A Catalunya, el projecte “Gastroavies” (joc de paraules entre gastronomia i àvies) recull, filma i transmet un saber culinari en vies de desaparició. Més de 300 receptes ja han estat preservades, entre tradició oral i difusió digital.
Cuinen a ull, sense bàscula ni recepta escrita, però amb una precisió heretada de tota una vida als fogons. A Catalunya, aquestes àvies són al cor del projecte Gastroavies, una iniciativa llançada el 2025 per preservar un patrimoni culinari fràgil. Perquè darrere de cada plat tradicional s’amaga una memòria, sovint transmesa oralment i rarament consignada. Avui, aquesta memòria s’està salvant, i fins i tot filmant, per evitar que desaparegui.
300 receptes per preservar una memòria viva
A l’origen del projecte, una constatació simple: una gran part de la cuina tradicional es basa en coneixements no escrits. Per evitar que es perdin, els equips del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya han emprès un treball de camp inèdit.
Sota l’impuls de Laura Ruana, més de 300 àvies d’arreu de Catalunya han estat trobades i entrevistades. Cadascuna ha compartit les seves receptes, els seus gestos i els seus records. Aquests testimonis han permès constituir un corpus de més de 300 receptes, actualment en procés de transcripció i adaptació.
Perquè passar de l’oral a l’escrit no és gens fàcil. Les indicacions són sovint aproximades “una mica d’això”, “fins que estigui a punt”, i requereixen un important treball de clarificació. L’objectiu és fer aquestes receptes accessibles sense trair-ne l’autenticitat.
Receptes filmades per transmetre d’una altra manera
Més enllà de l’escrit, el projecte també aposta per la imatge. Una selecció de receptes ha estat filmada, donant lloc a una sèrie de vídeos on les “Gastroavies” cuinen i expliquen els seus plats davant de la càmera. Aquests continguts, difosos en línia, permeten captar molt més que instruccions: gestos, entonacions, una manera d’habitar la cuina.
Aquests vídeos tenen un paper clau en la transmissió. Fan aquest patrimoni viu i accessible, especialment per a les generacions més joves, més sensibles als formats digitals. Hi descobrim una cuina arrelada al dia a dia: plats de temporada, econòmics, sovint basats en l’aprofitament.
Aquesta dimensió és essencial. Com recorden les participants Esther Casanova Bertomeu i Carme Pagà Franch, trobades durant el saló Alimentaria de Barcelona, “La cuina d’abans era sobretot una cuina d’adaptació: es cuinava amb el que hi havia a casa, evitant qualsevol malbaratament.”
Per a elles, cada ingredient tenia el seu lloc, i res no es perdia. “Ah, si teníem restes de bacallà, au, les transformàvem en un altre plat! Era pràctic, no costava res i, a més, sempre era deliciós!”, expliquen rient. Aquesta filosofia troba avui un ressò especial, entre la inflació i la transició ecològica, on cuinar de manera intel·ligent i local s’ha convertit en una necessitat.
Veus amb rostre: quan les àvies expliquen la seva cuina
Entre les Gastroavies, l’Esther i la Carme encarnen plenament aquest llegat. Originàries del Delta de l’Ebre, han transmès les seves receptes familiars de generació en generació, plats senzills però carregats de memòria i sabors locals. La seva participació en el projecte va més enllà de la simple documentació: esdevenen protagonistes de la transmissió viva d’aquest saber.
És en aquest marc que van ser convidades a cuinar en directe al saló Alimentaria de Barcelona. A l’escenari, entre olors d’arròs amb salsa romesco i gambes, expliquen pas a pas els seus gestos, els seus trucs, i comparteixen anècdotes de la seva infància: “Quan el meu avi anava a pescar, sabíem que aquell vespre el sopar seria especial. Calia preparar-ho ràpid, però amb gust”, confessa la Carme. Aquest moment va donar rostre i veu a la seva cuina, recordant que és sobretot pràctica, social i profundament humana.
Per a elles, com per a totes les participants del projecte, el repte és clar: continuar transmetent. Cada recepta és més que un simple plat; és un fragment de vida, una història familiar, un territori, un ritme estacional. L’Esther afegeix amb nostàlgia: “Cuinant aquests plats, sento que faig viure la meva infància i la dels meus fills I nets”.
A través del projecte Gastroavies, Catalunya no només preserva el seu patrimoni culinari. El fa viu, compartible i contemporani, tot conservant la riquesa emocional d’aquestes àvies que han fet de la cuina una memòria encarnada. I com resumeix la Carme amb orgull: “Cada recepta explica qui som, d’on venim i com hem après a transformar poc en molt.”
