Les fortes pluges torrencials provocades per la DANA que ha afectat la Comunitat Valenciana, Castella-La Mancha, una part d’Andalusia i, recentment, a Catalunya, ha provocat més de 200 morts, centenars de desapareguts i importants danys en edificis, automòbils i diverses infraestructures vitals per al dia a dia de la població.
Per Gemma Fontseca / AMIC – AMIC – Redacció
Ara bé, si es repeteixen circumstàncies meteorològiques similars durant els pròxims mesos, com ha d’actuar una empresa? Atenció: no es pot perdre de vista els avisos de l’Aemet i el Meteocat, cal agilitat i decisions ràpides amb els treballadors, recopilar proves i conèixer amb detall tot el que es té pactat amb l’asseguradora. I, si fa falta, sol·licitar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per causa de força major. Tots els detalls, a continuació.
1. Mesura prèvia: cal tenir el radar posat a l’Agència Estatal de Meteorologia
Plogui, nevi, hi hagi sequera, onades de calor o l’aparició d’una DANA, aquests successos estan contemplats com a fenòmens climàtics extrems. El govern espanyol ho va aplicar a l’anterior normativa de riscos laborals i actualment s’ha de tenir en compte per aplicar els protocols de protecció dels treballadors.
En aquests casos no s’ha de perdre de vista l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), que sempre seran els encarregats d’establir el nivell d’alerta que obligarà les empreses a activar diferents protocols de seguretat contemplats als plans de prevenció de riscos. Només en situacions d’alerta de Nivell taronja o Nivell vermell de l’Aemet, les empreses estaran obligades a fomentar la flexibilitat horària, reduir la jornada laboral o interrompre la feina que es faci a l’aire lliure i pugui ser perillosa.
Tal com destaca el sindicat CCOO, cal prendre nota de l’article 47 de l’Estatut dels Treballadors, en què es menciona que el “contracte de treball es pot suspendre puntualment per causes greus i justificables com el risc extrem a la carretera”. A més, segons diversos experts, si s’obliga els treballadors a assistir en condicions adverses a l’oficina, les multes poden anar dels 49.000 euros al milió d’euros.
2. Fomentar la comunicació directament (i evitar les fake news)
Pot semblar obvi aquest punt, però cal seguir els canals oficials de les entitats i vigilar amb elements no verificats, puix que és probable que comencin a sorgir informacions a través de missatges SMS, missatgeria instantània, xarxes socials, correus electrònics o trucades de telèfon que siguin la porta d’entrada a estafes o a l’apropiació de dades personals, bancàries i financeres que poden suposar encara més perjudici econòmic. Per aquest motiu es recomana donar instruccions clares als treballadors i tenir clares les seves necessitats, individuals i col·lectives.
3. Què succeeix si l’episodi climatològic es presenta quan ja són al centre de treball?
Si s’està a la feina i es presenta una situació de pluges torrencials, DANA, o un altre fenomen extrem, la Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que els empleats han d’aturar la seva activitat si la seva salut o vida es veuen amenaçades, encara que l’empresa no hagi emès una ordre directa. Això no necessàriament implica que hagin de tornar a casa, ja que alguna infraestructura es pot veure afectada. En algunes ocasions pot ser més segur romandre al lloc de treball que traslladar-se de tornada al domicili fins que la situació ofereixi les suficients condicions de seguretat per fer desplaçaments.
4. Conèixer tots els detalls i la cobertura de l’asseguradora contractada
En cas que l’empresa pugui patir desperfectes per la climatologia, és important que tot estigui ben cobert per l’asseguradora. Les compensacions i indemnitzacions poden venir per dues vies: les companyies asseguradores i el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS). Tot depèn de l’import i les condicions que hi hagin contractades, prèviament. De fet, recentment el govern espanyol ha anunciat que el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) es farà càrrec de les indemnitzacions per les destrosses provocades per la dana que afecta el País Valencià i Castella la Manxa.
