Entre la fidelitat als comerciants de barri, els equilibris econòmics i la consciència ecològica, els consumidors a Catalunya reinventen els seus hàbits de compra. Fins i tot amb l’auge de les compres en línia, els establiments locals continuen essent un referent essencial en la vida quotidiana.
A la petita carnisseria del seu barri de les Corts, la Cristina, d’uns cinquanta anys, tria els seus talls de vedella mentre conversa amb el carnisser. «Sempre compro la carn aquí, conec el comerciant i confio en la qualitat», explica amb un somriure. Per a ella, el tracte humà i el consell personalitzat són fonamentals, i cap web pot substituir aquesta relació. Aquesta fidelitat il·lustra la fortalesa del comerç de proximitat a Barcelona, que continua sent un pilar del dia a dia, fins i tot davant dels supermercats i del comerç electrònic.
La proximitat, un valor segur
Segons l’últim estudi de la Diputació de Barcelona sobre els hàbits de consum, gairebé la meitat de les compres (47 %) encara es fan als comerços de barri. Els supermercats ocupen el segon lloc, seguits dels mercats municipals pel que fa als productes frescos. Xavier Blanca, cap de la secció d’anàlisi i avaluació de la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació, explica: «El contacte humà i la confiança continuen tenint un paper determinant en l’elecció dels productes.»
La Cristina n’és un exemple clar: compra a la carnisseria, la fruiteria i la fleca del barri. «M’agrada venir aquí, triar els productes amb ells i saber d’on provenen. Al supermercat només compro el que no trobo a les botigues del barri», confessa. Per a molts barcelonins com ella, anar als comerços locals, conèixer els venedors i intercanviar amb ells forma part d’un vincle social valuós que cap plataforma digital pot substituir.
Malgrat aquest fort arrelament, els hàbits canvien: més del 30 % dels consumidors ja no tenen un dia fix per fer la compra, una conseqüència directa de les compres per internet. Entre 2019 i 2024, el percentatge de llars que compren en línia ha passat del 60 % al 70 %. Tot i això, en el cas dels productes frescos, només un 24 % de les compres es fan a través del canal digital.
«El consumidor encara és desconfiat amb la qualitat dels productes frescos venuts per internet», observa Blanca. Les diferències generacionals són clares: un 68 % dels joves d’entre 26 i 34 anys compren regularment en línia, mentre que les persones més grans prefereixen la relació directa amb els seus comerciants.
La inflació i la consciència ecològica també pesen a la balança
La inflació ha modificat profundament els hàbits de compra. La despesa mitjana en alimentació arriba als 420 € mensuals, amb grans diferències segons el nivell d’ingressos. Un de cada dos consumidors ha canviat els seus costums arran de la pujada dels preus. Les marques blanques guanyen terreny, mentre que els productes ecològics o de proximitat retrocedeixen lleugerament.
En Leo, responsable d’un supermercat de l’Eixample, ho explica mentre col·loca etiquetes: «Els clients es fixen molt en les promocions: el 2×1, la segona unitat a meitat de preu… Abans es prenien més temps per triar, sobretot els productes frescos. Ara molts venen per plats preparats o per aprofitar una oferta.» Una parella jove que fa cua a la caixa comenta: «Ens agradaria consumir productes ecològics i locals, però amb els nostres ingressos, fem la compra al Dia. És el que ens podem permetre.»
La consciència mediambiental també influeix en el consum: sis de cada deu llars utilitzen bosses o envasos reutilitzables, però només un 7 % troben productes sostenibles als comerços de proximitat, sobretot als pobles petits. Per donar resposta a aquesta demanda, alguns comerciants innoven. En Leo explica: «Treballem amb el programa Too Good To Go per reduir el malbaratament. Els productes a punt de caducar es venen a preu reduït, i els altres són reciclats o recollits per l’ajuntament. És una manera de ser responsables i, alhora, ajudar els clients a estalviar.»
Aquesta transformació també repercuteix en l’organització domèstica: tot i que les dones continuen sent majoritàries en la gestió de la compra (62,1 % de les llars), el paper dels homes creix progressivament. En definitiva, els catalans inventen una manera de consumir més flexible, més compartida i profundament arrelada a la realitat social del seu territori, on la fidelitat als comerços locals, la responsabilitat ecològica i les restriccions econòmiques conviuen dia a dia.
