El 5 de novembre, Barcelona ha donat el tret de sortida a l’esdeveniment més gran i influent del món sobre innovació urbana, l’Smart City Expo World Congress (SCEWC) en el recinte firal de Gran Via.
Es tracta, sens dubte, d’un dels esdeveniments de l’any: en la seva edició més gran -irònicament, la número 13-, acull 1.100 expositors, 600 experts i fins a 850 representants de ciutats d’arreu del món. I és que avui mateix és un d’aquells dies en què les darreres tendències tecnològiques exhibeixen el seu potencial i permeten somniar amb un futur on les ciutats són intel·ligents, però, ara que ho penso, no sé ben bé de què serveix.
De què serveix parlar de robòtica, de l’Internet de les Coses i d’intel·ligència artificial si el mateix ChatGPT s’enduria les mans al cap només de veure la nefasta gestió de l’emergència -que molts titllen de criminal- a la ciutat de València? Que aquestes tecnologies ens poden ajudar a preveure i lluitar contra les devastadores conseqüències amb què la DANA ha castigat els carrers valencians, és evident; però com les aplicarem si els qui prenen les decisions són coneguts per la seva mala governança i corrupció? I encara més: com les crearem si, amb les seves estrictes regulacions, Europa corre el risc de quedar-se enrere?
“Cap acció no és una solució”
“El que vam veure la setmana passada a València és una clara senyal que cap acció no és una solució”, ha apuntat Maria Tsavachidis, CEO de l’EIT Urban Mobility en la conferència inaugural de l’Smart City Expo Live, Move & Build Better, que ha començat just després del minut de silenci que l’auditori principal ha guardat per les víctimes de la DANA. “Avui és més important que mai que ens unim com a comunitat per actuar”, ha afegit. Ara mateix, el millor exemple d’unió i comunitat segurament ho és tota la població que, literalment, ha baixat al fang a ajudar els veïns valencians i que s’organitzen amb iniciatives com voluntarisdana.cat.
Malgrat que l’acte d’inauguració de Smart City Expo previst a les 17 hores ha estat anul·lat, la fira ha transcorregut amb relativa normalitat, sense deixar de recordar la catàstrofe que ha provocat la DANA: “Malauradament, hem començat aquesta edició amb notícies tràgiques a València. I la intel·ligència d’una ciutat no es defineix per quanta tecnologia desplega, sinó pel coneixement que té per prevenir i gestionar esdeveniments climàtics extrems”, ha apuntat en el seu torn la primera tinent d’Alcaldia a Barcelona, Laia Bonet, qui ha destacat la necessitat de comptar amb “infraestructures i carrers preparats per a aquest futur incert”. Que el govern de torn ho estigui, s’entén que també és una necessitat.
Tsavachidis: “El que vam veure la setmana passada a València és una clara senyal que cap acció no és una solució”
I és que el criticat govern de Carlos Mazón segurament no estava preparat per gestionar un desastre com aquest: el president de la Generalitat Valenciana va acudir dues hores tard a la reunió d’emergència del dia de la tragèdia, convocada a les 17 hores de la tarda. S’hi va afegir gairebé a les 19 hores, i l’avís a la població, que de poc va servir, es va emetre a un quart de nou. Això sí; va tenir temps, el mateix dia, d’escollir un expert en “festejos taurins” com a director general d’Interior. De què serveix parlar de ciutats intel·ligents?
Testimonis estremidors
I és que mentre l’Smart City Expo s’uneix per fer un món més intel·ligent i preparat per a futurs escenaris com el viscut la setmana passada mitjançant tecnologies, per descomptat, de vital importància, bombers estrangers que han viatjat fins a barris afectats com Alfafar queden atònits en adonar-se que encara ningú ha acudit a ajudar els veïns de la zona. Zona que no pot explicar com en Borja, un veí electricista, relatava que el seu cap li va trucar ahir a les 7 del matí exigint-li que es presenciés en el seu lloc de treball: “El meu cotxe està completament destruït a 10 carrers d’aquí, i òbviament no hi ha servei de busos. Soc electricista i no puc teletreballar, l’única forma d’arribar a la meva feina és caminant. Tinc dues hores i mitja de camí”.
Davant d’estremidors testimonis com aquests, és inevitable preguntar-se de què serveix parlar de ciutats intel·ligents. Per descomptat, tota la tecnologia que gira entorn del New Space és essencial per a les ciutats del futur: Robert Bell i Lou Zacharilla, cofundadors de l’Intelligent Community Forum Foundation, i Raimundo Rodulfo, director d’Innovació i Tecnologia a la ciutat de Coral Gables (Florida), han donat una classe magistral durant l’SCEWC sobre com la banda ampla per satèl·lit és una solució per a les zones rurals, que moltes vegades perden oportunitats econòmiques a causa de la costosa banda ampla. Tant de bo la tecnologia de l’espai l’haguéssim fet servir per avisar a temps als veïns d’Alcàsser, Paiporta, Alcúdia, Benetússer, Alfafar o Benifaió.
Aquestes són algunes de les poblacions que, enmig del caos, han hagut de paralitzar l’ajut dels voluntaris -alguns dels quals multats per la Policia Local- perquè els reis Felip VI i Letizia, Pedro Sánchez, i el ja mencionat Mazón, poguessin passejar pels carrers afectats. La rebuda, com era d’esperar, no ha estat la millor.
Ara mateix, en una 13a edició de l’Smart City Expo que està de dol pel poble valencià, seria injust dir que la Ciutat de les Arts i de les Ciències no és intel·ligent. El que ha fet palès és que aquesta, tant com les ciutats que l’envolten, són ciutats molt humanes: enmig del patiment, s’escolta aquests dies un clam que evoca la germanor dels pobles, agraeix l’onada de solidaritat rebuda i critica durament la mala gestió política i administrativa: “Sols el poble salva el poble”; i mentre sols el poble salvi el poble, no sé de què servirà parlar de ciutats intel·ligents.
David Lombrana. Periodista