Les compensacions i indemnitzacions poden venir per dues vies: les companyies asseguradores i el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS)
En una nota difosa pel Ministeri d’Economia s’indica que per tenir accés a les ajudes caldrà tenir una assegurança en vigor en el moment en què es va produir la inundació. El Consorci indemnitzarà tant els danys produïts a les persones i els béns assegurats, com ara habitatges, comunitats de propietaris, vehicles, locals, comerços, fàbriques i infraestructures tant públics com privats. Les sol·licituds d’indemnització les poden presentar directament el mateix assegurat afectat o, en la seva representació, l’asseguradora o el mediador (agent o corredor) d’assegurances. Per fer-se una idea, el volum de reclamacions en només quatre dies a la Comunitat Valenciana s’ha elevat a més de 35.800.
5. Més enllà de la DANA: fotografiar tots els danys
Tot i que la prioritat d’aquests dies consisteix a trobar tots aquells que encara estan desapareguts per la DANA, el responsable jurídic de la Unió de Consumidors a la Comunitat Valenciana, Francisco Rodríguez, ha explicat als mitjans de comunicació que el primer pas per a tots aquells que han perdut el seu negoci implica fer “fotografies abans de netejar, per saber en quina situació es troba tot”, així com l’afecció que hi ha hagut, des del local als productes passant pel mobiliari o els electrodomèstics.
Rodríguez (Unió de Consumidors a la Comunitat Valenciana): “Cal fer fotografies abans de netejar, per saber en quina situació es troba tot”
Aquest és un punt fonamental a causa dels curts terminis que té la presentació de reclamacions, sovint de només set dies, encara que el més previsible és que “hi hagi més flexibilitat per la tragèdia”. A més, Rodríguez demana trobar “la màxima documentació possible” que acrediti “la preexistència, que un bé sigui nostre”. “Factures, tiquets, justificants de pagament… dels béns que haurien pogut resultar danyats i, especialment, fer una llista de danys i despeses”.
6. L’endemà d’una catàstrofe: entre ERTO i la figura de l’autònom
Si malauradament l’impacte de la DANA o una circumstància meteorològica ha impactat en una empresa, hi ha dues opcions a tenir en compte: les empreses víctimes del temporal poden acollir-se a un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per força major i els autònoms poden sol·licitar la prestació per cessament d’activitat davant de la mútua sense tenir la necessitat de complir el període mínim de cotització habitual de 12 mesos, cosa que facilita l’accés a aquest ajut en situacions d’emergència, com es tracta de la situació especialment de les regions de València afectades.
Quant a la mesura d’ajuda sobre les empreses, el conegut com a ERTO significa que tenen un 100% d’exempció de les cotitzacions a la Seguretat Social, tant per part de la mateixa empresa com dels treballadors. Així mateix, els empleats estan completament protegits per desocupació, és a dir, no consumeixen el seu dret a atur, permetent que mantinguin les prestacions per a situacions futures.
Un ERTO per força major significa que a l’empresa tenen un 100% d’exempció de les cotitzacions a la Seguretat Social, tant per part de la mateixa empresa com dels treballadors
Aquesta classe d’ERTO autoritza les empreses a suspendre els contractes dels treballadors o reduir les seves jornades laborals. Dins d’aquesta modalitat, els empleats no han hagut de cotitzar prèviament i rebran l’ajut sense reduir-ne les prestacions futures. Les empreses també poden sol·licitar aquest ERTO de forma voluntària i obtenir fins al 90% en les cotitzacions a la Seguretat Social durant l’interval de temps que ocupi aquest procés. Per sol·licitar aquesta mesura de suport es pot trucar al 060, telèfon d’atenció telefònica de les oficines, o a la seu electrònica del SEPE indicant a Observacions que es tracta d’un ERTO per força major i també el nom de l’empresa.
D’altra banda, els autònoms poden sol·licitar el cessament d’activitat per força major, que pot ser temporal o definitiu. En el mode temporal, la prestació varia entre el 70 i el 50% de la base reguladora, depenent del tipus d’interrupció. En canvi, si és complet, el treballador no pot continuar la seva activitat, mentre que al cessament parcial sí, i aquest últim requerirà que hi hagi una declaració d’emergència de l’autoritat competent.
