hores. O bé, al vespre, queden a les 19:00 per fer esport”, reconeix l’Audrey.
Ídem al pati de l’escola, quan arriba la pausa de mig matí i els nens treuen el seu entrepà per esmorzar. Els nens francesos hauran omplert la seva panxa abans de començar la classe. “En tot cas, per mi és impensable que surtin de casa pel matí sense haver menjat”, afirma la Lilia. Els nens picaran una fruita o un snack, per adaptar-se als altres. És la il.lustració d’un tret, que en el fons, seguirà sent típicament francès, sense importar el lloc ni l’edat: la importància de respectar els horaris dels àpats.
