Prop de 4 espanyols de cada 10 pateixen insomni, fet que converteix el país en un dels més afectats d’Europa, juntament amb Itàlia. Entre el soroll urbà, els ritmes de vida frenètics i la llum artificial, dormir esdevé un autèntic repte.
Espanya dorm malament, i no només la gent gran. Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el 43,3% dels adults presenten símptomes d’insomni i el 14% pateixen insomni crònic. El problema afecta totes les generacions, però les dones en són més afectades que els homes, especialment a causa de l’estrès, les càrregues familiars i les diferències hormonals.
Un estudi realitzat el 2025 per la marca Amazfit, especialitzada en dispositius connectats com rellotges o polseres intel·ligents per fer el seguiment del son i la freqüència cardíaca, comparava el descans dels habitants del Regne Unit, França, Alemanya, Polònia, Itàlia i Espanya. Els resultats són clars: espanyols i italians són els que dormen menys. Més d’una persona de cada dues dorm menys hores de les recomanades per a un descans reparador.
Hàbits que costen cars
Per compensar la manca de son, els espanyols recorren massivament als medicaments. El país és el primer consumidor europeu de benzodiazepines, somnífers com el Xanax o el Diazepam. El cost és considerable: més de 100 milions d’euros gastats cada any.
Però no només s’utilitzen medicaments: els complements naturals han trobat un mercat en expansió. Segons el Consell General dels Col·legis Farmacèutics, més de 550 productes de farmàcia contenen substàncies que afavoreixen el son. Hi trobem especialment la melatonina, la valeriana, la passiflora, el til·ler o l’amapola de Califòrnia. Aquests productes són utilitzats sobretot per joves i gent gran per millorar la qualitat del son, sovint sense assessorament mèdic.
El recurs als complements naturals
Davant la crisi del son, els complements naturals s’han convertit en una solució estesa. Segons la Societat Espanyola de Neurologia, el 48,7% de les persones d’entre 55 i 64 anys utilitzen productes per millorar el son, davant del 31,6% dels de 45 a 54 anys i el 29,7% dels de 25 a 34 anys. Entre els joves, l’ús sovint està orientat al rendiment físic o mental.
La melatonina i plantes com la valeriana, la passiflora, el til·ler o l’amapola de Califòrnia poden ajudar a adormir-se, però els experts adverteixen: aquestes solucions no corregeixen les causes profundes de l’insomni. L’estrès, els ritmes de vida irregulars, la llum artificial i el soroll urbà continuen afectant la qualitat del son, fins i tot en aquells que prenen complements.
Un altre punt preocupant: l’ús lliure de melatonina en infants, de vegades sense supervisió mèdica, ha estat recentment assenyalat com un problema per la Societat Espanyola del Son. Els pares sovint es basen en consells d’amics o d’internet més que en recomanacions mèdiques, fet que pot tenir efectes en el desenvolupament del ritme circadiari (el rellotge intern del cos).
Barcelona: el son alterat per la ciutat
A Barcelona, considerada la ciutat més sorollosa d’Europa, el soroll constant i la llum artificial alteren el ritme circadiari, debilitant el descans reparador. David, de 42 anys, belga establert a Barcelona des de fa diversos anys, explica la seva experiència: “Dormo millor aquí que a Bèlgica, però sense la meva marihuana no funciona. Fa més de 25 anys que pateixo trastorns del son. Em desperto cada cinc hores, torno a tancar els ulls però ja no dormo de veritat. Em llevo de mal humor, em torno passiu i no tinc energia per fer cap activitat. Em quedo al sofà… i no dormo.”
Un diagnòstic compartit per Florent, de 44 anys, originari de la regió parisenca i instal·lat a Barcelona des de fa més de vint anys: “Des que vaig arribar a Barcelona, dormo molt pitjor. Trobo que l’aïllament dels edificis és molt deficient… és un gran problema per a la qualitat del son.” Com molts habitants, assenyala les molèsties sonores constants: “Em desperten dues o tres vegades per nit… sovint cap a la una de la matinada, després cap a les quatre o cinc… i de vegades són simplement els camions de les escombraries.”
Davant d’aquests trastorns, ha hagut d’adaptar els seus hàbits: “Estic obligat a prendre melatonina d’alliberament prolongat, pràcticament des que vaig arribar.”
Amb el temps, les conseqüències es fan notar: “No tinc un son reparador… això afecta la meva feina, les meves relacions personals i la meva salut. Em poso malalt molt més sovint.” Malgrat el seu afecte per la ciutat, admet plantejar-se marxar: “M’encanta aquesta ciutat… però penso que m’agradaria viure fora, en un lloc més tranquil per recuperar nits de descans.”
Els seus testimonis il·lustren el cercle viciós de l’insomni a les grans ciutats: fatiga crònica, recurs a substàncies i deteriorament de la qualitat de vida.
