A Catalunya, els dilluns no són només l’inici de la setmana. Segons una superstició antiga, porta mala sort i convida a la prudència… o a preparar-se un cafè extra.
Des de fa segles, els catalans consideren el dilluns com un dia delicat. Començar un projecte, signar un contracte, viatjar o prendre una gran decisió aquest dia? Millor evitar-ho, sota risc d’atreure la mala sort. Aquesta tradició, que barreja creences populars i influències religioses, mostra fins a quin punt el folklore català sap convertir l’inici de setmana en un moment una mica… dramàtic.
Orígens lunars i religiosos: per què fa por el dilluns
La paraula catalana “dilluns” prové del llatí dies Lunae, és a dir, “dia de la Lluna”. En les tradicions populars, cada dia associat a un astre tenia les seves característiques: la Lluna, amb les seves fases canviants i la seva influència sobre els cicles agrícoles i humans, era vista com un element inestable. D’aquí neix la idea que els dilluns podien ser un dia delicat, portador de mala sort o pertorbacions, sobretot a l’hora d’iniciar noves activitats.
A les zones rurals catalanes, començar una feina agrícola o un negoci en dilluns podia perjudicar les collites o el bestiar, reforçant encara més aquesta superstició.
Petits gestos per calmar la sort
Per protegir-se, els catalans practicaven gestos senzills però efectius… si més no, per a la tranquil·litat mental: tocar fusta, llençar sal per sobre l’espatlla o portar amulets. Aquestes pràctiques, sobretot en zones rurals, pretenien limitar els suposats efectes negatius dels dilluns sobre la vida quotidiana i les collites. Avui dia, són sobretot un record simpàtic del folklore ancestral.
Dites i expressions
Diverses expressions populars recordaven la prudència a tenir en dilluns. Es deia, per exemple, “Dilluns, ni cas ni adeu” per recomanar no emprendre res aquell dia.
Altres remarcaven que els dilluns podien ser pesats o desafortunats, com “Dilluns, dia de mal de cap” o “Dilluns, dia de la lluna, dia de la mala sort”. Encara que aquestes creences ja no se segueixin estrictament, continuen sent un testimoni viu i divertit del patrimoni cultural català.
