A Barcelona, el carrer Tuset atrau multituds cada cap de setmana. Bars, discoteques i cues interminables transformen aquest barri, abans tranquil, en un autèntic infern sonor per als seus habitants.
El carrer Tuset, al barri benestant de Sarrià-Sant Gervasi, era antigament un lloc agradable per passejar, amb restaurants i alguns bars. Avui, amb més de vint bars i cinc discoteques importants, entre les quals la mítica Bling Bling, es transforma de dijous a dissabte en un passadís sorollós i saturat.
Per als veïns, aquest turisme nocturn s’ha convertit en una càrrega diària. La Cristina, de 63 anys, metgessa i mare d’una família de cinc persones, i la Maria, de 59 anys, mare de quatre fills i professional liberal, membres de l’associació Xarxa Veïnal Contra el Soroll, expliquen com intenten sobreviure en aquest caos.
Soroll incessant i son impossible
Per a la Cristina, que viu al carrer Tuset des de fa 28 anys, la situació ha canviat radicalment. El seu pis, al setè, no la protegeix del soroll: “Fins i tot amb les finestres tancades, se sent tot. A l’estiu és insuportable, no es pot ni ventilar… ni dormir.” El soroll no només és intens, és constant. Una multitud compacta circula fins ben entrada la nit, amb crits i cants.
La gent jove no hi aguanta, i els residents de sempre ho pateixen: “Molts joves llogaters marxen molt de pressa. Els més grans es queden… però a quin preu?” La Cristina ha hagut de canviar d’habitació, i altres membres de la seva família dormen amb taps per a les orelles. El cansament esdevé físic i psicològic, i el barri, abans viu, però agradable, s’ha convertit en un carrer asfixiant, on la serenitat sembla impossible.
La Maria confirma aquesta sensació: el carrer està saturat de gent. Les cues davant les discoteques s’allarguen sovint centenars de metres, fent impossible moure’s amb normalitat. “Si he d’agafar un taxi a les 5 del matí, és impossible. Els cotxes no passen. El carrer està col·lapsat… i ni tan sols pots treure el gos tranquil·lament a les 23h” Entre indignació i resignació, descriu un dia a dia en què cada sortida es converteix en un maldecap.
Degradació, incivisme i inseguretat
Però no és només el soroll el que preocupa. La Cristina i la Maria expliquen escenes que van més enllà de la simple molèstia acústica: vòmits, baralles, orins… i de vegades pitjor. La Cristina s’indigna: “Veiem gent barallant-se, cridant… fins i tot mantenint relacions sexuals al carrer.” La Maria recorda, amb ràbia i consternació: “Un matí, davant d’una discoteca, hi havia una parella en ple acte. La meva filla tenia 11 anys.” Aquestes imatges mostren fins a quin punt el carrer Tuset s’ha convertit en un espai on el control de l’espai públic és gairebé inexistent.
La pandèmia ha accelerat el procés. Bars modestos convertits en locals molt populars a les xarxes socials, turistes en massa, cues desmesurades… la vida dels veïns està ara marcada pel flux incessant de la festa, i no per la seva necessitat de tranquil·litat. La Maria alça la veu: “Abans, un diumenge al matí, podíem gaudir del carrer tranquil·lament. Avui hi ha vòmits, burilles… és esgotador i fastigós.”
Lluita veïnal i sensació d’abandonament
Davant d’aquest caos, la Cristina i la Maria s’han implicat en l’associació Xarxa Veïnal Contra el Soroll, decidides a recuperar un mínim de control sobre el seu carrer. Però la lluita és difícil, entre tràmits interminables i una sensació d’abandonament per part de les autoritats. La Cristina ho resumeix amb amargor: “Ens sentim utilitzats, abandonats… pensàvem que seria una moda passatgera, però no.”
La Maria no amaga la seva ràbia i sospita de possibles interessos entre alguns locals i l’ajuntament: “Estic convençuda que hi ha interessos darrere de tot això… si no, no passaria així.” Els procediments administratius s’acumulen, però res no canvia, i la pressió immobiliària fa difícil qualsevol alternativa: vendre o marxar sovint només és possible a compradors estrangers que descobreixen la realitat massa tard.
Per a elles, és una qüestió de salut i també d’imatge de ciutat: “Una ciutat cultural no pot donar una imatge de caos”, conclou la Cristina. Entre una festa que no dorm mai i una vida quotidiana sacrificada, el carrer Tuset continua sent l’escenari d’un conflicte ensordidor, on cada nit posa una mica més a prova la paciència dels seus habitants.
